17.4.08

Decidir

La Dolors en un comentari m'ha escrit que no hi ha manera d'acontentar tothom. Jo avui dubto com acontentar-me a mi mateixa. M'explicaré una miqueta. Dilluns vaig prendre una decisió: passo de l'equip de volley platja. La història és llarga però es podria resumir en tres trilions de mails en dos mesos per convocar un entrenament i zero entrenaments. La gota que va fer vessar el got va ser que dilluns jo em vaig canviar, vaig agafar la meva pilota de volley i em vaig plantar a la recepció a esperar la resta de l'equip. Per sort en Hagen em va trucar poc després per dir-me que l'entrenament s'havia anul·lat (per enéssima vegada).

Sent que em queden 5 setmanes per dipositar la tesi i que el que no tinc és temps per perdre, em vaig emprenyar i vaig dir que deixava l'equip. Em recava una miqueta, però crec que és una bona decisió. No es pot fer tot. Alguns em van demanar que seguís, sobretot perquè les normes del nostre campionat exigeixen que sempre estiguin jugant dues noies i a l'equip, contant-me a mi, només en som tres. Em van dir que avui sí que sí que entrenàvem i jo estava dubtant de si hi havia d'anar o no.

De vegades, però, les circumstàncies decideixen per una, i avui plou. El nostre entrenament és a la platja, així que, altra vegada, s'ha anul·lat. Millor...

4 comentaris:

Marta Cebrián ha dit...

Si el que et ve de gust és fer una activitat de grup, a l'aire lliure, saludable, amb poques lesions i molt de temps per discutir la jugada, jo et proposo la petanca. De gent per jugar-hi sempre n'hi ha. ;)

Moni ha dit...

Eh! hay cosas a las que no hay que dedicarle ni un minuto más. Si has decidido dejar el equipo, está decidido. No puedes contentar a todos, querer estar en todo, llegar a todo. Porque luego pasa que al llegar la noche la única que no está contenta eres tú.
Besos

Uri ha dit...

Un senyor va dir 'xòs:

"Tens la paciència d´esperar a que la teva ment es calmi i l´aigua s'aclareixi?
Pots estar quiet fins a que la acció adecuada arribi per ella mateixa?"

Trobo que és una manera d´entendre les coses molt apropiada... Si la penya no s´estressa per anar al partidillu, tampoc ho facis tu.

Carles Casanovas ha dit...

El dubte és el pare de la saviesa.
Siguis sàvia i prenta un Vermut amb
olives ò saitó prop dela platge. Jo
ja ho tinc decidit, no vindré més a jugar volley. Ale que diria en Quico !