Sembla ser que als Estats Units només un 5% de la gent diu que li agrada el techno i, d'aquests, un 80% el que en realitat volen dir és que els agrada el house. Doncs del 1% que queda, uns 50 ens vam reunir en una galeria d'art d'uns 80m2 per veure Jeff Mills. Al pobret li van saltar els ploms (literalment va marxar la llum) dues vegades, i hi havia un altaveu que s'acoplava fins que el van apagar.
De totes maneres, poder-lo tenir a mig metre de distància va compensar per les deficiències tècniques. També haig d'explicar que per primera vegada vaig sortir sola (coneixia els organitzadors, però prou feina tenien intentant que no saltés tot pels aires) i vaig estar ballant de les 22h a les 3h tota soleta. No va estar malament, però la companyia s'hauria agraït.
PS: Perquè hi havia dos hip hoperos a la sala ballant break dance mentre en jeff punxava?
3 comentaris:
No va estar malament... la farra que et vas cascar!
...perquè al bo d'en Jeff l'aprecien gent de rollos moooolt diferents....quin tio més bo....4plats!
Aparquem el house...svp!
afortunada, tu! quina enveja.
Publica un comentari a l'entrada