Nadal

Per mi el Nadal és això...

Els nens obrint regals i els grans fent fotos. I això...

Tots pixant-nos de riure al voltant d'una taula amb cada cop menys menjar i amb les ampolles cada vegada més buides. I això (dues vegades)...

La Moni de cul a terra (repeteixo, dues vegades!)

Espero que el vostre Nadal hagi sigut tant divertit com el meu, i que us ho hagueu passat molt i molt bé!

Bon any a tothom!

Blog solidari, de veritat

Recollint el tema pel qual en Jordi em va entregar el premi al blog solidari, us revelaré la veritat sobre el pelapatates. És la meva aportació solidària al món. Fins ara hi ha hagut una falsa religió que clamava que la veritat del pelapatates era aquesta:

Però en aquests dies de revelacions i naixements divins, us haig de dir que la veritat és aquesta:


Aquest post és una revelació divina, així que no admet debats. He dit!

(Revelació patrocinada per la meva ferreteria)

El món és...

... bonic, quan llegeixes el blog de la Moni i t'emociones i t'hi reconeixes i parla de la gent que estimes i ho escriu tot tant bé i jo estic sensible i m'emociono (una altra vegada).

... trist, tristíssim, quan m'acomiado de la Juja.

... reconfortant, quan després d'acomiadar-me de la Juja em puc trobar amb la Lulla.

... indignant, quan al carrer de la boqueria veus com uns desgraciats (però molt ben organitzats) li roben el bolso a una senyora gran estrangera i no hi pots fer res perquè s'esfumen pels carrerons i no els trobes més.

En resum, el món és ambigu. I és que... a veces, pasa.

Blog solidari

En Jordi m'ha otorgat un premi al blog solidari. Com a segon meme de la història d'aquest blog, provaré de fer-ho bé (ja no tinc l'excusa de ser novata). El meu post solidari (que no nadalenc) és aquest:

Fa ja unes setmanes que penso que el món està ple de bona gent, sobretot des que tenim moto. Sempre que he lluitat amb ella (ara ja ha claudicat i la tinc dominada) ha vingut algú a oferir ajuda, sense que jo li hagués de demanar i sense esperar ni tan sols rebre les gràcies. L'altre dia, a més, un camió m'estava bloquejant la moto. Jo (amb la meva poca habilitat característica) estava fent tres-centes maniobres (va amb guió, ho diu el DUC, oi?) i va venir un noi (superman?) que em va preguntar si necessitava ajuda. Era obvi, així que va agafar la moto per darrera, la va aixecar i la va encarar al carrer. Després va marxar mentre jo, al·lucinada, no vaig tenir temps de donar-li les gràcies. Ho faig ara.

També m'he trobat amb un autobusero que s'ha esperat quan m'ha vist córrer per arribar a temps, i quan he pujat en comptes de fer-me una cara de "et perdono la vida perque tinc el poder de fer-te arribar tard" m'ha fet un somriure i ha resport al meu
"Gràcies" amb un
"De res. Bon dia".

Potser més que un post solidari és un post d'agraïment, però si això us fa recuperar la fe en la humanitat i tenir més ganes d'ajudar als altres, doncs bé, en això consisteix la solidaritat, no?

I ara bé el que és realment difícil per mi. Passar el meme del blog solidari a uns altres quatre blogs. Bé, aquí va: li envio al col·leccionista de cartells, al padrí, als relats conjunts, a la mare d'un altre, pero que s'esforça per fer la vida més gustosa, a l'alepsi perque s'ho curra, al Zinc i finalment a l'Avi

Fotos

Bé, ja feia dies que no penjava fotos i ara us deixo les de l'aniversari del Quico i les de la festa de comiat de la Juja i l'Andreia.

Com sempre hi ha l'enllaç aquí al costat.

Nova imatge i ecomeme

Recollint l'Ecomeme que em va llançar en Ramon al juliol (més val tard que mai) i tenint en compte el que vaig sentir el 13 de desembre al món a RAC1, he fet aquest canvi d'imatge del blog. Resulta que el fer servir fons negres fa que la pantalla consumeixi menys energia. Seguint aquesta mateixa filosofia fins i tot han fent un Blackle per fer exactament les mateixes cerques que a Google però amb fons negre.

Per altra banda ja fa temps que apago la pantalla cada cop que marxo a fer un cafè o a dinar, que és una manera senzilla d'estalviar una miqueta més d'energia. I doncs, proposo que aquells que vulgueu recolliu l'ecomeme i feu la vostra contribució, per petita que sigui.

Seguint l'exemple del Jordi, jo també us recomano l'exposició de fotos de Corea de l'Oriol Casanovas. És al casal de Tiana, i val molt la pena. A més és probable que l'Oriol estigui per allà, així que us podrà explicar el sentit de les diverses fotografies. La exposició es va inaugurar diumenge passat i durarà fins el proper dia 16 de desembre, així que afanyeu-vos!

Vells mites i nous mites

Fa temps que hi ha el mite que les coses a les botigues aquestes que abans eren tot a 100 (i ara son "xinos") son més barates que a les botigues convencionals. Emperò, aquest cap de setmana l'Esteve ha comprovat que en moltes coses és el contrari. Buscava pots de vidre grans, i a la meva ferreteria de pla de palau (és un vici que tinc, què voleu fer-hi) hi eren més grans, de millor qualitat i gairebé a meitat de preu.

Per altra banda, aquest cap de setmana jo m'he trobat amb un nou mite. En un dels concerts del Primavera Club de l'Auditori, tant bon punt es va acabar el concert va sortir un nano a dir que acabaven d'enregistrar el concert i que qui el volgués podria comprar els CDs a la sortida llavors mateix. Mític!

Dobles i MeMes

Com bé diu en Jordi, ja he tornat de Portugal. Ha sigut una visita llampec, però com sempre genial. He vist la família (no és la meva, però m'hi sento en família igualment), he menjat (molt, i, mama no t'enfadis, fins i tot faves) però també m'he trobat amb un fet paranormal. He estat gairebé tota l'estona amb una noia (molt simpàtica i mig boja, tot s'ha de dir), però el que realment va ser inquietant és que, segons com, quan la mirava, em veia a mi mateixa. De debò, ens assemblem molt. De fet em recordava a la imatge que veig de mi en algunes fotos.

Ha estat molt estrany. A més, al cap d'un dia i mig, quan em vaig veure en un mirall em vaig veure rara a mi! M'havia acostumat a veure'm reflectida en ella... En fi, fets paranormals.

I ara recullo el MeMe que m'ha passat en Jordi i que també és el meu primer. A veure com resulta!

1. Quan temps portes com a blocaire?
Des que vaig marxar a Austràlia al febrer del 2006

2. Com vas saber l’existència dels blogs?
Doncs estic envoltada d'informàtics i addictes a la tecnologia, així que jo diria que per osmosi.

3. Digues 5 blogs que segueixes diàriament
En Jordi, en Zinc, en Ramon i sa mare... bé i el del meu padrí. I si els actualitzessin també miraria cada dia el d'en Josep i l'Angel

4. Ets lector anònim d’algun bloc?
Solc ser lectora anònima, em costa bastant deixar comentaris.... Generalment no crec que tingui massa res a aportar.

5. Alguns autors que et generin especial simpatia
Doncs, a risc de ser repetitiva, en Jordi, en Zinc i en Ramon.

6. Amb quins 5 blocaires aniries de marxa?
Doncs amb els que ja hi he anat: en Ramon, l'Angel en Josep (que acaba de tornar de NY!!! Ara sí que podrem quedar!) i en Jordi.

7. Amb quins o quines 3 blocaires passaries una nit de bogeria sexual?
...
Ja se que la xarxa està plena de sexe i que és el que més ven, però jo per aquestes coses no uso internet.

8. T’has enamorat mai d’algun o alguna blocaire?
N'estimo uns quants, però enamorat enamorat.... no.

9. Estàs satisfet amb el teu bloc?
Ves, què vols que et digui... Crec que està ple de coses petites que m'interessen a mi i a alguna gent que em coneix.

10. Escull entre 3 i 5 blocaires per a què facin aquest MêMê.
Doncs apa, en Ramon i en Josep. Se contar, se que son dos, però és el meu primer MeMe, què voleu?!

Porto una temporada una mica de merda a la feina. Ahir, com molt sovint, estava desanimada, desmotivada i emprenyada, però aquesta cançó em va animar. Em va fer somriure. I també em va animar el pensar que els veuré al Primavera Club i podré sentir-la en directe.



A més, a dansa, ara fem unes abdominals que la meva professora ha batejat com "petó al ginecòleg" i això també em fa somriure dues vegades a la setmana. Sort en tinc d'això...

Segurament a la majoria no us dirà res, però ja se on em traslladarà el meu jefe. Jo ara treballo al costat de l'hospital del mar i em volien fer anar al parc científic de la diagonal, a una oficina de l'avinguda icària, a sota un pont... Però finalment passaré de la quarta a la tercera planta del mateix edifici! Ja era prou dur que ara per nadal marxés gairebé tothom, però haver d'anar a treballar lluny d'aquells que es queden o els que tornen (i.e. Josep) ja em deprimia sobremanera...

Avui m'he llevat amb aquesta bona notícia i me n'aniré a dormir després d'un concert de Devendra Banhart amb un parell de boges que em faran ballar fins treure el fetge per la boca, així que només us volia avisar que avui és un gran dia. Aprofiteu-lo!

Tenim moto!

Ja tenim moto (una 125, negra i xulíssima). Hi ha un petit problema: no la puc agafar jo sola... L'altre dia la vaig agafar, em vaig fer tota la meridiana, cap problema, vaig trobar l'adreça en qüestió, cap problema, vaig trobar lloc per aparcar, cap problema. Baixo i... collons! no puc pujar la moto al cavallet! Pesa massa. Em diuen que és qüestió d'agafar-li el truco, però jo vaig haver de trucar al Loris perque baixés a ajudar-me. A les 3 del matí, quan tornava a casa, vaig tenir la sort de trobar un veí prou amable per ajudar-me...

Avui per postres m'he menjat un petit suís i demà faré pràctiques. Si no ja m'han proposat que hi posi un peu de cabra...

Contradiccions?

Quan cerco a la Wikipedia em surt un banner que em demana que els faci un donatiu per tal de promoure l'enciclopèdia gratuita. I jo em pregunto: si pago com pot ser una enciclopèdia gratuita? En fi, ho serà per tothom menys per mi, no?

(per cert, blogger no m'ha deixat publicar el post amb dièresis...)

Si mai us falta un llevataps....

Aquesta no és la millor opció per obrir una ampolla:

Dansa - actualització

Pels que us heu quedat amb una opinió equivocada de la meva classe de dansa, us haig de dir que l'altre dia el tema musical va anar així:

Vam escalfar amb Tom Waits
Vam fer diagonals amb la música dels Mosqueperros
Vam fer la coreografia amb "Like a prayer" de Madonna

La barreja sembla estranya, així que ara ja no podeu tenir cap opinió ;-P

You can call me Brown Eater

Segona classe de dansa

Com diria Tomeu Penya: "Tinc na Madonna dins jo"

Ahir vaig anar a la segona classe de dansa. Vaig arribar al vestuari i havia una nena de la classe anterior (presumiblement una de les de "l'insti"). Una altra va venir i li va dir: "Vinga cari, marxem jaaa...".

La cari va remugar una miqueta, va obrir la aixeta, es va rentar les mans i va marxar.... La aixeta es va quedar rajant aigua. Jo ja no vaig a l'insti, ningú em diu cari i hi ha coses que em treuen de polleguera.

De totes maneres, tot i que no m'agrada la música (ho sento Josep, la Madonna no és la meva musa) ni la coreografia, surto d'allà plena d'energia i amb un somriure. Certament, m'encanta ballar! I si a més quan arribo a casa em començo el llibre de Terry Pratchet que em va recomanar el Jordi (Small Gods), ja me'n vaig a dormir no amb un somriure sino amb una rialla!

Avui us envio bon rollet a tots per començar feliços el cap de setmana!

PS (dues hores després): Perque vegeu que realment aquest cap de setmana comença bé, avui m'ha trucat l'Avi per el Skype des de Melbourne. Si és que quan una es lleva amb un somriure el món conspira perque tot vagi bé (oi josep?)

Ahir vaig començar un curs de dansa moderna. Abans de començar estàvem mirant, amb els meus nous companys, la classe d'abans... i una de les meves companyes va dir: "Hosti, hi ha mogollon de gent del meu insti!"

...

A través d'un comentari al blog de'n Jordi i la Marta he descobert un altre blog que m'ha encantat. No se qui l'escriu, però val la pena fer-hi un cop d'ull. Es diu la iaia té caspa i he deixat el link aquí al costat.

Mireu aquest anunci (que potser molts ja heu vist pel carrer):



Què hi llegiu a primer cop d'ull? Jo el que vaig llegir la primera vegada que el vaig veure va ser:

Sabor zero
Autentico azúcar

No em sembla gaire bona publicitat, però suposo que jo no sóc un d'aquests optimistes del món als quals es dirigeixen...

Per cert, la setmana que ve marxo a Kiev. Que fort, no?

Fotos

He afegit el link a les fotos de les meves vacances aquí al costat... Si algú té curiositat, doncs ja ho sabeu!

I aquí en va una amb dedicatòria. Una imitació de sabates Dr. Martens... Luisa, Jimena, va por ustedes!

Tecnologia punta

Ja us penjaré aviat fotos i més comentaris sobre les vacances, però de moment us vull ensenyar l'alta tecnologia que ens vam trobar a l'aeroport de Frankfurt. Hi vam arribar a les 6 del matí, ningú ens va donar cap informació, ens van fer anar per un laberint fins a trobar la porta d'embarcament... però tot es va veure compensat en arribar-hi. Per saber l'horari i les portes d'embarcament de cada vol no hi havia una pantalla qualsevol, no! Hi havia aquest tros de tecnologia d'última generació:



Això va ser complementat amb un telèfon rollo zapatófono que hi havia a la porta d'embarcament i una impressora matricial darrera... Venint de Singapur, el canvi va ser encara més marcat.

Una vegada, ja fa temps, vam fer un viatge amb uns amics. A l'entrar a l'avio ens van fer apagar el mobil, naturalment, i quan vam arribar tots el vam engegar. Hi va haver una persona, pero, que un cop el va tenir ences se'l va quedar mirant una bona estona... despres ens va dir que com que no l'apagava mai, no en recordava el pin.

Doncs jo crec que els tailandesos i els malais no recordarien com engegar el cotxe si l'apaguessin. El nostre viatge entre aquests paisos ha consistit en pujar a una furgoneta que el primer que ha fet ha estat parar en una gasolinera. El tio baixa i es posa a omplir el diposit, sense apagar el motor, es clar. Al cap d'una estona, fem una parada (un riu, comprar quatre porqueries per menjar): el tio ens diu que tenim vint minuts, pero no apaga el motor.

Despres d'una cursa infernal per les carreteres tailandeses, el conductor assassi - suicida (aixo es una altra historia) ens va deixar en la parada d'un autobus de maga-luxe (25 seients en un autobus de 55, totalment reclinables...) que ens va portar fins a malasia. Un cop vam haver creuat la frontera vam fer una parada per sopar (a les 5 de la tarda). Mitja horeta i el paio no va apagar el motor. Vam tornar a pujar i al cap d'unes horetes vam fer benzina, amb l'autobus en marxa....

Obviament, quan ens va deixar a l'Esteve i a mi a quarts d'onze de la nit a l'autopista, plovent, a 5 quilometres de la ciutat on voliem anar tampoc va parar el motor, pero aixo tambe es una altra historia.

Be, per fi hem aconseguit sortir de Bangkok (es nota que no es la meva passio?). Hem deixat el caos circulatori assassi de peatons, la xafogor insofrible, la bruticia, la pudor, les infinites paradetes de menjar irreconeixible (hi ha coses tipus calamar sec, tot tipus de peix sec, tot tipus de vegetals que no conec, carns rares... Ja sabeu com soc amb el menjar, aixi que suposareu que a cada apat la decisio es converteix en un autentic dilema). A part de tot aixo hi ha coses precioses, es cert, pero entre pagoda i pagoda, buda estirat i buda assegut, doncs el cami es durillo. Aixo si, el tema tuk-tuk mola. Una moto amb un caixonet darrera per un parell de persones: barat, diverit i rapid!

Despres vam fer una visita llampec a Ayutthaya i ara estem a Chiang Mai, al nord. La temperatura es molt mes suportable, la ciutat (antiga capital) molt mes tranquila i agradable i... ja ens hem fet el primer massatge tailandes! Per dos eurets hem tingut durant una hora una xineta apretant-nos l'esquena, fent-nos petar tots els ossos, fotent-nos hosties, pero en fi, d'aixo aqui en diuen un massatge.

Intentare mantenir-vos al dia de les nostres peripecies (diumenge farem el guiri i farem un passeig en elefant) tant sovint com tingui acces a internet i temps. Mentrestant, un peto a tots! (L'esteve tambe diu hola, per cert!)

Em molesta:

- Que em parlin de molt a prop
- Que quan vinguin a parlar amb mi a la feina es recolzin al respatller de la cadira, que s'inclina cap enrere (i jo hi estic recolzada, i també vaig cap enrere)
- Que la gent porti la samarreta per dins els pantalons i els pantalons a la cintura
- Que la gent miri el que faig mentre treballo

(em reservo el dret d'afegir més coses si se m'acudeixen; vosaltres podeu usar els comentaris per posar el que us molesta a vosaltres)

- ...
- Bruja!
- Cómo me volváis a tirar un huevo os echo una maldición que os vais a cagar la pata abajo!

Aquesta fabulosa conversa a crits entre veïns és el que m'ha despertat a les quatre de la matinada... I és que m'encanta la Barceloneta, però hi ha coses que me les podria estalviar perfectament.

Parles amb algú amb qui fa uns mesos que no tens contacte.

a. Situació típica:
- Què tal?
- Bé, anar fent. I tu?
- Bé bé, a veure quan ens veiem, no?
- Sí clar, ja ens veurem.

b. Una altra possibilitat:
- Què tal?
- Doncs mira, prenyada de sis mesos de bessons
- ...

Collons, quines coses té la vida! Felicitats Cleo i Inasio!

Un diumenge tranquil....

Després d'un cap de setmana de Summercase, diumenge va ser un dia tranquil. Dinar d'aniversari de la Marta, una miqueta de piscina...



i, com no, migdiadeta!



Per cert, atenció a l'estilazo de la Maria per tirar-se de cap des del trampolí:



No us fem enveja? A mi, avui dimecres, em fa enveja el diumenge que vam tenir... Quines ganes que arribin les vacances!!!!

Sona el telèfon:

- Hola!
- Ai, hola.
- Què tal?
- Bé, i tu? Què tal el summercase?
- Molt bé, gràcies. Què volies?
- En realitat no et volia trucar a tu, així que... res. En fi, ja ens veurem.
- És clar, adéu.
- Adéu.

Per tots els que seguiu el seu blog, el Ramon ja és doctor. Ha fet un paper molt digne i ni tan sols ha plorat quan li hem donat els regals (cosa que ens ha decebut una mica, però se li perdona). Felicitats!

És curiós com n'està de cara la gasolina i que tot i així a algunes empreses els surti més bé de preu fer la volta a la seca la meca i la vall d'andorra per portar-te un paquet que no pas portar-la d'una manera més directa. Un exemple:

Vaig comprar per internet un producte d'una empresa que té una botiga a Barcelona, i així és l'informe del periple que ha fet el producte en qüestió per arribar fins a mi:



Si hi cliqueu veureu el recorregut detallat, però bàsicament va sortir de Paris per anar a Colònia (Alemanya) passant per Brussel.les i finalment acabar a Barcelona (Encara no m'ha arribat, però tinc fe que ja estigui per aquí)

Acollonant!

De vegades hi ha coses que van passant poc a poc i no t'adones de l'abast que tenen fins que un dia et lleves i t'hi pares a pensar. Encara que cada matí vegis el coixí ple de pèls, fins que un dia et mires al mirall amb ulls nous no et veus la clariana que tens on abans hi havia un bonic floc de cabells.

Doncs jo m'estic quedant calba.

Fa temps que he anat fent regals, targetes i sopars de comiat, però fins que no m'hi he parat a pensar no m'he vist la clapa. Cal dir que també hi ha gent que no ha marxat físicament, que només ha desaparegut de la meva vida. Algunes per circumstàncies de la vida (ja ens trucarem, ja quedarem, i fa un any que no en saps res), algunes perquè és molt difícil aguantar-me i altres perquè és molt difícil aguantar-les a elles.

De totes maneres, si te n'adones i pots agafar el telèfon, trucar al Jordi i la Marta, t'acullen a casa seva el cap de setmana i et tracten tan bé com ells ho han fet, la cosa passa millor...

Què fa un quan la caga? Doncs ben poca cosa. Ja la has cagada. Quan comets un error et pots sentir malament, fatal o pitjor, però això no resol res. Si la teva cagada afecta a altres ells poden dir-te que no passa res o intentar que et sentis pitjor (cosa que ja és impossible) i projectar tota la seva ràbia i mala llet contra teu. Doncs què vols fer-hi, l'has cagada! T'ho menges amb patates i apa, tira milles.

Si algú té una recepta màgica, que me l'expliqui.

Jo no penso mai en de què em servirà ser doctora (si és que ho sóc mai), però aquest dissabte vaig assistir a una escena que em va fer pensar. Heus-la aquí:

El paio1, cap a les tres del matí diu que marxa de la festa. El paio2 el renya per marxar tant d'hora (sempre hi ha un paio2 que et renya quan vols marxar, quan tu estàs cansat i només vols acabar ràpid amb els comiats i anar cap a casa). El paio1 li diu que l'endemà (diumenge) ha de treballar. El paio2 li diu que no pot ser, home, que es pren les coses massa seriosament, que és cap de setmana. El paio1 li respon que el dilluns ha de portar a imprimir la versió definitiva de la tesi doctoral i que encara l'ha d'acabar de paginar.

La cara del paio2 canvia: de cop en comptes d'un somriure burleta hi apareix una expressió de respecte. Ell mateix és doctor i deu recordar com n'és de dura l'última etapa de la tesi. Li dóna la mà al paio1 i li diu que en aquest cas té la seva benedicció per marxar.

No en trauré cap conclusió ni faré cap reflexió sobre aquesta dramatització d'una història real.

Un gran cap de setmana!

Aquest ha sigut un bon cap de setmana. Primer un dinar en família a Tiana per celebrar l'aniversari de la Maria. Llàstima que el xulo-piscines no hi va poder assistir (se't va trobar a faltar), però me'n vaig endur un enciam boníssim i el poder saber com és el món vist des de la perspectiva del Roger (3 anys):



És clar que per tenir aquest coneixement un ha de ser capaç de donar-li la seva màquina de fer fotos a un nen petit que té certa tendència a caure i que tant bon punt li dones, s'emociona i comença a córrer mirant només la màquina i no per on camina. És un bon exercici per aprendre a deslligar-se dels bens materials.

Després corrent cap a la platja, a la festa que es fa cada any coincidint amb el Sonar (i la pluja), i que és molt més important que aquest festival minoritari: la festa d'aniversari de la Juja. També us en deixo unes quantes fotos, perque veieu lo guapos, simpàtics i sofisitcats que erem els invitats:



Diumenge va tocar llevar-se tard, dinar una amanida fantàstica amb l'enciam que havíem collit el dia abans, una migdiadeta i apa! Em ve a buscar la Juja i cap a fer un cafè a la platgeta. Després una estona practicant amb els poi sola a la platja, ja cap a les 8 del vespre, quan ja no hi queda gaire gent, mirant el mar i cap a casa, a sopar i mirar per enèssima vegada Charlie and the Chocolate Factory.

Un cap de setmana rodó!

(com sempre, teniu les fotos en els liks aquí al costat)

Per cert, podeu espiar el que escolto gràcies a un catxarro de LastFM que veureu al final de la columna que hi ha aquí a l'esquerra. A més he afegit dos enllaços a blogs: el fotolog de l'Angel i les cròniques de la volta al món de l'Enric. Feu-hi una ullada!

I que sàpigueu que tocant sa veritat d'una rasca insuperable, a Rússia hi viu sa gent amb zero graus; se congelen i s'aguanten. A Rússia.

Sembla que l'estiu condueix inevitablement a Antònia Font. La setmana passada, a NY, el Josep ens deia que no parava d'escoltar Antònia Font, cosa que haig de reconèixer que fa mesos que jo no faig. Per això em va fer il.lusió recuperar-los. A més, aquest dissabte passat vaig rebre un missatge d'en Jordi i la Marta que aquell dia mateix feien un concert a Tiana. Com que jo estava en una festa d'aniversari / revival / back to the past (d'aquelles de veure gent que fa un o dos anys que no veus i que no en saps res) no hi vaig poder anar, però avui tant bon punt he arribat a la feina m'he posat a escoltar-los. I ja de passada, m'he posat a la seva web i m'he mirat els videoclips que hi tenen penjats. Per qui no els conegui, i perque veieu com n'estan de penjats (i n'estem aquells a qui ens agrada), us deixo un parell de vídeos:






I parlant de música, haig de confessar que algú (no en revelaré la identitat) em va preguntar: "Què és un iPod?". A alguns us semblarà que ha de ser un marciano i a d'altres us semblarà una pregunta normal...

La marató de NY

Qui diu que un s'ha d'inscriure per fer la marató de NY? Només cal programar-se una visita de 4 dies a aquesta enorme ciutat i... Comença la marató! Això és el que hem fet aquest passat cap de setmana. Veure edificis grans, escales d'incendi a les façanes, passejant i rient amb el Josep... Sense parar un minut i a tot drap.

De fet és una bona manera d'adaptar-se a aquesta ciutat de ritme frenètic. Tots corrent? Doncs jo més que ningú! Tots petardos? Doncs nosaltres anem al Marie's Crisis! Si voleu saber què és heu d'anar a veure-ho, jo no em veig amb cor de descriure-ho fidedignament! Només us puc dir: Viva la pluma! (per alguna cosa hi vam anar amb el grup auto-denominat pèl i ploma)

Volando voy, volando vengo...

Dijous marxem a NY, encara que només per 4 dies. Serà en plan suïcida: arribar, ignorar el jet lag, visitar tot el que puguem, tornar, ignorar el jet lag i a currar!! Maratonià, però amb ganes tot passa millor.

La primera cosa que m'alegra es allunyar-me un dies d'aquesta ciutat governada per l'Hereu (ja fa temps que la festa de la democràcia no acaba com m'agradaria, però tenint en compte que no hi ha cap opció bona, doncs mira, és el que hi ha).

De totes maneres, ara que ja hauré vist Nova York, tinc una petició a fer-vos: si us plau, si algú està pensant en marxar, en canviar d'aires, què us semblaria Londres? Em fa gràcia anar-hi, però l'allotjament és caríssim i m'aniria molt bé que algú m'acollís al seu sofà i m'indiqués els llocs "guais" i no només els turístics.

Qui tingui a bé de fer-me el favor tindrà a canvi la meva presència a casa seva durant uns quants dies. Per cert, no cuino i sóc desordenadíssima, però sóc molt bona persona (això diuen!)

Algunes fotos de Portugal

Pluja

Què faríeu un dia lliure en què es pronostica un 30% de probabilitat de pluja? La meva recomanació: enganyeu a una persona a qui us estimeu, carregueu-vos d'optimisme i sortiu! Pot donar molt bons resultats! Una altra opció: feu sopa, o xocolata desfeta amb fruita i mireu una bona peli. I encara una altra: enganyeu el Ramon per sessió peli i un batut de maduixa dels que només sap fer ell. Alguna altra opció?

PS: Per qui li interessi, us penjo algunes fotos del viatge amb la mama i la Marta a Istambul. Aquí al costat hi trobareu el link.

Traduccions

Acabem de tornar d'Istambul. Com ja deveu saber, allò està minat d'españolitos de pro i hi ha una no menyspreable quantitat de catalans, així que qui més qui menys, quan t'intenten vendre el que sigui, et parla en castellà o fins i tot en català. En una botiga un noi estava atenent a un grup de madrilenyes / malaguenyes, mentre nosaltres esperàvem per preguntar el preu d'un objecte qualsevol que la nostra ànsia consumista ens feia desitjar. Total, que al final les noies li van dir que era massa car i ell que els hi diu: "Vosaltres no sou espanyoles, sou catalanes. Sempre la pela!" i ens mira a nosaltres i ens pregunta "i vosaltres, d'on sou?". "Catalanes". Vam girar cua i vam marxar.

A més hi va haver un parell de detalls linguístics interessants:

- En arribar a l'hotel, ens van dir: "The room is in floor three o'clock"
- Aquí va la descripció en castellà d'una amanida: "Los verdes estacionales remataron con los salmones, el aceite de oliva y la salsa amarga de la granada"

Coses d'internet...

Ja veieu el que és la vida moderna. Avui he anat, com ho faig sovint, a comprar esmorzar al Komesano, botiga de coses eco-bio-chachi-guais que està molt bé i que està al costat de l'Hospital del mar. No se si ho recordareu, però al Nadal vaig comentar que m'havien regalat una ampolla de vi eco (que va resultar ser força bo) i el fet em va sorprendre... En fi, doncs avui hi he anat i la propietària de la botiga m'ha dit que una noia que hi treballa els caps de setmana estava remenant per internet va trobar el meu post. No és estrany perquè he vist que si poso Komesano al google només hi ha 5 resultats i un es el meu comentari...

Dia mundial sense ordinadors

Algun freak ha proposat el Dia Mundial Sense Ordinadors, per demà dissabte 23 de març. El nostre ja entranyable PRBB, per evitar temptacions dels addictes a la feina, ha decidit apagar l'electricitat i la climatització de tot l'edifici. Llàstima pels experimentals que necessiten neveres, congeladors, aparells diversos per cultius...

(Res d'això és broma. Su juru)

Per petició popular (és a dir, del Josep) segueixo escrivint i donant-vos notícies del que em passa. I avui, el que em passa es que estic de mal humor:

Com diria la Son: "Ha nacido un blog"

I us he posat l'enllaç aquí al costat. "The limit is in the machine", que de moment porta només 3 entrades però ja fa molt bona pinta.

Petits plaers....

Saber que hauràs de treballar el cap de setmana i poder-ho fer, com a mínim diumenge, a la terrassa de casa, al solet i amb un airet amb olor de mar fantàstic. Això, per cert, ho haig d'agrair a un veí generós que de moment em deixa gorronejar-li la connexió a internet. Moltes gràcies.

A risc que això sembli una competició amb el Ramon, ahir vaig trobar aquest cartell penjat a la porta del carrer del meu edifici:



Coses que passen amb tants de guiris a la ciutat!

Ja feia temps!

Ja se que fa temps que no us explico històries per no dormir del prbb, però no us intranquilitzeu, aquest edifici amb vida pròpia ja ha tornat a fer de les seves. Avui de l'aire condicionat sortia un polsim negre i feia pudor de claveguera. El més curiós és que en teoria agafem l'aire de fora, però fora l'aire no fa pudor de res... no vull ni pensar què collons estem respirant!

Frase genial:

Escrita per Dilbert al seu blog:

"I’ve been told that in Muslim cultures you use one hand for eating and one hand for wiping your ass. By my count, that leaves no acceptable hand for masturbation."

Crear una web

Per si algú tenia curiositat de com fer-ho, al blog dels de Versió Rac1 hi ha un video de com crear una web:

Bon any!!!

Així ha començat el 2007 per mi (tenint en compte que considero avui com a primer dia de l'any): he anat al centre cívic a matricular-me de dansa africana i de pilates, he anat al Komesano a comprar-me coses eco-bio-chachis i he vingut a treballar (que vol dir que, abans que res, he dedicat una bona estona a configurar el meu nou portàtil).

Us imagineu una manera de començar l'any més biopija? Crec que haig de començar a acceptar la meva condició!

Bon any a tots!