Trasllat fet (o gairebé). Incidències les mínimes: uns quants amics esllomats, l'Esteve i jo no cal ni dir-ho, i els mobles força escrostonats. Això sí, hi va haver algun procés poc ortodox, com el sistema que vam fer servir per baixar el matalàs (de matrimoni).
Havíem instal·lat una politja i teníem el matalàs lligat amb una corda dins el pis. El primer problema va ser treure'l per la reduïda porta del nostre balcó, però amb una forta empenta final ho vam aconseguir. El Roman estava aguantant la corda esperant l'estrebada quan el matalàs quedés penjant de la corda, però al cap d'uns segons, i després d'un fort plaf va sentir: "Ja està! S'ha desfet el nus i ha fet caiguda lliure fins al carrer".
Jo, des del carrer, vaig sentir una nena emocionada que deia: "Mamá, van a tirar algo más?". No vaig poder evitar recordar el nen del tricicle dels Increïbles.
2 comentaris:
sort que era el matalàs i no un armari de dues portes
Si, hija si, ahora van a tirar al dueño de la casa, que le ha dado por subir demasiado el alquiler...
Publica un comentari a l'entrada