Aquesta setmana la música d'aquella que m'agrada i que em reconforta m'ha estat persegint. Tot va començar amb el post del sr. Zinc (permeti'm que li parli de vostè en senyal de profund respecte) titulat Wa yeah!, una clara referència a Antònia Font, suposo. Aquest grup sempre em recorda l'estiu, l'aigua salada del mar i la despreocupació de les vacances, i quan hi penso ja em sembla que noto l'escalfor del sol a la pell després d'un dia de platja. En Jordi, tant fanàtic d'aquest grup com jo (si no més), ha recollit aquesta aclucada d'ull i hi ha fet una altra referència. Jo només puc afegir que tocant sa veritat d´una rasca insuperable, a Rússia hi viu sa gent amb zero graus, se congelen i s´aguanten i que jo, que aquests dies sento una rasca insuperable, que em congelo i m'aguanto, vos estim a tots igual.
A més, en el post el sr. Zinc deia que se sentia com Judy Garland, cosa que a mi només em pot fer pensar en Rufus Wainwright. Què millor per uns dies tant melancòlics que Rufus? I més sabent que el 31 de maig el podré veure en directe al Primavera...
3 comentaris:
Mira, a mi en Rufus, doncs què vols que et digui. Però Antònia Font ja són paraules majors. I de les referències que poses, què dir? Llegides i comentades, i és que són uns monstres aquests dos!
perquè som irracionals? o potser uns animals? irreals em sembla que no i de mar i cel... buf! se me'n va la bola, val més que ho deixem aquí.
Tracteu-me de vostè, benvolguda Bet, que jo us tractaré de vós (en senyal de respecte infinit!) ;)
Publica un comentari a l'entrada