29.6.07

Què fa un quan la caga? Doncs ben poca cosa. Ja la has cagada. Quan comets un error et pots sentir malament, fatal o pitjor, però això no resol res. Si la teva cagada afecta a altres ells poden dir-te que no passa res o intentar que et sentis pitjor (cosa que ja és impossible) i projectar tota la seva ràbia i mala llet contra teu. Doncs què vols fer-hi, l'has cagada! T'ho menges amb patates i apa, tira milles.

Si algú té una recepta màgica, que me l'expliqui.

19.6.07

Jo no penso mai en de què em servirà ser doctora (si és que ho sóc mai), però aquest dissabte vaig assistir a una escena que em va fer pensar. Heus-la aquí:

El paio1, cap a les tres del matí diu que marxa de la festa. El paio2 el renya per marxar tant d'hora (sempre hi ha un paio2 que et renya quan vols marxar, quan tu estàs cansat i només vols acabar ràpid amb els comiats i anar cap a casa). El paio1 li diu que l'endemà (diumenge) ha de treballar. El paio2 li diu que no pot ser, home, que es pren les coses massa seriosament, que és cap de setmana. El paio1 li respon que el dilluns ha de portar a imprimir la versió definitiva de la tesi doctoral i que encara l'ha d'acabar de paginar.

La cara del paio2 canvia: de cop en comptes d'un somriure burleta hi apareix una expressió de respecte. Ell mateix és doctor i deu recordar com n'és de dura l'última etapa de la tesi. Li dóna la mà al paio1 i li diu que en aquest cas té la seva benedicció per marxar.

No en trauré cap conclusió ni faré cap reflexió sobre aquesta dramatització d'una història real.

18.6.07

Un gran cap de setmana!

Aquest ha sigut un bon cap de setmana. Primer un dinar en família a Tiana per celebrar l'aniversari de la Maria. Llàstima que el xulo-piscines no hi va poder assistir (se't va trobar a faltar), però me'n vaig endur un enciam boníssim i el poder saber com és el món vist des de la perspectiva del Roger (3 anys):



És clar que per tenir aquest coneixement un ha de ser capaç de donar-li la seva màquina de fer fotos a un nen petit que té certa tendència a caure i que tant bon punt li dones, s'emociona i comença a córrer mirant només la màquina i no per on camina. És un bon exercici per aprendre a deslligar-se dels bens materials.

Després corrent cap a la platja, a la festa que es fa cada any coincidint amb el Sonar (i la pluja), i que és molt més important que aquest festival minoritari: la festa d'aniversari de la Juja. També us en deixo unes quantes fotos, perque veieu lo guapos, simpàtics i sofisitcats que erem els invitats:



Diumenge va tocar llevar-se tard, dinar una amanida fantàstica amb l'enciam que havíem collit el dia abans, una migdiadeta i apa! Em ve a buscar la Juja i cap a fer un cafè a la platgeta. Després una estona practicant amb els poi sola a la platja, ja cap a les 8 del vespre, quan ja no hi queda gaire gent, mirant el mar i cap a casa, a sopar i mirar per enèssima vegada Charlie and the Chocolate Factory.

Un cap de setmana rodó!

(com sempre, teniu les fotos en els liks aquí al costat)

11.6.07

Per cert, podeu espiar el que escolto gràcies a un catxarro de LastFM que veureu al final de la columna que hi ha aquí a l'esquerra. A més he afegit dos enllaços a blogs: el fotolog de l'Angel i les cròniques de la volta al món de l'Enric. Feu-hi una ullada!

I que sàpigueu que tocant sa veritat d'una rasca insuperable, a Rússia hi viu sa gent amb zero graus; se congelen i s'aguanten. A Rússia.
Sembla que l'estiu condueix inevitablement a Antònia Font. La setmana passada, a NY, el Josep ens deia que no parava d'escoltar Antònia Font, cosa que haig de reconèixer que fa mesos que jo no faig. Per això em va fer il.lusió recuperar-los. A més, aquest dissabte passat vaig rebre un missatge d'en Jordi i la Marta que aquell dia mateix feien un concert a Tiana. Com que jo estava en una festa d'aniversari / revival / back to the past (d'aquelles de veure gent que fa un o dos anys que no veus i que no en saps res) no hi vaig poder anar, però avui tant bon punt he arribat a la feina m'he posat a escoltar-los. I ja de passada, m'he posat a la seva web i m'he mirat els videoclips que hi tenen penjats. Per qui no els conegui, i perque veieu com n'estan de penjats (i n'estem aquells a qui ens agrada), us deixo un parell de vídeos:






I parlant de música, haig de confessar que algú (no en revelaré la identitat) em va preguntar: "Què és un iPod?". A alguns us semblarà que ha de ser un marciano i a d'altres us semblarà una pregunta normal...

8.6.07

La marató de NY


Qui diu que un s'ha d'inscriure per fer la marató de NY? Només cal programar-se una visita de 4 dies a aquesta enorme ciutat i... Comença la marató! Això és el que hem fet aquest passat cap de setmana. Veure edificis grans, escales d'incendi a les façanes, passejant i rient amb el Josep... Sense parar un minut i a tot drap.

De fet és una bona manera d'adaptar-se a aquesta ciutat de ritme frenètic. Tots corrent? Doncs jo més que ningú! Tots petardos? Doncs nosaltres anem al Marie's Crisis! Si voleu saber què és heu d'anar a veure-ho, jo no em veig amb cor de descriure-ho fidedignament! Només us puc dir: Viva la pluma! (per alguna cosa hi vam anar amb el grup auto-denominat pèl i ploma)