... bonic, quan llegeixes el blog de la Moni i t'emociones i t'hi reconeixes i parla de la gent que estimes i ho escriu tot tant bé i jo estic sensible i m'emociono (una altra vegada).
... trist, tristíssim, quan m'acomiado de la Juja.
... reconfortant, quan després d'acomiadar-me de la Juja em puc trobar amb la Lulla.
... indignant, quan al carrer de la boqueria veus com uns desgraciats (però molt ben organitzats) li roben el bolso a una senyora gran estrangera i no hi pots fer res perquè s'esfumen pels carrerons i no els trobes més.
En resum, el món és ambigu. I és que... a veces, pasa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada