Ja tenim moto (una 125, negra i xulíssima). Hi ha un petit problema: no la puc agafar jo sola... L'altre dia la vaig agafar, em vaig fer tota la meridiana, cap problema, vaig trobar l'adreça en qüestió, cap problema, vaig trobar lloc per aparcar, cap problema. Baixo i... collons! no puc pujar la moto al cavallet! Pesa massa. Em diuen que és qüestió d'agafar-li el truco, però jo vaig haver de trucar al Loris perque baixés a ajudar-me. A les 3 del matí, quan tornava a casa, vaig tenir la sort de trobar un veí prou amable per ajudar-me...
Avui per postres m'he menjat un petit suís i demà faré pràctiques. Si no ja m'han proposat que hi posi un peu de cabra...
4 comentaris:
D'aquí a quatre dies semblaràs l'Steve McQueen a la Gran Evasión, fugint de la Guàrdia Urbana, saltant per damunt de qualsevol cosa i posant el cavallet alhora.
I el petit suís?
El petit suís alimenta com mig bistec, no? Doncs això per fer múscul... espero!
Bet, fa molts, molts anys vaig comprar-me una moto "Lambretta" a Igualada, nova de trinca. També xulíssima. Era l'hivern, la vaig agafar i me'n vaig anar a Gelida. Al tercer revolt vaig sortir de la carretera i vam quedar moto i jo fets un fàstic. Són coses de l'aprnentatge. "Al éxito por la práctica".
El padrí
Bet, esa es la razón por la cual yo nunca he podido usar moto. cuando tenía 14 años en casa había una mobilete, se ponía en marcha pisando fuerte una palanca y como yo no tenía fuerza, la arrastraba hasta una cuesta y me tiraba por ella para poner la moto en marcha. Hasta que ocurrió lo inevitable y ya me rendí.
Publica un comentari a l'entrada