11.3.08

Metàfores...


Aquesta setmana és una metàfora de la vida. Com que intento mantenir l'optimisme, us n'ensenyo el millor costat.

(Nota: He canviat la foto perquè l'anterior ja la tenia penjada en Jordi)

6 comentaris:

Moni ha dit...

Animo cuando menos te lo esperas llega el optimismo. La vida es como un collage y tu sabes cómo hacerlo.

Bet ha dit...

A veces me parece que se me ha quedado pegamento en los dedos y se me queda todo pegado, sin ningún orden, y el collage es un enorme borrón de cosas buenas y malas. Me paso el tiempo intentando parasitar energía positiva de la gente que está feliz y después me siento mal por robársela. Intento dar mi energía positiva a quien la necesita más, pero luego me quedo sin fuerzas...


Creo que necesito tomar perspectiva.

Anònim ha dit...
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
Carles Casanovas ha dit...

Tásseguro que aquesta setmana ni la vida son una metáfora. Tu no ets una metáfora. N'Abril no és una metàfora
La familia no és cap ficció. Es la realitat marevellosa pura i dura.

Uri ha dit...

Els nadons acabats de néixer son vells, tenen la sabiesa inherent a tot ser viu intacta. Diuen que venim d´allà on anem... no?. Sin miedo Bet, un vol d'ocell sempre va bé. Congela y empana? Freír y llorar? Bailar y rebozar?... El somriure, el petó, i l´abraçada estan d'oferta en el meu super.

Bet ha dit...

Ja se que la vida no és cap ficció. Se que la familia és un conjunt de persones i jo no he tingut pas mala sort amb la que m'ha tocat. Per sort algunes de les persones que estan a la meva família tenen prou cor per oferir el que saben que una més necessita en aquest moment: un somriure i una bona abraçada.