Aquest ha sigut el meu primer dia d'acció de gràcies i per partida doble. Ha estat en part atípic (no he anat a cap reunió familiar) però en part tradicional. Tant dijous com divendres el menú va consistir en gall d'indi, salsa de grosella, farciment (fet bàsicament a base de pa), moniato gratinat i puré de patata. De fet en això consisteix la tradició: en endrapar com a bèsties i no aixecar-se del sofà fins a l'hora d'anar a dormir.
El divendres, a més, com que venia gent a casa vaig fer truita de patata (typical spanish) amb pa amb tomàquet (typical catalan) y pastís de pastanaga (typical Bet). Tots van dir que els agradava tot, però el pastís de pastanaga òbviament no era prou dolç per ells (només té ametlla, pastanaga, pell de taronja i suc de llimona, amb poquíssima farina i poquíssim sucre) ja que tots s'hi afegien quilos de nata de pot (d'aquella de sprai).
En general va estar força bé, tot i que anar a situacions d'aquestes en què es reuneixen amics íntims sent un foraster es pot fer estrany. De totes maneres quan la gent és acollidora, com va ser el cas sobretot dijous, de tant en tant te n'oblides i et sents a gust. Dono gràcies per aquests moments, doncs!
4 comentaris:
i els "de res" qui representa que els ha de donar?
Mmmm...me tienes que pasar la receta de ese pastel :)
Hombre, es un secreto familiar (sacado de internet), no se si estoy autorizada a compartirlo ;-P !
xDDDD
Publica un comentari a l'entrada