28.4.06

Cocodrilo dundee

Despres de la cura que va tenir el meu ja ex-jefe australia d'advertir-me de tots els perills que aquest fantastic pais em preparava, se'n va oblidar dos: els ciclons i els guies pirats. Durant un dia vaig pensar que el que se suposava que era el pitjor ciclo des de 1974 anava de pet cap a on era jo. Al hostel: "Compra provisions, aigua i tot el que se t'acudeixi"; la gent amb qui parlava: "Avui em permeto el capritxo de sopar be, perque qui sap quan ho podre tornar a fer". Jo haig de reconeixer que estava emocionada amb la idea de viure un cliclo. Que era el pitjor que podia passar? Inundacions? Al hostel hi havia una zona sense finestres on se suposava que haviem de passar tota l'estona que dures el ciclo. Estava tot bastant preparat, aixi que no estava gens preocupada.

Pero no, aixo no era el pitjor que em podia passar... El pitjor es no viure el ciclo (com a minim seria una experiencia mes) sino nomes la tormenta. O sigui, que en comptes d'un espectacle de la natura desfermada vaig viure uns dies de pluja als tropics... i en el que teoricament hauria de ser l'estacio seca. Realment estic de pega! Pillo pluja al desert, una tormenta tropical en l'estacio seca...

En mig del caos, jo havia reservat una excursio a un parc nacional (Kakadu) que si que havia estat afectat pel ciclo. Jo donava per descomptat que s'anularia, pero, avantatges de tenir un guia sonat, hi vam anar. Vam resultar ser l'unic grup que hi va anar aquell dia (totes les carreteres estaven inundades o amb arbres en mig de la carretera). Anavem creuant rangers i li deien al guia: "jo no hi aniria" i el tio "it should be alright" i cap alla. La veritat es que al final vam fer una excursio molt maca (una mica llarga pel meu gust) i ens ho vam passar molt be.

Durant la caminata jo pensava "pero si no m'agrada caminar, que collons hi faig aqui rebufant per pujar una muntanya?", i de cop, aleluia!, el guia diu: "parem per menjar una mica". Biendere! El tio obre la motxilla i treu.... UN PEBROT I UNA PINYA!!! Us ho juro! No soc tan macabra com per inventar-me una cosa aixi! En aquest moment suposo que la mama i la Marta s'estaran pixant de riure. Per qui no estigui familiatritzat amb el tema, aquestes dues coses son potser les que mes discussions i mals humors han portat als dinars a casa. Si li preguntes a ma mare dues coses que no m'agraden, estic gairebe segura que diria el pebrot i la pinya. Haig de reconeixer que vaig menjar una mica de pinya, ni que fos per no caure rodolant per la hipoglucemia.

En fi, que he sobreviscut fins ara i ja estic a Cairns, davant la barrera de corall. Crec que dema anire a fer-hi una ullada. Espero que sigui tan impressionant com diuen! Sigui com sigui, ja us ho explicare la propera vegada!

24.4.06

Companys de viatge. Capitol primer:

En aquests dies he passat de compartir residencia amb nois/noies de 18-20 anys que estan a primer de carrera a comartir moments de viatge amb nois/noies de 18-20 anys que viatgen entre 6 i 12 mesos abans de comenc,ar la uni. Amb una d'elles (18 anys) he tingut la seguent conversa:

Ella: Crec que soc d'origen irlandes
Jo: Creus?
Ella: Si, perque si no com pot ser que tingui els ulls verds?
Jo: ...
Ella: Es veu que es per les patates
Jo: Que? Que hi tenen a veure les patates? Que es, que de menjar tantes patates se'ls van tornar els ulls verds?
Ella: No ho se, pero un dia algu em va dir que era per les patates.
Jo (pixant-me de riure, no em vaig poder contenir): No t'hauries de creure tot el que et diuen!

21.4.06

Aquest ha estat l'horari del meu despertadr en els meus primers dies de vacances:

5.15 (per agafar l'avio cap a Alice Springs)
5.20 (per marxar cap a Kings Canyon)
5 (per veure la sortida de sol des de kings Kanyon)
5 (per veure la sortida de sol des de l'Uluru)
5 (per tornar cap a Alice Springs)

Com comprendreu me'n vaig a dormir! Ja us explicare les meves aventures un alre dia!

13.4.06

Han acceptat el meu primer article!! No es gran cosa, pero m'ha fet molta il.lusio! ViSCA!

12.4.06

Es el meu penultim dia a la feina. Acabo de tornar del dinar de comiat del grup (erem 4 persones, el grup no es enorme). Ha sigut molt divertit (ha durat unes 2h i mitja i m'ha passat voltant, aixi que ja us ho podeu imaginar. Suposo que el vi ha ajudat...). Es la primera vegada que veig el meu jefe des de la xerrada tan optimista que ja us vaig explicar. Una de les primeres coses que m'ha dit, quan parlavem altra vegada de les meves vacances, es que, quan vagi a veure la Barrera de Corall, m'intenti fer amiga del tio que porta la barca perque a vegades s'han deixat algu nedant per alla. Es veu que no conten be, marxen i alli te quedas! Segons ell es millor fer-te notar perque aixi despres et trobin a faltar...

A part d'aixo, perque vegeu com va el tema puntualitat aqui, avui he rebut aquest e-mail:

Please note: We will again try to start the seminars at the advertised time in the future ie 11am not at 11.05am. The bell will be rung at 10.55. Please try to arrive on time for the start.

Es un mail que ha enviat un tio putejat perque el seminari d'avui ha comenc,at 5 minuts tard!! Ver para creer!

11.4.06

Melbourne: la ciutat de la moda

La Bea (gracias!) m'ha enviat aixo, que va sortir a El Mundo:



Les presentamos a un Pingüino Pequeño, el pingüino más pequeño del mundo, que no alcanza el medio metro, vestido con un jersey de lana que le ayuda a sobrevivir cuando se vé atrapado en un vertido de petróleo. La gente envía jerseys de todo el mundo al Parque Natural de Philip Island en Victoria, Australia, para ayudar al proceso de rehabilitación de los animales. La población de pingüinos en la isla, un importante atractivo turístico, se ha visto afectada por media docena de vertidos de petróleo en los últimos años. (Foto: EFE)

10.4.06

Per aclarir el tema home-comic (altrament dit mandibulator) cal aclarir que Melbourne va ser descoberta per Mr. Batman (no es broma)

7.4.06

Fets i gent

Fets: Ha arribat la tardor. La temperatura ha baixat uns 10º i ja fa tres dies que hi ha com una pluja fina. De fet no es que plogui ben bé, hi ha com gotes en suspensió constantment... No es gaire agradable.

Gent: He conegut un tio raro. És una novetat des que sóc a Austràlia? Crec que tots sabeu que no, però a mi quan m'ho explicava em semblava el capítol introductori del proper còmic de moda. Jo us explico el cas d'aquest tio i vosaltres jutgeu. Resulta que quan era petit li van donar dos medicaments que barrejats tenien un efectes secundaris molt xungos que ningú imaginava. Primer: va fer que els seus ossos fossin molt més durs, la qual cosa inclou les dents. Mandíbula de acero. Segon: va fer que una hormona (o un neurotransmissor, no m´ho ha sabut aclarir) es sintetitzi i metabolitzi més poc a poc. Traducció: el seu cicle de son és d'unes 26 hores en comptes de 24, així que un dia es lleva a les 9, un altre a les 11, un altre a la 1... No es que sigui dormilega, es que per ell llevar-se cada dia a la mateixa hora seria com si a nosaltres ens fessin llevar cada dia dues hores abans que el dia anterior... total, un caos! Bé, què en penseu, dóna per un còmic? Bea, tal vez tu puedes hacer algunos bocetos, no? Piensa que su pinta es la del típico nerd. Con gafas enormes de concha, barba, pelo largo, grande y un poco gordo... Creo que es buen material, no?

PS: He afegit un blog a la llista, el del Ramon. Les seves històries (encara que llargues) són espectaculars, així que val la pena fer-hi una ullada.

5.4.06

Avui he parlat amb el jefe perprimera vegada en dos mesos. Després dels clàssics "he estat molt ocupat" "no he tingut temps de seguir el que anaves fent" etc. i de parlar una mica de feina, m´ha preguntat què pensava fer durant les vacances. Entre altres coses li he dit que aniria al nord, a Darwin. I al tio no se li acut altra cosa que dir-me:

- No facis autostop... vam tenir un serial killer que recollia a gent, la torturava i la matava... Vull dir que la majoria de gent d'allà és molt maca, però n'hi ha algun de pirat. (el tio super serio, quin miedito!)
- No, no pensava fer autostop (i ara menys). Aniré al Kakadu National Park
- A, doncs no acampis prop del riu que de nit els cocodrils surten a passejar i s'enduen els guiris que dormen molt a prop del riu.
- Està bé, res de dormir prop del riu.
- A més hi ha tot tipus de serps i aranyes verinoses
(...suspir...)
- I per cert, si vas a la platja (que es molt maca allà) compte amb els taurons i les medusses gegants. I els peix globus i uns peixos que s'amaguen a la sorra i treuen una espina amb un verí que et pot matar.

Us ho juro! És el pensament positiu en persona! El que no se es com pot sobreviure algú vivint allà...

PS(Mama): tranquila que portaré antídots per tot, una bombolla protectora com la nena dels Increïbles i algun reactiu chungo que robaré del laboratori per si em trobo algun pirat!
PS(Vitu): M'ha fet molta il·lusió veure el teu comentari! Quina sorpresa! i per cert, si pot ser evita que la iaia llegeixi aquest comentari que es moriria d'un atac de patiment ;-P

Fins el pròxim comentari (si sobrevisc fins llavors, clar!)

3.4.06

Hola gent!

En els meus ultims dies a Melbourne, aprofito per fer les coses tipiques d'aqui abans de marxar. Divendres vaig anar a veure footy, que es "aussie-rules football". Es un futbol raro, que es juga en un camp rodo i on pots tocar la pilota amb el peu o amb la ma. Jugaven els Bulldogs contra els Tigers, i el joc va durar de les 7.30 a les 10.15... al final es feia una mica pesat, pero no esta malament. Resultat final: 167 a 52. No es broma, es veu que un dels equips (els tigres) es el pitjor de la lliga...

Per cert, una altra curiositat: imagineu si està malament aquí el tema de la capa d'ozó que els detergents per la roba tenen protecció UV (és a dir, si rentes la roba amb aquest detergent la roba adquireix protecció UV, per evitar que et cremis a través de la roba).