27.5.07

Volando voy, volando vengo...

Dijous marxem a NY, encara que només per 4 dies. Serà en plan suïcida: arribar, ignorar el jet lag, visitar tot el que puguem, tornar, ignorar el jet lag i a currar!! Maratonià, però amb ganes tot passa millor.

La primera cosa que m'alegra es allunyar-me un dies d'aquesta ciutat governada per l'Hereu (ja fa temps que la festa de la democràcia no acaba com m'agradaria, però tenint en compte que no hi ha cap opció bona, doncs mira, és el que hi ha).

De totes maneres, ara que ja hauré vist Nova York, tinc una petició a fer-vos: si us plau, si algú està pensant en marxar, en canviar d'aires, què us semblaria Londres? Em fa gràcia anar-hi, però l'allotjament és caríssim i m'aniria molt bé que algú m'acollís al seu sofà i m'indiqués els llocs "guais" i no només els turístics.

Qui tingui a bé de fer-me el favor tindrà a canvi la meva presència a casa seva durant uns quants dies. Per cert, no cuino i sóc desordenadíssima, però sóc molt bona persona (això diuen!)

20.5.07

Pluja

Què faríeu un dia lliure en què es pronostica un 30% de probabilitat de pluja? La meva recomanació: enganyeu a una persona a qui us estimeu, carregueu-vos d'optimisme i sortiu! Pot donar molt bons resultats! Una altra opció: feu sopa, o xocolata desfeta amb fruita i mireu una bona peli. I encara una altra: enganyeu el Ramon per sessió peli i un batut de maduixa dels que només sap fer ell. Alguna altra opció?

PS: Per qui li interessi, us penjo algunes fotos del viatge amb la mama i la Marta a Istambul. Aquí al costat hi trobareu el link.

3.5.07

Traduccions

Acabem de tornar d'Istambul. Com ja deveu saber, allò està minat d'españolitos de pro i hi ha una no menyspreable quantitat de catalans, així que qui més qui menys, quan t'intenten vendre el que sigui, et parla en castellà o fins i tot en català. En una botiga un noi estava atenent a un grup de madrilenyes / malaguenyes, mentre nosaltres esperàvem per preguntar el preu d'un objecte qualsevol que la nostra ànsia consumista ens feia desitjar. Total, que al final les noies li van dir que era massa car i ell que els hi diu: "Vosaltres no sou espanyoles, sou catalanes. Sempre la pela!" i ens mira a nosaltres i ens pregunta "i vosaltres, d'on sou?". "Catalanes". Vam girar cua i vam marxar.

A més hi va haver un parell de detalls linguístics interessants:

- En arribar a l'hotel, ens van dir: "The room is in floor three o'clock"
- Aquí va la descripció en castellà d'una amanida: "Los verdes estacionales remataron con los salmones, el aceite de oliva y la salsa amarga de la granada"