Ahir vaig veure pedregar a la platja. Per uns minuts va quedar tot blanc, i jo des dels sofàs del PRBB (on voleu que fos, si no a la feina) m'ho mirava i em va venir al cap aquesta cançó de Jack Johnson. Parla d'un dia de pluja, de quedar-se a casa i fer un bon esmorzar, de no agafar el telèfon...
També hi fa que m'acabava de comprar l'entrada pel seu concert...
2 comentaris:
Bet, estic satisfet de que miressis
caure la calamarsada, jo també ho mirava mig estorat. Va deixar-me la terrassa ben blanca amb 4 cmts. de gel. Es maco saber que algú qu'estimes miri la mateixa cosa a una distància llunyana.
Petons del teu padrí.
Estic amb en Carles. Compartir calamarsada és màgic. Bravo por el vídeo. Quina sort anar al concert!
Publica un comentari a l'entrada