Barcelona, 2 de juliol
Una formiga atòmica, repassant mentalment la presentació que ha de fer la setmana que ve, travessa la ciutat amb moto. Puja Roger de Llúria, envoltada de cotxes enormes i motos agressives. En un semàfor para al costat d'un mini d'aquells antics, d'aquells tan petits, i al seu costat, amb un somriure als llavis, la nostra protagonista se sent una mica menys formiga i una mica més atòmica que al matí.
Bon dia
6 comentaris:
Bet, pots imaginar-te el teu padrí
inquibit dins d'un "mini" d'aquells
antics ?.Jo vaig estar temptat, quan
era jove de comprar-me'n un ,però
ja tenia els fills que pujaven...
No era possible, oi ?
Et desitjo tota la sort del món guapa. No hi seré en aquests dies però demano crònica inmediata. Pensaré en tú. Petons
Visca la formiga atòmica!!!
Vols dir que encara són compatibles aquests cotxes amb el nou format que estan adoptant els nous txavals?
El món dels petits és cada vegada més petit!
el mini era vermell amb la capota blanca?
No, era tot verd fosc... sense pretencions, vaja
Moltes gràcies pels ànims, Moni. Prometo informe exhustiu tan bon punt m'hagi recuperat de l'estrès.
Un petó, guapa!
Publica un comentari a l'entrada