28.2.06

Hola gent!

Veig que hi va haver molta gent que es va quedar preocupada després de la meva historieta del cap de setmana... Tranquils tots, que una colla de sinistres no podran amb mi (Cierto Bea, todavía no siento la llamada del lado oscuro/dominatrix)! Jo segueixo amb els meus colors! A més aquest cap de setmana he anat a una altra festa.... i m'ho he passat bé! Gent normal, moltes idees pel meu viatget... en fi, que tots tranquils.

A més no és que m'ho estigui passant malament. Només és que us explico les coses més destacades, però avui, per canviar, he decidit parlar-vos de la meva rutina

Aquí es menja bé, tot i que cada dia per sopar hi ha carn. Ja he aconseguit resoldre el tema horaris. No és que jo m'hagi adaptat a l'horari, sino que he adaptat l'horari a mi. Resulta que puc demanar que em guardin un tupper amb el sopar per escalfar-lo al microones quan vulgui! Així que ja fa dues setmanes que torno a sopar a les 9! ViSCA! (ui Rut, acabo de pensar en tu, un petó. Cada cop que escric ViSCA me'n recordo, ja veus). A més, com que el tupper és mida "que un australià de 18 anys i 2m d'alçada no es quedi amb gana", jo el reaprofito per dinar al dia següent. Avantatges de menjar com un ocellet, ja veus!

Parlantde menjar....
VULL CALÇOOOOOTS!!! (para los reptohelmintos: este año se acabó la tradición familiar de poner la comida anual el mismo día de la calçotada de la son (de hecho ya no se hace la comida) así que hubiera podido venir. Joder! Bueno, podemos organizar otra en junio, no? Son, guarda'm un potet de romescu de ta mare! Plis!).
I VULL MACARRONS DE LA MAMAAAAAA!!!
I unes crepes de la Solenn no estarien malament! (xocolata amb plàtan, uff!)
El que no cal que em guardeu són els peus de porc de la tieta Conxita, però si fa cargols un tupper congelat fins el juny no estaria de més ;-P !

En fi, que no tinc aventurilles tan impressionants com el Josep (si voleu saber quines, és el link a I might be wrong que hi ha aquí al costat) o el Genis (tio, d'això en dic jo viure a cos de rei! Quin luju! Quina ràbia que fas! I a veure si m'expliques què passa amb la pàgina, perquè no la veig bé!).
Aquest cap de setmana vull anar a un parc nacional, així que per fi us podré explicar cosetes de la fauna australiana! (a veure si descobreixo com penjar fotos, que encara estic en ello. Jordi, crec que ja està resolt el tema "salts de línia". Jo no me n'havia adonat perquè pel que he vist només surten amb l'explorer. Putu Microsoft! Visca Firefox! Ja se que això és super geek... perdó!)

Un petó!

21.2.06

Un altre cap de setmana...I encara segueixo sorprenent-me.... Aquest cap de setmana vaig anar a una festa... només us descriuré dues de les persones que hi havia:

Especimen A: Una tia (posa-li 100 kg, sense exagerar) amb un vestidet d’infermera d’aquells super curts però de plàstic negre, amb botes negres de plataforma i maquillada en plan sinistra (aquí és bastant normal)

Especimen B: Una altra tia (a aquesta posa-li tranquil·lament 120 kg) amb un corsé! Però dels de debò, en plan super apretat. No podia ni ajupir-se, ni seure ni pràcticament moure’s.

Us podeu imaginar que vaig estar un parell d’hores allà, com si fos al safari de l’horror i sense parlar gaire amb ningú i, xino-xano, vaig marxar cap a casa.

Dilluns arribo a la feina i, sense cap ganes de comentar la festa, li pregunto a un dels que no hi va anar: “Què has fet el cap de setmana”. I el tio “He jugat a jocs de taula. N’hi ha un, que es diu Puerto Rico i va de que ets un latifundista i has d’intentar controlar el major territori possible, les exportacions i aquestes coses". A més es veu que tens unes peces petites i marrons (colons involuntaris, en diuen, us ho juro!) que treballen per tu.... Li vaig preguntar si se sentia orgullós de jugar a aquest joc, i em va mirar amb cara rara...

Per oblidar totes aquestes imatges, vaig anar al cine. Tothom va entrar amb menjar (en plan àpat complet)... vale, amb això hi podia comptar, no puc dir que no m’he portat mai menjar de l’Amrit al cine... però és que va entrar un tio amb una copa de vi! No amb un got de plàstic, no, amb una COPA!

Bé, aquí la reportera més dicharachera seguirà recopilant anècdotes que es puguin posar al blog!

13.2.06

Quin dilluns!

Els aussies estan de vacances d’estiu i el curs no comença fins d’aquí una setmana, així que com que estic en una residència d’estudiants fins ara he estat gairebé sola. El dilluns, però, han començat a arribar estudiants. Jo tenia certes esperances de conèixer gent aquí però... Ufff!! Ara em sembla que estic vivint a Melrose Place (a partir d’ara en direm Melbournes Place, si no hi teniu res en contra)! Us ho juro! No se si era millor quan no hi havia ningú a la residència...

Davant d’aquest panorama, he decidit d’anar a l’habitació i escriure uns quants mails i aquestes línies, i mentre ho feia he engegat la tele.... i a que no sabeu quina sèrie feien.... Veïns!!! Deu ser el capítol 3.234.230 !!!! Ca fort!! Estan com a cabres! I hi ha llibres sobre la sèrie i tot! Deu ser l’única que han fet en tota la història! Ja us havia dit que són rarus, oi?

Per cert, se m’oblidava de dir-vos que a l’hora de dinar, un tio ha “dinat” un donut i una coca-cola light. Els he preguntat si consideraven això un dinar i tots m’han dir que si, que no era gaire pitjor que una hamburguesa... No se què dir, però un donut ni tan sols a mi no em sembla un àpat. Llavors un altre tio m’ha dit: “dissabte vaig fer un esmorzar “spanish”: torrijas (ells en diuen french toast) amb plàtan, xarop de mirtils i XORIÇO” !!!!!

Després de totes aquestes impressions en un sol dia, he decidit apagar la tele (no sense abans veure un anunci d’un nou reality “the bigger looser” on un munt de mega-gordus competiran per veure qui s’aprima més) i posar-me a llegir. Sort que vaig portar llibres de casa... no se què hauria s’esperar de la literatura australiana, però de moment prefereixo no arriscar-me.

Un petó a tots els que seguiu llegint el blog!

8.2.06


Primeres observacions:

1. Els australians són molt raros (les raons us les detallo a baix)

2. Estic en un lloc que son 3 edificis enganxats amb un munt de portes per passar de l’un a l’altre i per sortir. Avui, el meu segon dia, li estava comentant a un que estava una mica desorientada, i el tio, tot tranquil,m’ha donat l’explicació. Segons ell es normal que estigui desorientada perque estic acostumada a tenir el sol sempre al sud, i ara el tinc sempre al nord. Tatxaaaaan! Clar! Ara si que ho entenc! Clar que hi ha un petit detall.... jo mai no he tingut ni p... idea d’on és el sud i on és el nord.

3. La fama de morenarrus és cosa del passat. Ara, per culpa del forat a la capa d’ozó, van a la platja vestits amb un “traje integral”, és a dir, tapats de dalt a baix amb un trajo que evita que els toqui el sol. Això combinat amb un barret fa un panorama platjístic molt estrany.

4. Tenen billets de plàstic (que es van inventar al centre on estic jo, m’ho han dit 3 persones en 2 dies), que pel que sembla ja s’usen per mitja Àsia, i en comptes de monedes tenen DOBLONS!!! (demà us penjaré una foto perquè els vegeu). I com sabreu alguns, abans de marxar se’m va acudir comprar el moneder més petit que vaig trobar... De vegades es tenen idees genials, però aquesta no va ser una d’elles.

5. Sopen a les 6 de la tarda!!!! Així que de moment no he enganxat ni un dia el sopar del College, sempre arribo tard. Per sort tinc un bullidor d’aigua a l’habitació i em vaig comprar sopes xines liofilitzades d’aquestes que els afegeixes aigua calenta i llestos. De moment me n’he fotut dues, però no crec que pugui amb una tercera... Em sembla que començaré a sopar fora.

6. Algunes coses son bastant cares. Una T-10 d’una zona em costa uns 20 euros!!

7. Diuen que aquí la llet té gust de llet de veritat. NO!!! Aquí la llet té gust de vaca! De debò, fins i tot quan et prens un cafè amb llet SEMBLA QUE ESTIGUIS LLEPANT UNA VACA! Ecs!

El que sí que és cert és que son molt molt amables. El Mitch, el postdoc amb el qual treballo, ha enviat un mail per si algú em podia deixar una bici un parell de mesos, i al cap de 5 minuts havien respost 5 persones oferint bicis!!! He flipat! Clar que no tenia gaire on escollir, ja que només una era prou baixeta per mi! A més un mexicà ha contestati ha dit que demà han quedat alguns hispanoparlants per fer un intercanvi d'idiomes amb alguns australians que volen aprendre castellà... Sent que estic més penjada que un pernil el plan em sembla perfecte!

Ja us explicaré com ha anat en el pròxim capítol... a la mateixa bat-hora al mateix bat-canal.

7.2.06

Després d’un dia de viatge em trobo una mica cansada però per fi al meu apartament. Us ho explicaré per ordre...

La mama, la Marta i l’Esteve em van acompanyar a l’aeroport. Allà, mentres estava fent el check-in una bona dona de British Airways em va advertir que jo tornava el 15 de maig i el meu visat caducava el 15 d’abril... Primera bona notícia! Amb tot el merder d’enviar dues vegades els papers (i pagar dues vegades pel tràmit) per fer-me el visat els de l’ambaixada s’havien equivocat al posar la data del visat. Perfecte! Comencem bé!

El viatge us el podeu imaginar: un dia sencer en avió, no li recomano a ningú però vaig sobreviure. Tan bon punt arribats a Melbourne, vaig sortir i vaig veure en Dave (el meu nou jefe) amb la seva cara d’australià mig.

Va resultar ser molt simpàtic (sobre tot tenint en compte que era dissabte a les 6 del matí). Vam anar a la residència i, com no, estava tancada. En Dave va proposar d’anar a esmorzar per fer temps... em va preguntar ”t’agraden els esmorzars del McDonalds?”. Jo, clar, li vaig contestar que no ho sabia, que mai he esmorzat al McDonalds, així que la primera cosa que he fet a Melbourne ha estat esmorzar pancakes a un McDonalds. Mentre esmorzàvem, el Dave em va dir somrient “Això deu ser el millor que has menjat des que vas pujar a l’avió!”. QUÈEEEE? Estàs flipant?! Qualsevol cosa que s’assemblés a això ho he tornat sense ni tan sols tocar-ho i quan he tingut mooolta gana, he tret el tupper amb macarrons de la mama i he fet un àpat com cal.

En el pròxim capítol (molt aviat) us explicaré les meves primeres historietes per aquí!