Cap de setmana de ski

Gairebé per sorpresa m'he trobat aquest cap de setmana anant a esquiar al llac Tahoe, a unes 3 hores de cotxe de SF. Vam sortir al vespre, vam trobar cua i vam arribar tard, així que tal com vam arribar a la casa ens vam posar a dormir. L'endemà, ens vam llevar ben d'horeta per trobar-nos que des de la casa teníem una vista extraordinària del llac:



El dia va ser preciós (ho podeu veure a la foto d'aquí a sota), tot i que les pistes són una mica de la senyoreta pepis. 10 remuntadors i les seves corresponents pistes, no massa llargues. Els 10 remuntadors, per cert, no tenien reposapeus, així que amb el pes de les botes i els esquís tallant-me la circulació només em podia recolzar en una barra de fireta. Per fer-ho tot pitjor, jo anava amb dos professionals del snowboard que només anaven fora pistes, entre els arbres, per zones amb un metre de neu pols recent caiguda. Després de tres baixades els meus quàdriceps van dir prou, però encara ens quedaven unes bones 4 hores... Després ens vam trobar amb dos amics més, esquiadors, i amb ells vam anar cap a les pistes, però hi havia tanta neu que tot eren bumps i tous de neu posats expressament per seguir-me matxacant els quàdriceps.



L'endemà vam quedar amb un altre grup de gent i vam acabar sent 3 snowoarders, una esquiadora (servidora de vostès) i una que feia telemark, tots per neu verge, és clar. Aquesta vegada, a les pistes hi havia 6 remuntadors, i en cap d'ells (repeteixo, CAP) hi havia cap mesura de protecció (ni la birria de barra que hi havia el dia abans). A més el dia era força pitjor i força ventós. Tot i així va anar força bé, i un cop ja vam haver fet totes les pistes unes quantes vegades ens vam canviar l'equip amb una de les snowboarders i per primera vegada ho vaig provar.



Avui, és clar, estic morta i cruixida, però molt contenta de com va anar el cap de setmana. Les instal·lacions no són gens impressionants, però la bona companyia ho compensa tot!