19.7.07

Parles amb algú amb qui fa uns mesos que no tens contacte.

a. Situació típica:
- Què tal?
- Bé, anar fent. I tu?
- Bé bé, a veure quan ens veiem, no?
- Sí clar, ja ens veurem.

b. Una altra possibilitat:
- Què tal?
- Doncs mira, prenyada de sis mesos de bessons
- ...

Collons, quines coses té la vida! Felicitats Cleo i Inasio!

18.7.07

Un diumenge tranquil....

Després d'un cap de setmana de Summercase, diumenge va ser un dia tranquil. Dinar d'aniversari de la Marta, una miqueta de piscina...



i, com no, migdiadeta!



Per cert, atenció a l'estilazo de la Maria per tirar-se de cap des del trampolí:



No us fem enveja? A mi, avui dimecres, em fa enveja el diumenge que vam tenir... Quines ganes que arribin les vacances!!!!

16.7.07

Sona el telèfon:

- Hola!
- Ai, hola.
- Què tal?
- Bé, i tu? Què tal el summercase?
- Molt bé, gràcies. Què volies?
- En realitat no et volia trucar a tu, així que... res. En fi, ja ens veurem.
- És clar, adéu.
- Adéu.

13.7.07

Per tots els que seguiu el seu blog, el Ramon ja és doctor. Ha fet un paper molt digne i ni tan sols ha plorat quan li hem donat els regals (cosa que ens ha decebut una mica, però se li perdona). Felicitats!

11.7.07

És curiós com n'està de cara la gasolina i que tot i així a algunes empreses els surti més bé de preu fer la volta a la seca la meca i la vall d'andorra per portar-te un paquet que no pas portar-la d'una manera més directa. Un exemple:

Vaig comprar per internet un producte d'una empresa que té una botiga a Barcelona, i així és l'informe del periple que ha fet el producte en qüestió per arribar fins a mi:



Si hi cliqueu veureu el recorregut detallat, però bàsicament va sortir de Paris per anar a Colònia (Alemanya) passant per Brussel.les i finalment acabar a Barcelona (Encara no m'ha arribat, però tinc fe que ja estigui per aquí)

Acollonant!

9.7.07

De vegades hi ha coses que van passant poc a poc i no t'adones de l'abast que tenen fins que un dia et lleves i t'hi pares a pensar. Encara que cada matí vegis el coixí ple de pèls, fins que un dia et mires al mirall amb ulls nous no et veus la clariana que tens on abans hi havia un bonic floc de cabells.

Doncs jo m'estic quedant calba.

Fa temps que he anat fent regals, targetes i sopars de comiat, però fins que no m'hi he parat a pensar no m'he vist la clapa. Cal dir que també hi ha gent que no ha marxat físicament, que només ha desaparegut de la meva vida. Algunes per circumstàncies de la vida (ja ens trucarem, ja quedarem, i fa un any que no en saps res), algunes perquè és molt difícil aguantar-me i altres perquè és molt difícil aguantar-les a elles.

De totes maneres, si te n'adones i pots agafar el telèfon, trucar al Jordi i la Marta, t'acullen a casa seva el cap de setmana i et tracten tan bé com ells ho han fet, la cosa passa millor...