28.4.08

Arriba l'estiu

Que com ho sé? Perquè aquest cap de setmana ja hem pogut dinar a ple sol a Ogassa? Perquè em vaig torrar i vaig arribar a casa feta una gamba? Doncs no, és més fàcil que tot això. Me n'he adonat perquè se m'està omplint l'agenda de plans. Augmenten les activitats entre setmana i ja tinc gairebé tots els caps de setmana de juny i algun de juliol ocupats. Quina bogeria! Tan bon punt surt el sol, la gent es llança com a boja a enviar mails i organitzar tot tipus de plans.

Qui diu que no hivernem?

23.4.08

Sant Jordi

Avui és Sant Jordi, una de les meves festes preferides. Fa un dia esplèndid, m'he llevat amb un llibre embolicat amb paper de regal i el primer que he vist en arribar a la feina ha sigut una rosa digital de la mama. Crec que per fi començarà a canviar la nostra sort.

18.4.08

Plou

Ahir vaig veure pedregar a la platja. Per uns minuts va quedar tot blanc, i jo des dels sofàs del PRBB (on voleu que fos, si no a la feina) m'ho mirava i em va venir al cap aquesta cançó de Jack Johnson. Parla d'un dia de pluja, de quedar-se a casa i fer un bon esmorzar, de no agafar el telèfon...



També hi fa que m'acabava de comprar l'entrada pel seu concert...

17.4.08

Decidir

La Dolors en un comentari m'ha escrit que no hi ha manera d'acontentar tothom. Jo avui dubto com acontentar-me a mi mateixa. M'explicaré una miqueta. Dilluns vaig prendre una decisió: passo de l'equip de volley platja. La història és llarga però es podria resumir en tres trilions de mails en dos mesos per convocar un entrenament i zero entrenaments. La gota que va fer vessar el got va ser que dilluns jo em vaig canviar, vaig agafar la meva pilota de volley i em vaig plantar a la recepció a esperar la resta de l'equip. Per sort en Hagen em va trucar poc després per dir-me que l'entrenament s'havia anul·lat (per enéssima vegada).

Sent que em queden 5 setmanes per dipositar la tesi i que el que no tinc és temps per perdre, em vaig emprenyar i vaig dir que deixava l'equip. Em recava una miqueta, però crec que és una bona decisió. No es pot fer tot. Alguns em van demanar que seguís, sobretot perquè les normes del nostre campionat exigeixen que sempre estiguin jugant dues noies i a l'equip, contant-me a mi, només en som tres. Em van dir que avui sí que sí que entrenàvem i jo estava dubtant de si hi havia d'anar o no.

De vegades, però, les circumstàncies decideixen per una, i avui plou. El nostre entrenament és a la platja, així que, altra vegada, s'ha anul·lat. Millor...

16.4.08

Berlusconi

De vegades vols expressar alguna cosa i no trobes les paraules. Per sort, en la època d'internet podem referir-nos a altra gent més dotada. En aquest cas, em refereixo a l'Andreu Buenafuente per expressar la meva opinió sobre Berlusconi:

Quines coses

És ben curiós. Els tiets i la mama es queixen perquè poso una tira còmica en anglès, l'Avi es queixa perquè no faig una versió anglesa del blog i en Ramón se sorprèn que la mamá (font de receptes fàcils i boníssimes) llegeixi el meu blog pel fet d'estar en català... Quines coses, no?

O, com diria una que jo em se, a veces, pasa...

10.4.08

9.4.08

Música

Aquesta setmana la música d'aquella que m'agrada i que em reconforta m'ha estat persegint. Tot va començar amb el post del sr. Zinc (permeti'm que li parli de vostè en senyal de profund respecte) titulat Wa yeah!, una clara referència a Antònia Font, suposo. Aquest grup sempre em recorda l'estiu, l'aigua salada del mar i la despreocupació de les vacances, i quan hi penso ja em sembla que noto l'escalfor del sol a la pell després d'un dia de platja. En Jordi, tant fanàtic d'aquest grup com jo (si no més), ha recollit aquesta aclucada d'ull i hi ha fet una altra referència. Jo només puc afegir que tocant sa veritat d´una rasca insuperable, a Rússia hi viu sa gent amb zero graus, se congelen i s´aguanten i que jo, que aquests dies sento una rasca insuperable, que em congelo i m'aguanto, vos estim a tots igual.

A més, en el post el sr. Zinc deia que se sentia com Judy Garland, cosa que a mi només em pot fer pensar en Rufus Wainwright. Què millor per uns dies tant melancòlics que Rufus? I més sabent que el 31 de maig el podré veure en directe al Primavera...