30.1.10
Ups!
Avui m'ho han recordat i veig que no ho vaig escriure així que aquí teniu una última anècdota de l'esquiada. Anant cap a Tahoe nevava i s'havien de posar cadenes, però this is america, folks, i amb diners es pot aconseguir tot. Per $20 hi havia uns paios que et posaven les cadenes (fins i tot te les venien si no en duies) i a la baixada n'hi havia que per $15 te les treien. I tu com un senyoritu dins el cotxe amb la celefacció a tope!
27.1.10
25.1.10
Cap de setmana de ski
Gairebé per sorpresa m'he trobat aquest cap de setmana anant a esquiar al llac Tahoe, a unes 3 hores de cotxe de SF. Vam sortir al vespre, vam trobar cua i vam arribar tard, així que tal com vam arribar a la casa ens vam posar a dormir. L'endemà, ens vam llevar ben d'horeta per trobar-nos que des de la casa teníem una vista extraordinària del llac:
El dia va ser preciós (ho podeu veure a la foto d'aquí a sota), tot i que les pistes són una mica de la senyoreta pepis. 10 remuntadors i les seves corresponents pistes, no massa llargues. Els 10 remuntadors, per cert, no tenien reposapeus, així que amb el pes de les botes i els esquís tallant-me la circulació només em podia recolzar en una barra de fireta. Per fer-ho tot pitjor, jo anava amb dos professionals del snowboard que només anaven fora pistes, entre els arbres, per zones amb un metre de neu pols recent caiguda. Després de tres baixades els meus quàdriceps van dir prou, però encara ens quedaven unes bones 4 hores... Després ens vam trobar amb dos amics més, esquiadors, i amb ells vam anar cap a les pistes, però hi havia tanta neu que tot eren bumps i tous de neu posats expressament per seguir-me matxacant els quàdriceps.
L'endemà vam quedar amb un altre grup de gent i vam acabar sent 3 snowoarders, una esquiadora (servidora de vostès) i una que feia telemark, tots per neu verge, és clar. Aquesta vegada, a les pistes hi havia 6 remuntadors, i en cap d'ells (repeteixo, CAP) hi havia cap mesura de protecció (ni la birria de barra que hi havia el dia abans). A més el dia era força pitjor i força ventós. Tot i així va anar força bé, i un cop ja vam haver fet totes les pistes unes quantes vegades ens vam canviar l'equip amb una de les snowboarders i per primera vegada ho vaig provar.
Avui, és clar, estic morta i cruixida, però molt contenta de com va anar el cap de setmana. Les instal·lacions no són gens impressionants, però la bona companyia ho compensa tot!
El dia va ser preciós (ho podeu veure a la foto d'aquí a sota), tot i que les pistes són una mica de la senyoreta pepis. 10 remuntadors i les seves corresponents pistes, no massa llargues. Els 10 remuntadors, per cert, no tenien reposapeus, així que amb el pes de les botes i els esquís tallant-me la circulació només em podia recolzar en una barra de fireta. Per fer-ho tot pitjor, jo anava amb dos professionals del snowboard que només anaven fora pistes, entre els arbres, per zones amb un metre de neu pols recent caiguda. Després de tres baixades els meus quàdriceps van dir prou, però encara ens quedaven unes bones 4 hores... Després ens vam trobar amb dos amics més, esquiadors, i amb ells vam anar cap a les pistes, però hi havia tanta neu que tot eren bumps i tous de neu posats expressament per seguir-me matxacant els quàdriceps.
L'endemà vam quedar amb un altre grup de gent i vam acabar sent 3 snowoarders, una esquiadora (servidora de vostès) i una que feia telemark, tots per neu verge, és clar. Aquesta vegada, a les pistes hi havia 6 remuntadors, i en cap d'ells (repeteixo, CAP) hi havia cap mesura de protecció (ni la birria de barra que hi havia el dia abans). A més el dia era força pitjor i força ventós. Tot i així va anar força bé, i un cop ja vam haver fet totes les pistes unes quantes vegades ens vam canviar l'equip amb una de les snowboarders i per primera vegada ho vaig provar.
Avui, és clar, estic morta i cruixida, però molt contenta de com va anar el cap de setmana. Les instal·lacions no són gens impressionants, però la bona companyia ho compensa tot!
19.1.10
4.1.10
Noves normes de seguretat
Últimament sembla que em passo el dia a l'avió. Aquesta última vegada la intriga era com m'afectarien les noves normes de seguretat per entrar als EEUU arran del geni que es va socarrar la carn d'olla el dia de nadal.
Vaig arribar a l'aeroport més d'una hora i mitja abans. No és gaire temps per un vol intercontinental, però així va anar la cosa. Fins 40 minuts abans de de l'hora del vol la cua del check-in no es a moure i vaig acabar obtenint la targeta d'embarcament a l'hora en que se suposava que sortia el vol.
Després de passar el control de seguretat reglamentari vaig veure que a la meva porta d'embarcament ja estaven entrant. Vaig córrer cap allà pensant que anava justa... però resulta que entre la porta d'embarcament i el finger hi havia un altre control de seguretat, aquest molt més exhaustiu. Separaven homes i dones, et catxejaven i revisaven una per una totes les bosses (t'ho feien treure tot i posar-ho sobre la taula). Això sí, abans d'escorcollar-me em van preguntar si anava sola i després, amb veu dubtosa, si era major d'edat perquè si no havien de demanar permís als meus pares abans de toquetejar-me.
Amb tot això, ja ho haureu endevinat, el vol va sortir amb dues hores de retard. Van posar els motors a tota marxa, però sent que jo tenia 1h20 per fer la connexió a Atlanta i que quan arribes als Estats Units abans de sortir del finger et controlen el passaport, després has de passar el control de passaports pròpiament dit, recollir les maletes, passar la duana, tornar a facturar les maletes i passar un altre control de seguretat, vaig perdre l'enllaç.
Vaig anar al mostrador corresponent i em van canviar el vol d'enllaç: en comptes d'anar directament a SF havia de fer escala a Salt Lake City. Em vaig queixar, però el següent vol directe era l'endemà a la tarda. En fi... aquest vol també es va retardar, però com que el tercer també anava tard: cap problema! A SLC vaig anar en l'avió de micromachine que veieu a la foto de dalt (CRJ 900), i a més d'anar tard encara havíem de passar per un lloc perquè ens tiressin líquid anticongelant (20 minuts més per la broma).
En resum: vaig arribar a SF a les 12 de la nit en comptes de les 7 de la tarda i de les 3 maletes me'n van arribar dues. En teoria demà em porten la tercera... ho creuré quan ho vegi.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)