A Barcelona:

1) Els semàfors estan al costat de la intersecció que no t'esperes
2) Quan vas a comprar et cobren exactament el que està marcat

El català correcte

Me saca de quicio = Em treu de polleguera

per tant: Desquiciarse = Despolleguerar-se ????

Cell phone parking

Cada cop que he anat en cotxe a l'aeroport de SF he vist un cartell que indica: "Cell phone parking", i cada vegada m'he preguntat: "i això què deu ser?". Abans de seguir llegint, pareu-vos un segon a pensar i feu les vostres apostes.

...

Temps! Aquí va la resposta: És un aparcament gratuït que està una mica més allunyat de l'aeroport que el de pagament. Allà pots anar-hi, aparcar i esperar que el viatger et truqui al mòbil dient que ja ha arribat. Com sempre, els americans ho tenen tot pensat i ho fan tot molt pràctic.

Algú ho havia encertat?

I'm a macho man!

Els americans arriben a extrems tan absurds, no se si dir de homofòbia, masclisme o inseguretat de la seva condició masculina, que arriben a afirmar que són incapaços de creuar les cames. Segons ells poden recolzar el turmell sobre el genoll, però són incapaços de creuar les cames del tot. De la mateixa manera consideren afeminat comprar-se samarretes o pantalons de la seva de la seva talla, portar mitjons que no siguin blancs (!!!) o voler posar-te moreno.

Pobrets...

Observacions:

i) Els americans no es moquen
ii) Als americans els molesta que et moquis
iii) Els americans tiren muntanya amunt
iv) A mi em molesta que la gent tiri muntanya amunt
v) Aquí tothom està refredat

aquí huele a drama...

Història

Avui he al diari he llegit que han trobat un vaixell del s. XVIII a la zona zero. A l'hora de dinar ho he comentat amb els de la feina i els americans no entenien el concepte de que s'hagi construit sobre una cosa pre-existent. Deien: "i com és que no ho havien vist abans?" "com podien haver construit sobre això?"... és el que té no tenir història i no haver trobat mai restes arqueològiques...

Els dimecres a la universitat hi ha mercat. Avui he anat a una parada on venen humus (el meu favorit: amb frijoles i bitxo) i he vist que tenien dolmadas. Estava parlant amb el venedor, molt simpàtic, que m'anava donant conversa i fent provar humus de diferents gustos (el meu favorit ja s'havia esgotat). De cop he vist que venia dolmadas i li he dit: "hmmm... dolmadas, m'encanten!" i ell "ah, que ets armènia o turca?" i jo "no, però tinc amics grecs".

El tio s'ha girat i ha passat a ignorar-me. Li he hagut de cridar l'anteció tres vegades perquè em vengués les dolmadas i no m'ha ni mirat a la cara.

A sopar!

La setmana que ve vaig a una boda, i aquest és el plan:



Noteu que he remarcat l'hora del SOPAR: dos quarts de cinc de la tarda. No m'he equivocat: SOPAR!

Hmmmm

M'encanta conduir per Folsom tornant de la feina, passar per la cantonada on hi ha la bugaderia i que m'envolti, durant una bona estona, un aire saturat de sabó i suavitzant...

4 de juliol a SF

Aquest diumenge va ser Independence Day i vam decidir celebrar-ho com cal: reunir-nos a la vora del mar prop del golden gate bridge, fer una barbacoa i esperar fins l'hora dels focs artificials. Petit problema: vam estar allà 8 hores, i durant tota l'estona bufava un vent fortíssim que em va fer agafar mal de cap i tot. Al final feia tant de fred que semblàvem una colla de homeless al voltant d'un bidó amb foc (en aquest cas un petit grill amb brases).




Pels focs artificials ens van avisar que era probable que hi hagués boira i que tot el que veiéssim fossin núvols de colors. Vam tenir sort i la boira era prou alta per deixar-nos veure la meitat dels focs, i a més feia un efecte prou bonic.

Súper regals!

Aquest mòbil és el regal que em va FER l'Esteve. El va dissenyar, va fer tallar les peces i les va pintar. Si voleu un regal ben original ja ho sabeu, contacteu-me i per un mòdic preu l'Esteve us pot fer un mòbil personalitzat !



A més la Luisa em va regalar aquest vinil amb la silueta de Barcelona, que queda genial al menjador. Les meves comapnyes de pis estan encantades amb el regal!

Trobada

Aquest matí venia a la feina en moto. M'aturo en un semàfor vermell i al meu costat s'atura una altra motorista d'uns 50 anys.

ella: "T'agrada la teva moto?"
jo (pensant que se'n vol comprar una igual): "Sí, molt. Va molt bé"
ella (amb un somriure d'orella a orella): "Me n'alegro, perquè abans era meva"
jo: "Doncs moltes gràcies, en vas tenir molt bona cura"

El semàfor es posa verd.

Chinese food & Donuts

Per alguna raó aquesta combinació és molt popular aquí. Jo particularment no ho entenc...

Un dia de platja increïble a San Francisco! 30ºC, poc vent i calentet... fins i tot ara a la tarda fa caloreta! Em sembla que això no es tornarà a repetir en tot l'any, però com a mínim ha estat en dissabte i ho he pogut aprofitar anar a Baker Beach

Allí donde fueres...

Fa poc en un restaurant vaig veure una gent bebent coca-cola d'un pot de vidre. Un amic dels que estava dinant amb mi em va dir que eren els seus gots preferits i després he vist que, efectivament, els venen així, sense tapa, com a gots. Ara que s'ha traslladat a casa la quarta companya de pis, tots els gots de casa han passat a ser com el d'aquí dalt. A mi, sincerament, encara se'm fa extrany beure d'un pot.

Aquí als Estats Units tenen la sana costum de fer-te moure el cotxe cada setmana perquè passen a netejar el carrer. Jo marxo dues setmanes, aixi que li he demanat a la meva companya de pis que em canviï la moto de vorera un parell de vegades mentre sóc fora. Li he anat a ensenyar com funciona la moto i, mentre feia maniobres, m'ha preguntat: "i la marxa enrere com es posa?"

No se perquè, però tinc la sensació que quan torni em trobaré alguna sorpresa...

Passa el temps

Fa tres any algú em deia que tenia un cutis genial. La setmana passada em van dir que tenia unes arrugues molt mones.

Con estas manitas!

Ja està, ja he muntat els quatre mobles que vaig comprar i tinc l'habitació endreçada (a veure quant dura). Aqií van quatre fotos perquè us en feu una idea:

Manies

Pels americans menjar pescaíto frito i unes gambes a l'ajillo és fastigós. Perquè? Segons ells és fastigós menjar peixets de 3 cm amb el cap i tot, perquè al cap i a la fi s'estan menjant també el cervell i els ulls. I les gambes? Aquí és impossible trobar gambes senceres. Només les venen sense el cap i amb l'espina oberta, per treure'ls qualsevol cosa que no sigui la carn. Quan vaig preguntar als meus companys on podia trobar gambes amb el cap, perquè és la part més bona i la que dóna el gustet a l'oli, em van mirar com si fos una boja que menja porqueria que ha tret d'un contenidor. Imagineu quan els vaig dir que xarrupar el cap és el més bo de menjar-se una gamba... Quina gentussa!

Impostos

Tothom sap que històricament als Estats Units als mafiosos se'ls empresona per frau fiscal i no per cap assassinat ni suborn. El que no tothom sap és que, en alguns estats, quan fas la declaració de la renda hi ha una casella per ingressos il·legals. Així, si et pillen pel que sigui (tràfic de drogues, comisions il·legals, etc) sempre et poden encolomar un delicte més.

Com pot ser?

Com pot ser que una persona es passi cinc anys fent un doctorat als estats units i que el seu germà no pugui venir a la seva defensa de tesi perquè se li ha denegat el visat de turisme? Bé, és clar, és que és autònom. I també brasileny. Ara, els $150 dels tràmits ja se'ls han embutxacat!

It's gonna be great, you'll see

M'agrada la gent que em fa sentir que la vida és menys complicada del que a mi em sembla. Gent que passeja amb mi per la Barceloneta i en dues frases em fa sentir que tot anirà bé, gent que dina amb mi en un vegetarià qualsevol i m'alegra el dia, que passeja amb mi pels carrerons del centre de botiga en botiga o que pren un suc de taronja en un bar. Gent que fa l'esforç de treure energies per passar un final de diumenge amb mi a pesar de tot i gent que ve amb mi a tot arreu, i que amb el simple fet d'estar junts veu compensada una nit de vomitar i no dormir.

Trobo a faltar tota aquesta gent, i estic trista perquè l'única persona que em fa sentir així aquí marxarà d'aquí un parell de mesos.

Esquiant

Fer cunya = pizza
Esquiar amb els esquís paral·lels = french fries

Ni tan sols en plena natura i fent esport es poden oblidar del fast food!

In-n-out

Aquest cap de setmana, després de gairebé ser engullida pel Pacífic (una onada em va submergir fins la cintura), vaig tenir la meva primera experiència en un fast food americà. Vaig anar a l'In-N-Out, una cadena californiana que té fama de ser de qualitat (per ser fast food, és clar). És una empresa familiar, no congelen la carn i en teoria els ingredients són de qualitat.

Qui em conegui (hi ha algú que no em conegui que llegeixi aquest blog?) sabrà que quan vaig entrar vaig buscar al menú una alternativa a l'hamburguesa. Les opcions que tenia són aquestes:

Hamburguer
Cheeseburguer
Double-Double (dues hamburgueses i doble de salsa)
French fries

Marqueu aquest dia al vostre calendari: ahir, per primera vegada, vaig menjar una hamburguesa fora de casa. Cada dia em sento una mica més californiana!

Si no em creieu, aquí teniu el menú

Ups!

Avui m'ho han recordat i veig que no ho vaig escriure així que aquí teniu una última anècdota de l'esquiada. Anant cap a Tahoe nevava i s'havien de posar cadenes, però this is america, folks, i amb diners es pot aconseguir tot. Per $20 hi havia uns paios que et posaven les cadenes (fins i tot te les venien si no en duies) i a la baixada n'hi havia que per $15 te les treien. I tu com un senyoritu dins el cotxe amb la celefacció a tope!

Perquè diuen techno quan volen dir house?

Cap de setmana de ski

Gairebé per sorpresa m'he trobat aquest cap de setmana anant a esquiar al llac Tahoe, a unes 3 hores de cotxe de SF. Vam sortir al vespre, vam trobar cua i vam arribar tard, així que tal com vam arribar a la casa ens vam posar a dormir. L'endemà, ens vam llevar ben d'horeta per trobar-nos que des de la casa teníem una vista extraordinària del llac:



El dia va ser preciós (ho podeu veure a la foto d'aquí a sota), tot i que les pistes són una mica de la senyoreta pepis. 10 remuntadors i les seves corresponents pistes, no massa llargues. Els 10 remuntadors, per cert, no tenien reposapeus, així que amb el pes de les botes i els esquís tallant-me la circulació només em podia recolzar en una barra de fireta. Per fer-ho tot pitjor, jo anava amb dos professionals del snowboard que només anaven fora pistes, entre els arbres, per zones amb un metre de neu pols recent caiguda. Després de tres baixades els meus quàdriceps van dir prou, però encara ens quedaven unes bones 4 hores... Després ens vam trobar amb dos amics més, esquiadors, i amb ells vam anar cap a les pistes, però hi havia tanta neu que tot eren bumps i tous de neu posats expressament per seguir-me matxacant els quàdriceps.



L'endemà vam quedar amb un altre grup de gent i vam acabar sent 3 snowoarders, una esquiadora (servidora de vostès) i una que feia telemark, tots per neu verge, és clar. Aquesta vegada, a les pistes hi havia 6 remuntadors, i en cap d'ells (repeteixo, CAP) hi havia cap mesura de protecció (ni la birria de barra que hi havia el dia abans). A més el dia era força pitjor i força ventós. Tot i així va anar força bé, i un cop ja vam haver fet totes les pistes unes quantes vegades ens vam canviar l'equip amb una de les snowboarders i per primera vegada ho vaig provar.



Avui, és clar, estic morta i cruixida, però molt contenta de com va anar el cap de setmana. Les instal·lacions no són gens impressionants, però la bona companyia ho compensa tot!

A part d'això, molt bé

De vegades has de tirar-t'ho tot a l'esquena i somriure, oi?

Noves normes de seguretat

Últimament sembla que em passo el dia a l'avió. Aquesta última vegada la intriga era com m'afectarien les noves normes de seguretat per entrar als EEUU arran del geni que es va socarrar la carn d'olla el dia de nadal.

Vaig arribar a l'aeroport més d'una hora i mitja abans. No és gaire temps per un vol intercontinental, però així va anar la cosa. Fins 40 minuts abans de de l'hora del vol la cua del check-in no es a moure i vaig acabar obtenint la targeta d'embarcament a l'hora en que se suposava que sortia el vol.

Després de passar el control de seguretat reglamentari vaig veure que a la meva porta d'embarcament ja estaven entrant. Vaig córrer cap allà pensant que anava justa... però resulta que entre la porta d'embarcament i el finger hi havia un altre control de seguretat, aquest molt més exhaustiu. Separaven homes i dones, et catxejaven i revisaven una per una totes les bosses (t'ho feien treure tot i posar-ho sobre la taula). Això sí, abans d'escorcollar-me em van preguntar si anava sola i després, amb veu dubtosa, si era major d'edat perquè si no havien de demanar permís als meus pares abans de toquetejar-me.

Amb tot això, ja ho haureu endevinat, el vol va sortir amb dues hores de retard. Van posar els motors a tota marxa, però sent que jo tenia 1h20 per fer la connexió a Atlanta i que quan arribes als Estats Units abans de sortir del finger et controlen el passaport, després has de passar el control de passaports pròpiament dit, recollir les maletes, passar la duana, tornar a facturar les maletes i passar un altre control de seguretat, vaig perdre l'enllaç.

Vaig anar al mostrador corresponent i em van canviar el vol d'enllaç: en comptes d'anar directament a SF havia de fer escala a Salt Lake City. Em vaig queixar, però el següent vol directe era l'endemà a la tarda. En fi... aquest vol també es va retardar, però com que el tercer també anava tard: cap problema! A SLC vaig anar en l'avió de micromachine que veieu a la foto de dalt (CRJ 900), i a més d'anar tard encara havíem de passar per un lloc perquè ens tiressin líquid anticongelant (20 minuts més per la broma).

En resum: vaig arribar a SF a les 12 de la nit en comptes de les 7 de la tarda i de les 3 maletes me'n van arribar dues. En teoria demà em porten la tercera... ho creuré quan ho vegi.