Nadal

Per mi el Nadal és això...

Els nens obrint regals i els grans fent fotos. I això...

Tots pixant-nos de riure al voltant d'una taula amb cada cop menys menjar i amb les ampolles cada vegada més buides. I això (dues vegades)...

La Moni de cul a terra (repeteixo, dues vegades!)

Espero que el vostre Nadal hagi sigut tant divertit com el meu, i que us ho hagueu passat molt i molt bé!

Bon any a tothom!

Blog solidari, de veritat

Recollint el tema pel qual en Jordi em va entregar el premi al blog solidari, us revelaré la veritat sobre el pelapatates. És la meva aportació solidària al món. Fins ara hi ha hagut una falsa religió que clamava que la veritat del pelapatates era aquesta:

Però en aquests dies de revelacions i naixements divins, us haig de dir que la veritat és aquesta:


Aquest post és una revelació divina, així que no admet debats. He dit!

(Revelació patrocinada per la meva ferreteria)

El món és...

... bonic, quan llegeixes el blog de la Moni i t'emociones i t'hi reconeixes i parla de la gent que estimes i ho escriu tot tant bé i jo estic sensible i m'emociono (una altra vegada).

... trist, tristíssim, quan m'acomiado de la Juja.

... reconfortant, quan després d'acomiadar-me de la Juja em puc trobar amb la Lulla.

... indignant, quan al carrer de la boqueria veus com uns desgraciats (però molt ben organitzats) li roben el bolso a una senyora gran estrangera i no hi pots fer res perquè s'esfumen pels carrerons i no els trobes més.

En resum, el món és ambigu. I és que... a veces, pasa.

Blog solidari

En Jordi m'ha otorgat un premi al blog solidari. Com a segon meme de la història d'aquest blog, provaré de fer-ho bé (ja no tinc l'excusa de ser novata). El meu post solidari (que no nadalenc) és aquest:

Fa ja unes setmanes que penso que el món està ple de bona gent, sobretot des que tenim moto. Sempre que he lluitat amb ella (ara ja ha claudicat i la tinc dominada) ha vingut algú a oferir ajuda, sense que jo li hagués de demanar i sense esperar ni tan sols rebre les gràcies. L'altre dia, a més, un camió m'estava bloquejant la moto. Jo (amb la meva poca habilitat característica) estava fent tres-centes maniobres (va amb guió, ho diu el DUC, oi?) i va venir un noi (superman?) que em va preguntar si necessitava ajuda. Era obvi, així que va agafar la moto per darrera, la va aixecar i la va encarar al carrer. Després va marxar mentre jo, al·lucinada, no vaig tenir temps de donar-li les gràcies. Ho faig ara.

També m'he trobat amb un autobusero que s'ha esperat quan m'ha vist córrer per arribar a temps, i quan he pujat en comptes de fer-me una cara de "et perdono la vida perque tinc el poder de fer-te arribar tard" m'ha fet un somriure i ha resport al meu
"Gràcies" amb un
"De res. Bon dia".

Potser més que un post solidari és un post d'agraïment, però si això us fa recuperar la fe en la humanitat i tenir més ganes d'ajudar als altres, doncs bé, en això consisteix la solidaritat, no?

I ara bé el que és realment difícil per mi. Passar el meme del blog solidari a uns altres quatre blogs. Bé, aquí va: li envio al col·leccionista de cartells, al padrí, als relats conjunts, a la mare d'un altre, pero que s'esforça per fer la vida més gustosa, a l'alepsi perque s'ho curra, al Zinc i finalment a l'Avi

Fotos

Bé, ja feia dies que no penjava fotos i ara us deixo les de l'aniversari del Quico i les de la festa de comiat de la Juja i l'Andreia.

Com sempre hi ha l'enllaç aquí al costat.

Nova imatge i ecomeme

Recollint l'Ecomeme que em va llançar en Ramon al juliol (més val tard que mai) i tenint en compte el que vaig sentir el 13 de desembre al món a RAC1, he fet aquest canvi d'imatge del blog. Resulta que el fer servir fons negres fa que la pantalla consumeixi menys energia. Seguint aquesta mateixa filosofia fins i tot han fent un Blackle per fer exactament les mateixes cerques que a Google però amb fons negre.

Per altra banda ja fa temps que apago la pantalla cada cop que marxo a fer un cafè o a dinar, que és una manera senzilla d'estalviar una miqueta més d'energia. I doncs, proposo que aquells que vulgueu recolliu l'ecomeme i feu la vostra contribució, per petita que sigui.

Seguint l'exemple del Jordi, jo també us recomano l'exposició de fotos de Corea de l'Oriol Casanovas. És al casal de Tiana, i val molt la pena. A més és probable que l'Oriol estigui per allà, així que us podrà explicar el sentit de les diverses fotografies. La exposició es va inaugurar diumenge passat i durarà fins el proper dia 16 de desembre, així que afanyeu-vos!

Vells mites i nous mites

Fa temps que hi ha el mite que les coses a les botigues aquestes que abans eren tot a 100 (i ara son "xinos") son més barates que a les botigues convencionals. Emperò, aquest cap de setmana l'Esteve ha comprovat que en moltes coses és el contrari. Buscava pots de vidre grans, i a la meva ferreteria de pla de palau (és un vici que tinc, què voleu fer-hi) hi eren més grans, de millor qualitat i gairebé a meitat de preu.

Per altra banda, aquest cap de setmana jo m'he trobat amb un nou mite. En un dels concerts del Primavera Club de l'Auditori, tant bon punt es va acabar el concert va sortir un nano a dir que acabaven d'enregistrar el concert i que qui el volgués podria comprar els CDs a la sortida llavors mateix. Mític!

Dobles i MeMes

Com bé diu en Jordi, ja he tornat de Portugal. Ha sigut una visita llampec, però com sempre genial. He vist la família (no és la meva, però m'hi sento en família igualment), he menjat (molt, i, mama no t'enfadis, fins i tot faves) però també m'he trobat amb un fet paranormal. He estat gairebé tota l'estona amb una noia (molt simpàtica i mig boja, tot s'ha de dir), però el que realment va ser inquietant és que, segons com, quan la mirava, em veia a mi mateixa. De debò, ens assemblem molt. De fet em recordava a la imatge que veig de mi en algunes fotos.

Ha estat molt estrany. A més, al cap d'un dia i mig, quan em vaig veure en un mirall em vaig veure rara a mi! M'havia acostumat a veure'm reflectida en ella... En fi, fets paranormals.

I ara recullo el MeMe que m'ha passat en Jordi i que també és el meu primer. A veure com resulta!

1. Quan temps portes com a blocaire?
Des que vaig marxar a Austràlia al febrer del 2006

2. Com vas saber l’existència dels blogs?
Doncs estic envoltada d'informàtics i addictes a la tecnologia, així que jo diria que per osmosi.

3. Digues 5 blogs que segueixes diàriament
En Jordi, en Zinc, en Ramon i sa mare... bé i el del meu padrí. I si els actualitzessin també miraria cada dia el d'en Josep i l'Angel

4. Ets lector anònim d’algun bloc?
Solc ser lectora anònima, em costa bastant deixar comentaris.... Generalment no crec que tingui massa res a aportar.

5. Alguns autors que et generin especial simpatia
Doncs, a risc de ser repetitiva, en Jordi, en Zinc i en Ramon.

6. Amb quins 5 blocaires aniries de marxa?
Doncs amb els que ja hi he anat: en Ramon, l'Angel en Josep (que acaba de tornar de NY!!! Ara sí que podrem quedar!) i en Jordi.

7. Amb quins o quines 3 blocaires passaries una nit de bogeria sexual?
...
Ja se que la xarxa està plena de sexe i que és el que més ven, però jo per aquestes coses no uso internet.

8. T’has enamorat mai d’algun o alguna blocaire?
N'estimo uns quants, però enamorat enamorat.... no.

9. Estàs satisfet amb el teu bloc?
Ves, què vols que et digui... Crec que està ple de coses petites que m'interessen a mi i a alguna gent que em coneix.

10. Escull entre 3 i 5 blocaires per a què facin aquest MêMê.
Doncs apa, en Ramon i en Josep. Se contar, se que son dos, però és el meu primer MeMe, què voleu?!