Dijous marxem a NY, encara que només per 4 dies. Serà en plan suïcida: arribar, ignorar el jet lag, visitar tot el que puguem, tornar, ignorar el jet lag i a currar!! Maratonià, però amb ganes tot passa millor.
La primera cosa que m'alegra es allunyar-me un dies d'aquesta ciutat governada per l'Hereu (ja fa temps que la festa de la democràcia no acaba com m'agradaria, però tenint en compte que no hi ha cap opció bona, doncs mira, és el que hi ha).
De totes maneres, ara que ja hauré vist Nova York, tinc una petició a fer-vos: si us plau, si algú està pensant en marxar, en canviar d'aires, què us semblaria Londres? Em fa gràcia anar-hi, però l'allotjament és caríssim i m'aniria molt bé que algú m'acollís al seu sofà i m'indiqués els llocs "guais" i no només els turístics.
Qui tingui a bé de fer-me el favor tindrà a canvi la meva presència a casa seva durant uns quants dies. Per cert, no cuino i sóc desordenadíssima, però sóc molt bona persona (això diuen!)
2 comentaris:
A Torroella tens un llit i un sofà si vols, no és Nova York ni Londres però hi ha un castell que és com la Sagrada Família, a mig fer.
Quan vulguis t'hi volem.
Passa-t'ho bé i en Jordi diu que vol crema de cacahuetes.
...i "tarta de arandanos" de la vieja Molly.
Publica un comentari a l'entrada