Una vegada, ja fa temps, vam fer un viatge amb uns amics. A l'entrar a l'avio ens van fer apagar el mobil, naturalment, i quan vam arribar tots el vam engegar. Hi va haver una persona, pero, que un cop el va tenir ences se'l va quedar mirant una bona estona... despres ens va dir que com que no l'apagava mai, no en recordava el pin.
Doncs jo crec que els tailandesos i els malais no recordarien com engegar el cotxe si l'apaguessin. El nostre viatge entre aquests paisos ha consistit en pujar a una furgoneta que el primer que ha fet ha estat parar en una gasolinera. El tio baixa i es posa a omplir el diposit, sense apagar el motor, es clar. Al cap d'una estona, fem una parada (un riu, comprar quatre porqueries per menjar): el tio ens diu que tenim vint minuts, pero no apaga el motor.
Despres d'una cursa infernal per les carreteres tailandeses, el conductor assassi - suicida (aixo es una altra historia) ens va deixar en la parada d'un autobus de maga-luxe (25 seients en un autobus de 55, totalment reclinables...) que ens va portar fins a malasia. Un cop vam haver creuat la frontera vam fer una parada per sopar (a les 5 de la tarda). Mitja horeta i el paio no va apagar el motor. Vam tornar a pujar i al cap d'unes horetes vam fer benzina, amb l'autobus en marxa....
Obviament, quan ens va deixar a l'Esteve i a mi a quarts d'onze de la nit a l'autopista, plovent, a 5 quilometres de la ciutat on voliem anar tampoc va parar el motor, pero aixo tambe es una altra historia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada