Decidir

La Dolors en un comentari m'ha escrit que no hi ha manera d'acontentar tothom. Jo avui dubto com acontentar-me a mi mateixa. M'explicaré una miqueta. Dilluns vaig prendre una decisió: passo de l'equip de volley platja. La història és llarga però es podria resumir en tres trilions de mails en dos mesos per convocar un entrenament i zero entrenaments. La gota que va fer vessar el got va ser que dilluns jo em vaig canviar, vaig agafar la meva pilota de volley i em vaig plantar a la recepció a esperar la resta de l'equip. Per sort en Hagen em va trucar poc després per dir-me que l'entrenament s'havia anul·lat (per enéssima vegada).

Sent que em queden 5 setmanes per dipositar la tesi i que el que no tinc és temps per perdre, em vaig emprenyar i vaig dir que deixava l'equip. Em recava una miqueta, però crec que és una bona decisió. No es pot fer tot. Alguns em van demanar que seguís, sobretot perquè les normes del nostre campionat exigeixen que sempre estiguin jugant dues noies i a l'equip, contant-me a mi, només en som tres. Em van dir que avui sí que sí que entrenàvem i jo estava dubtant de si hi havia d'anar o no.

De vegades, però, les circumstàncies decideixen per una, i avui plou. El nostre entrenament és a la platja, així que, altra vegada, s'ha anul·lat. Millor...