30.3.06

Enèssima escena horripilant relacionada amb el menjar:

A l'hora d'esmorzar, a la residència, de vegades hi ha una sopa vermella (algú en diria salsa de tomàquet) amb quatre espaguetis flotant. Fins aquí d'acord. Aquest matí, però, hi havia un estudiant que s'ho untava a les torrades com si fos mermelada... De debò que a les 8 del matí la imatge no és gens agradable!

27.3.06

Viatge a la Great Ocean Road:

Diuen que es la carretera de costa més impressionant del món... doncs és mentida. És preciós, té coses impressionants, però com a carretera de costa n'he vist d'iguals i de millors (a Catalunya (Garraf, Cadaqués) a la resta del Mediterrani (Montecarlo, ex-Iugoslavia) i tantes altres que no dec haver vist). És veritat que hi ha algunes coses impressionants, però la carretera en si i la vista des de la carretera no és tan impressionant com diuen.

Tot i això el cap de setmana ha estat molt bé. Jo pensava anar amb un tour, però just abans de trucar per apuntar-m'hi la Cleo, una noia de Barcelona, em va trucar per dir-me que ella i els moçambicans (ella està casada amb un noi de Moçambic) volien llogar un cotxe aquest cap de setmana per anar a la Great Ocean Road... Perfecte!

Va ser molt millor, tot i el concepte de "temps africà" que pot arribar a exasperar al més pintat! Amb el teu cotxe pots parar allà on et ve de gust, anar al teu ritme... i a més la companyia va resultar ser molt grata i molt divertida. Vaig poder millorar el meu portuguès inexistent fins ara i aprendre paraules fantàstiques com "matabixo", amb el corresponent verb "matabixar", que vol dir esmorzar.

De totes maneres la idea de fer un viatge per veure natura no la tenen gaire clara... com em van dir, ells ja viuen sempre en plena natura, ja tenen platges impressionants, i veure una pedra que la única gràcia que té és que està posada al mig de l'aigua no els va impressionar gaire... De totes maneres va ser molt divertit, i jo i la Cleo sí que ho vam disfrutar de les vistes mentre ells disfrutaven de les birres!!

Aviat penjaré les fotos! Mentrestant gaudiré de la tranquilitat que dóna que, com us he dit al post anterior, S'HAGIN ACABAT ELS COMMONWEALTH GAMES!!!
Ahir es van acabar els Commonwealth games. Balanç final:

- Han desaparegut 14 dels 21 atletes de Sierra Leone
- Han desaparegut 9 atletes de Camerun
- Han aparegut cartells dels Commonwealth Games 2010 a Nova Delhi
- Australia ha guanyat 221 medalles en menys de 15 dies

20.3.06

Acaben de fer un simulacre d'incendi... són les 21:45 i la meitat de la gent de la residència es queixava perquè ja estaven al llit a punt de dormir o ja dormint. Bé, no la meitat, però de la gent amb qui he parlat en 5 min n'hi havia una dotzena... nois, això no és vida!

14.3.06

Ja fa dies que no escric, així que faré "retalls curisos dels últims dies":

Cap de setmana Forum: Dissabte sopar amb els del meet-up (intercanvi anglès-castellà), diumege sopar moçambiquès (he entrat a la comunitat moçambiquesa de Melbourne, ja veus quines coses que passen!) i dilluns un viatge amb un altre català, un xino-neozelandès, un mexicà i una aussie. Vam llogar un cotxe i van anar a Yarra Valley, on bàsicament hi ha cellers on pots fer tast de vins (gratis o per 1 euro), així que podeu imaginar que la papa va ser considerable! No se si veieu les cares que tenim a les fotos... va ser molt divertit! Només vaig tenir un petit moment de crisi quan el mexicà, armat amb un iPod, emva dir: "Tinc música española: Mecano, Hombres G, Miguel Bosé i Álex Lumbago". Hòsti... si que anem bé! Per sort l'iPod (com sempre passa amb aquests catxarros) es va penjar i no vam poder escoltar música en tot el viatge. Aleluia!

Commonwealth games: Ahir es van inaugurar a Melbourne els jocs olímpics de les ex-colònies angleses (73 països), així que tenim a la reina d'Anglaterra per aquí i molta gent pel carrer. Com que ja estic molt integrada a la ciutat vaig fer el mateix que tothom, és a dir anar a Federation Square amb uns amics. Allà hi ha una pantalla gegant on passaven la cerimònia d'inauguració. Només us comentaré una imatge que em va impactar: hi havia una conya muntada al riu, unes barques en forma de peix unides per les banderes dels països participans. Hi havia un esportista fent tot el recorregut amb "la bara de la reina" a la mà (com si fos la torxa olímpica) i al final feia el relleu a un vellet (un ex-esportista). Hi havia uns 15 metres d'aigua entre el punt on era el vellet i el punt on havia de portar la torxa i suposo que la idea era que el tio "caminés sobre les aigües" aquells 15m, però la pasarel·la estava uns 20 cm sota la superfície, així que la imatge era un vell caminant amb l'aigua fins a mitja cama amb un bastó ridícul a la mà. Semblava una imatge d'una inundació... trist, trist, trist.

Aquí teniu una imatge de la cerimònia i una altra de com preparaven les barques del riu la setmana passada:



Dinar de dimecres: Va venir un paio que portava tres pans d'arròs d'aquells que semblen poliestirè (que consti que a mi m'agraden). La gent estava esparverada!
- Que estàs a règim o què?
i ell:
- No no, però això m'omple molt
- Però si no té gust de res!
- Això és el que et penses. Li he posat "pols de gust" (flavor powder) per sobre!
... (no comments) ...

6.3.06

Primer de tot, les efemèrides:
Felicidades Reich! No lo celebreis mucho sin mi y no os lo paseis demasiado bien. Por cierto, que alguien me cuente como fue la calçotada y cuando ha empezado la Sonia a decir cosas como "dressing-code"
Felicitats Engracia! Em va fer molta il·lusió veure un comentari teu al blog!

Aquest cap de setmana, per primera vegada, m’he sentit com una turista, com si estigués de vacances, vaja (Jordi, ja se que no estic exactament de vacances, és un dir). Primer dia vaig anar a Phillip Island, una illa molt a prop de Melbourne on hi ha una Penguin Parade cada dia de l’any. Això vol dir que els pingüins, després d’estar uns dies por ahí de cacera, tornen a la illa on tenen els seus nius. Tornen de nit i els pingüins son molt sensibles a la llum, així que res de flash i res de fotos. De totes maneres en vaig poder veure alguns abans que no devien haver anat a treballar, així que ja tinc les primeres fotos d’animals a la natura!

La desfilada de pingüins va ser impressionant: 3.000.000 segons els organitzadors i Joel Joan, 2 o 3 segons el PP i de 600 a 800 segons els Col·lectiu contrastant (és a dir, el tio que curra allà). Super monus, d’uns 30 cm (no us imagineu pingüins grans, eren molt petitonets) i molt graciosos. Anaven caminant per les dunes, amb les seves potetes de 5 cm, I de tant en tant es posaven a córrer. Semblava una cursa de gent amb els pantalonsals turmells fugint d’algun novio gelós!
A part dels pingüins, com que no hi ha cap ciutat a l’illa, em vaig posar a mirar les estrelles. Hi ha algunes constelacions que es veuen només a l’hemisferi sud o només al nord, però n’hi ha algunes que es poden veure des dels dos. La cosa és que aquí es veuren al revés. Per exeple, Orió té una cosa que al nord es veu cap avall i aquí es veu cap amunt. No se si ho haureu notat, però jo de constelacions no en tinc ni idea, tot això m’ho va explicar un yanki que hi havia per allà. Jo sóc d’aquelles que li diuen:
- Veus aquella estrella que sembla el genoll del Ronaldinho vist per darrera i aquella altra que sembla un dit del peu tort?
- Mmmmssiiiii....
- No, no, estàs mirant cap una altra banda, és allà
- Ahhh
- Que ho veus?
- No
- No?!
- Bé, mitjanament....

El dia següent vaig anar a Wilson’s promontory, un parc natural que hi ha a prop. Atenció: VAIG FER UNA EXCURSIÓ! Si si, jo caminant durant 4 horetes per la rain forest! Increïble però cert. Vam trobar alguns animalons que campaven per allà i vaig fer les fotos de rigor. Les dels cangurs van dedicades a la mare de la Luisa.

A l’excursió érem 8 persones. Hi havia una yanki amb un nas que semblava operat i uns llavis que no podria jurar que fossin seus. A mitja excursió em va preguntar si volia protecció solar (feia un sol que peten els grans, com diria el Micha) i li vaig dir que si. Em va fer una mirada de complicitat i em va dir “no soporto que em surtin arrugues!”. En fi, jo no soporto cremar-me ni que em surtin càncers...


Com haureu vist, ja puc penjar fotos (demano una gran ovació pel grandíssim Ramón! Jimena, nada de apodos esta vez!). La pagina és una mica rara, però no us atavaleu. Com veureu els dos dies vaig anar a petar a platges, la primera amb alguns surfers super-guai, i la segona amb una sorra blanca.... paradisíaca. A més hi ha fotos de la meva habitació, 10 min després d’haver-hi arribat el primer dia. Podreu observar que la primera cosa que necessito per sentir-me com a casa és crear desordre (Esteve, no em diguis que la nostra casa està ordenada, que no ho soportaria) i si us hi fixeu els del IMIM hi ha la foto plastificada a la paret. No està malament, no se què us semblarà a vosaltres.


Avui dilluns porto posada la samarreta de “A casa parlem català per molestar” que em va regalar l’Esteve. L’únic problema és que en anglès “to molest” vol dir assetjar sexualment, i ara la meitat dels aussies es pensen que l’esport nacional dels catalans és anar intimidant a la gent.