31.8.07

Una vegada, ja fa temps, vam fer un viatge amb uns amics. A l'entrar a l'avio ens van fer apagar el mobil, naturalment, i quan vam arribar tots el vam engegar. Hi va haver una persona, pero, que un cop el va tenir ences se'l va quedar mirant una bona estona... despres ens va dir que com que no l'apagava mai, no en recordava el pin.

Doncs jo crec que els tailandesos i els malais no recordarien com engegar el cotxe si l'apaguessin. El nostre viatge entre aquests paisos ha consistit en pujar a una furgoneta que el primer que ha fet ha estat parar en una gasolinera. El tio baixa i es posa a omplir el diposit, sense apagar el motor, es clar. Al cap d'una estona, fem una parada (un riu, comprar quatre porqueries per menjar): el tio ens diu que tenim vint minuts, pero no apaga el motor.

Despres d'una cursa infernal per les carreteres tailandeses, el conductor assassi - suicida (aixo es una altra historia) ens va deixar en la parada d'un autobus de maga-luxe (25 seients en un autobus de 55, totalment reclinables...) que ens va portar fins a malasia. Un cop vam haver creuat la frontera vam fer una parada per sopar (a les 5 de la tarda). Mitja horeta i el paio no va apagar el motor. Vam tornar a pujar i al cap d'unes horetes vam fer benzina, amb l'autobus en marxa....

Obviament, quan ens va deixar a l'Esteve i a mi a quarts d'onze de la nit a l'autopista, plovent, a 5 quilometres de la ciutat on voliem anar tampoc va parar el motor, pero aixo tambe es una altra historia.

17.8.07

Be, per fi hem aconseguit sortir de Bangkok (es nota que no es la meva passio?). Hem deixat el caos circulatori assassi de peatons, la xafogor insofrible, la bruticia, la pudor, les infinites paradetes de menjar irreconeixible (hi ha coses tipus calamar sec, tot tipus de peix sec, tot tipus de vegetals que no conec, carns rares... Ja sabeu com soc amb el menjar, aixi que suposareu que a cada apat la decisio es converteix en un autentic dilema). A part de tot aixo hi ha coses precioses, es cert, pero entre pagoda i pagoda, buda estirat i buda assegut, doncs el cami es durillo. Aixo si, el tema tuk-tuk mola. Una moto amb un caixonet darrera per un parell de persones: barat, diverit i rapid!

Despres vam fer una visita llampec a Ayutthaya i ara estem a Chiang Mai, al nord. La temperatura es molt mes suportable, la ciutat (antiga capital) molt mes tranquila i agradable i... ja ens hem fet el primer massatge tailandes! Per dos eurets hem tingut durant una hora una xineta apretant-nos l'esquena, fent-nos petar tots els ossos, fotent-nos hosties, pero en fi, d'aixo aqui en diuen un massatge.

Intentare mantenir-vos al dia de les nostres peripecies (diumenge farem el guiri i farem un passeig en elefant) tant sovint com tingui acces a internet i temps. Mentrestant, un peto a tots! (L'esteve tambe diu hola, per cert!)

9.8.07

Em molesta:

- Que em parlin de molt a prop
- Que quan vinguin a parlar amb mi a la feina es recolzin al respatller de la cadira, que s'inclina cap enrere (i jo hi estic recolzada, i també vaig cap enrere)
- Que la gent porti la samarreta per dins els pantalons i els pantalons a la cintura
- Que la gent miri el que faig mentre treballo

(em reservo el dret d'afegir més coses si se m'acudeixen; vosaltres podeu usar els comentaris per posar el que us molesta a vosaltres)
- ...
- Bruja!
- Cómo me volváis a tirar un huevo os echo una maldición que os vais a cagar la pata abajo!

Aquesta fabulosa conversa a crits entre veïns és el que m'ha despertat a les quatre de la matinada... I és que m'encanta la Barceloneta, però hi ha coses que me les podria estalviar perfectament.