Que me los quitan de las manos!

Avui he anat a trànsit per fer l'examen escrit pel carnet de moto. Després de 30 minuts de cua he arribat a la finestreta adequada i m'han dit: "No ens queden exàmens escrits de moto. No ens en arribaran més fins la setmana que ve". Què és això, un mercadillo de saldos?

El bo de'n Jeff

Sembla ser que als Estats Units només un 5% de la gent diu que li agrada el techno i, d'aquests, un 80% el que en realitat volen dir és que els agrada el house. Doncs del 1% que queda, uns 50 ens vam reunir en una galeria d'art d'uns 80m2 per veure Jeff Mills. Al pobret li van saltar els ploms (literalment va marxar la llum) dues vegades, i hi havia un altaveu que s'acoplava fins que el van apagar.

De totes maneres, poder-lo tenir a mig metre de distància va compensar per les deficiències tècniques. També haig d'explicar que per primera vegada vaig sortir sola (coneixia els organitzadors, però prou feina tenien intentant que no saltés tot pels aires) i vaig estar ballant de les 22h a les 3h tota soleta. No va estar malament, però la companyia s'hauria agraït.

PS: Perquè hi havia dos hip hoperos a la sala ballant break dance mentre en jeff punxava?

Ràbia infinita!

Així és com he trobat la meva habitació avui, després que la senyora de fer feines hagi netejat:



Su juru que no he tocat res. El que hi ha tirat sobre el llit és la meva roba neta, que ni tan sols ha plegat. El pitjor de tot és que he pagat per això! Per un desastre així no necessito ajuda i molt menys de pagament. Demà em sentiran!! Mecagoentot!

Rectifico

Ha arribat l'hivern... de cop!

Més coses que he après

Mentre miro el partit de futbol del dilluns (su juru que és veritat) estic pensant en què més he après de San Francisco en el temps que porto aquí, i se m'acut una cosa molt important. Per la meva experiència, a San Francisco és primavera tot l'any menys al juliol i a l'agost, en què és hivern.

L'altra cosa de la que m'he adonat arran d'això és que necessito més roba d'entretemps!

Futbol

Encara que us pugui sorprendre, m'estic convertint en una experta en futbol americà. I de tot el que he après, això és el més important: mai vegis un partit en directe, grava'l. El partit consisteix en 4 parts de 15 minuts, però dura 3 hores. I això que entre les jugades, mentre estan tots ajupits esperant que un paio es tregui la pilota del cul, el rellotge va corrent.

Acció de gràcies

Aquest ha sigut el meu primer dia d'acció de gràcies i per partida doble. Ha estat en part atípic (no he anat a cap reunió familiar) però en part tradicional. Tant dijous com divendres el menú va consistir en gall d'indi, salsa de grosella, farciment (fet bàsicament a base de pa), moniato gratinat i puré de patata. De fet en això consisteix la tradició: en endrapar com a bèsties i no aixecar-se del sofà fins a l'hora d'anar a dormir.

El divendres, a més, com que venia gent a casa vaig fer truita de patata (typical spanish) amb pa amb tomàquet (typical catalan) y pastís de pastanaga (typical Bet). Tots van dir que els agradava tot, però el pastís de pastanaga òbviament no era prou dolç per ells (només té ametlla, pastanaga, pell de taronja i suc de llimona, amb poquíssima farina i poquíssim sucre) ja que tots s'hi afegien quilos de nata de pot (d'aquella de sprai).

En general va estar força bé, tot i que anar a situacions d'aquestes en què es reuneixen amics íntims sent un foraster es pot fer estrany. De totes maneres quan la gent és acollidora, com va ser el cas sobretot dijous, de tant en tant te n'oblides i et sents a gust. Dono gràcies per aquests moments, doncs!

Atrapats!!!

Estan pintant l'edifici i ens han segellat dins. El pitjor no és no tenir gens de sol, el pitjor és que aquí no entra aire fresc des de fa una setmana!

Black Friday

El divendres després d'acció de gràcies sempre fan super rebaixes, amb gent fent cua a la porta per entrar i estampida inicial amb gent aixafada i trepitjada per terra inclosa. L'única diferència amb les rebaixes del Corte Inglés és que aquí obren les portes a les 3 de la matinada! Un 80% de descompte no està malament, però barallar-te amb una massa de gent agressiva a la matinada no se si val la pena!

Fem-la grossa!

A les notícies de la tele acaben de comparar l'epidèmia de grip actual amb l'epidèmia de la SIDA als 80... No és que siguin sensacionalistes o exagerats, és que són el que no hi ha!

Ueeeeee!!

M'HAN DONAT LA FULBRIGHT! Viatge gratis a Barna i una beca, això sí que és un negoci rodó!

Estic orgullosa de dir que he aprovat l'examen de conduir (l'escrit, de moment, pel pràctic haig de llogar un cotxe i passejar algú per la ciutat durant 20 min). Ara només necessito que alguna ànima caritativa em doni una beca, perquè resulta que vulguis o no el sindicat dels postdocs s'endú un 1% del meu sou i una companyia d'inversió en posa un 7% a la borsa perquè quan m'arribi la jubilació se l'hagi quedat tot el Madoff de torn.

Carnet de conduir

Em toca tornar a passar l'examen de conduir (tant l'escrit com el pràctic). De moment m'estic preparant per l'escrit, i en un exemple d'examen hi ha aquesta pregunta (us la tradueixo, però us asseguro que sóc tan fidedigna com puc):

4. Quan condueixes molt a prop del cotxe de davant:
* Pots frustrar els altres conductors i fer-los enfadar.
* Les teves accions no poden ser sancionades.
* Ajudes a reduir la congestió del transit.

La Marta ha fet una pàgina on hi ha part de la seva obra... a veure si m'hi trobeu per allà amagada!

Halloween

Mai no hauria pensat que em trobaria un dia davant d'un mirall amb en Genís al costat i tots dos pintnt-nos la ratlla dels ulls. Ja ho diuen que per Halloween pot passar qualsevol cosa!

Seguint amb la paranoia:

M'he comprat un paquet de kleenex que segons la capsa diu "mata el 99.9% dels VIRUS"!!!! Si voleu saber quin és l'ingredient màgic que els transforma en ultra-mocadors: àcid citric. Ja ho sabeu, a partir d'ara suqueu els mocadors en suc de llimona i sereu indestructibles!

I'm feeling lucky

Una setmana perfecta:

Comença dimarts, quan m'evien un e-mail dient-me que m'han pre-sel·leccionat per una beca. Em passo les matinades de dimarts i dimecres fent trucades i més trucades per acabar esbrinant que per optar a la beca haig d'anar a una entrevista el dilluns a Barcelona. Impepinable. No es pot fer per telèfon, per skype ni un altre dia. Dijous li dic al meu jefe i em diu: doncs ves-hi, ja et pago jo el billet! D'acord. Parlo amb la secretària i a les 4 de la tarda em compren un billet per Barcelona per l'endemà a les 7 del matí. I'm feeling lucky.

Efectivament, dissabte al matí em planto a Barcelona. Una dutxeta i cap a dinar... boníssim i la companyia inmillorable. A descansar i diumenge un esmorzar a base de pernil del bo i un dinar precedit per un tast de pernil (en comparem un de bo amb un de boníssim). Després, a passar una bona estona amb la mama i, finalment, sopar de diumenge.

Dilluns al matí em preparo una mica l'entrevista, hi vaig i va bé. Un altre dinar molt bo i en bona companyia, un passeig pel centre i una crêpe compartida i, finalment, un sopar entre amics.

Dimarts em llevo amb calma, sense cap pressa. Vaig cap a Gràcia a esmorzar una altra crêpe compartida mentre recuperem converses pendents. Després a dinar, molt bo i en família, i més tard un te, alguna abraçada, moltes rialles, moltes coses per dir i aquella complicitat que no tinc amb ningú més i que no perdrem mai. D'aquí al berenar, xocolata amb nata de la pallaresa, amb la passejada habitual dels dimarts, llibreria inclosa. Finalment a comprar gelat a la plaça de la revolució i a sopar. Primer la criatura i després els grans (amb criatura). Tots estem contents i el sopar passa volant. Ja és tard, però havia d'aprofitar al màxim aquest Dia Perfecte!

I'm feeling lucky.

Paranoia

A la feina estan fent una campanya de vacunació de la grip A. Jo vaig decidir no vacunar-me, però ahir una del laboratori em a dir, molt subtilment, que era una mica egoista per no fer-ho. Primer em va dir que si no ens vacunaven tots els del laboratori la cosa no funcionava. Jo li vaig dir que si es vacunava era per no agafar la grip tot i que estigués a prop d'algú que la tingués.

Llavors em va dir: "Aleshores vols dir que com que tots els del laboratori ens hem vacunat i no t'encomanarem ja no cal que et vacunis, no?". Home, jo ho faig perquè no m'he vacunat mai i assumeixo el risc d'agafar la grip...

A més, estic encostipada i se'm va dir que era bona idea tenir un d'aquells gels desinfectants (veure a baix) i desinfectar-me les mans cada cop que estornudava o em mocava.

Jo d'això en dic paranoia germofòbica a nivell estatal!

SF

Dissabte fent de guiri, aquest cop amb companyia:

Segueixo decorant...

La meva nova habitació

Encara l'haig de decorar, però perquè veieu la pinta que té:

Castro Fair

Avui (diumenge) era la fira de Castro, el barri gai de la ciutat gai d'Estats Units. M'he llevat a la meva casa nova (em vaig traslladar dijous) i m'he trobat un exrtany dormint al sofà. Bé, cap problema. He esmorzat a la cuina i he tornat a l'habitació a ordenar (encara m'estic acabant d'instal·lar). Quan he tornat a sortir hi havia el meu company de pis amb el seu novio i un amic i hem menjat brunch junts. No ha sigut cap delícia (hi havia com una papilla de sèmola insípida que m'hauria pogut estalviar), però ha estat bé per variar tenir amb qui parlar mentre esmorzava.

Després hem sortit a passejar per la fira. Entre les drag queens, els "óssos" i els que anaven disfressats de totes les maneres possibles era un espectacle digne de veure. A més el meu company de pis m'ha presentat a tots els nostres veïns (tots gais, és clar) i molts amics seus... tot plegat força divertit.

El dia ha acabat menjant hamburguesa i patates fregides (tot fet a casa, però) i mirant futbol americà

Per cert, perquè tots estigueu més tranquils, sapigueu que ara tinc rentadora i assecadora al pis, amb la qual cosa ja no les compartiré més amb tots els homeless de la ciutat.

Com pot ser que no tingui cap plan per cap cap de setmana en els pròxims dos mesos però que en un mateix cap de setmana vinguin dues persones de l'altra banda del país i hi hagi un festival de música! Indignant!

Vistes

Això és el que veig des de la meva cadira... a part de la pantalla del meu portàtil i les dues pantalles que tinc pel linux.

Una Senyora Argentina : ¿Cómo te llamas?
Jo : Bet.
Una Senyora Argentina : Vaya, no es un nombre muy español. Pensaba que que tendrías un nombre más común como Lorena o Guadalupe.
Jo : A partir de ahora me puede llamar Lupita.

com de bona pot ser una aplicació de predicció del temps que et diu que la màxima prevista per avui són 17º i que la temperatura actual són 18º?

Per davant cola, però per darrera...

Paperam

- Sóc "white" o sóc "spanish"?
- Ets "white"
- D'acord

Avui m'he comprat uns pantalons. Sorprenentment els he hagut d'escurçar, i sense ningú que m'ajudés ni un mirall de cos sencer... bé, he fet la vora, però no estic segura de la pinta que faré quan me'ls posi!

Com pot ser que una manicura costi 7 euros i depilar-me 60?

Per cert...

La conversa de divendres a l'hora de dinar amb els de la feina es va centrar bàsicament en dos temes. Primer, que a gairebé tothom li han obert el cotxe per dormir-hi dins. En alguns barris fins i tot hi ha gent que deixa el cotxe obert i amb una nota que ho diu per evitar que els forcin el pany. A més, molta gent li han obert el cotxe de dia i li han pres la bossa del gimnàs o la bossa de la roba bruta.

D'aquí vam passar a l'alegre segon tema, és a dir que a gairebé tothom li han robat la bici (fins i tot tenint-la lligada dins de l'habitació per bicis que hi ha a la planta baixa de molts edificis).

Primera setmana de feina

Les primeres impressions que he tingut d'aquesta nova feina són força positives.

1) Van tots a dinar junts, fora (a una terrassa) i s'hi estan una horeta. Pel que m'havia dit la gent que podia esperar dels americans, he tingut molta sort.

2) L'ambient és molt bo. La gent sembla molt maca (fins i tot el jefe). Òbviament els que em cauen millor són els europeus, però això ja era d'esperar. Com també era d'esperar, m'he trobat amb la típica persona que des del primer moment parla amb tu, t'explica com va tot... el dia que arribes ho agraeixes molt, però després se que se'm farà pesat.

3) Els horaris (i les vacances) són força flexibles. A més tinc 32 dies de vacances a l'any i no els 10 (2 setmanes) que em temia.

4) D'una cosa no me'n vaig adonar fins al cap d'uns quants dies. Com que vaig i torno de la feina amb uns autobusos llançadora (gratis) de la universitat... m'estalvio l'olor de homeless a primera hora de matí (i de passada a la tarda també ;-P).

Ja només em queda l'operació trobar habitació!

Un bon viatge:

Ingredients per un bon viatge:

a) Més de vuit hores de vol directes de Barcelona a Filadèlfia (què voleu que us digui, em fa il·lusió pensar que tenim un aeroport que serveix per alguna cosa més que per tenir-hi vols de joguina).

b) Tres seients per mi soleta.

c) Portar tot l'entreteniment de casa: l'ordinador amb sèries i pel·lícules, l'iPod amb música i un bon llibre (sobretot tenint en compte que no tenia pantalla individual sinó una pantalla de cul d'un pam per un pam penjada immediatament sobre el meu cap on posaven una peli de la Sandra Bullock)

d) Portar un tupper amb pollastre a l'ast amb arròs i pernilet del bo (el plaer de veure el menjar de US airways i saber que no l'has ni de tocar és indescriptible)

El més trist és que els ho hagin de dir...

Les coses que es veuen...

Avantatges de no ser americà

Si vius als Estats Units:

- No et pots baixar l'aplicació del Skype pel iPod touch / iPhone
- No et pots instal·lar la versió gratuïta del Spotify

A alguns us pot sembla una tonteria però:

- Amb el Skype puc trucar gratis o a preu de trucada local des de qualsevol cafè de SF a Catalunys
- Amb el Spotify no cal que em porti els meus CDs (el meu disc dur ple de música)... busco el que vull sentir i llestos

Com a mínim si ho portes intal·lat de Catalunya ho pots fer servir igualment (i a més aquí el Spotify sempre és sense anuncis) !

Mi queria lavandería

Començo per dir que estic d'acord amb el concepte de laundry. Es comparteixen les màquines de rentar i les assecadores en comptes de tenir-ne una cadascú. Molt bé. Suposo que és encara millor quan només es comparteix amb la gent de l'edifici. Però en la meva primera experiència en una laundry (pública, a casa meva no n'hi ha) m'ha passat això: se m'ha acostat una homeless, pudent a brut i a pixums i m'ha demanat si podia rentar la seva jaqueta amb les meves coses. M'he quedat glaçada (i horrificada i al·lucinada) i li he donat dos dòlars perquè s'ho rentés ella soleta en una rentadora a part... rentadora que potser un altre dia faig servir jo per rentar les meves calces. Veieu on vull anar a parar? Ecs!!!

Més invents

A estats units molts cotxes de lloguer tenen ràdio per satèl·lit. En realitat és com la tele per satèl·lit: 150 canals de ràdio per 40 dòlars al mes. Radio Elvis Presley, Radio Coreana, Radio Country... el meu dubte és: qui voldria pagar per això?

Les vaques de Davis

Perquè vegeu de què són capaços aquests americans: vaques amb forats perquè els estudiants puguin accedir directament a les seves visceres. Això si, en el temps lliure els posen una tapeta de plàstic!

Idees

Una idea per l'alcalde de Montgat... crec que podria fer l'Espimental molt feliç!

El saben aquél que dice...

... que els italians i els espanyols criden molt? Doncs no, el que passa és que els americans parlen amb ultrasons. Com pretenen que socialitzi si no els sento?!

P.S.:

i tampoc entenc perquè els SpecialK aquí fan sorollets i tenen gust de Rice Krispies

No entenc:

els xinesos quan parlen (anglès)
els brasilenys quan parlen (anglès)
els supermercats americans
perquè aquí no serveixen mitges racions com a portugal
quin coi de gust poden tenir aquestes patates i quina relació pot tenir amb Barna

El meu nou bany

Amb interruptor amb purpurina i vàter amb tapa apelfada:

Rafting

Quin cap de setmana! Fa sis anys que vam acabar la carrera i ens veiem quan podem, però un cap de setmana amb les nenes és sempre una molt bona cosa. Vam riure molt, vam fer ràfting com unes campiones, vam veure eurovisió i vam seguir rient. Per les infermeres! Per la Teknon!



Recordeu: The hills are alive (with the sound of music) !

Artistes a la família

Doncs resulta que en aquests temps de crisis els artistes de la família han decidit posar-se les piles i compartir la seva obra amb la resta de la humanitat. Per una banda l'Oriol ha penjat les seves fotos, i per l'altra també s'ha dedicat a fotografiar els quadres de la Marta, que així els ha pogut penjar a internet. A veure què us semblen!

Nou blog

Dualizm ha estrenat nou blog (i també una pàgina a flickr amb les seves fotos)... Coneixent-lo crec que pot fer aportacions interessants a aquest petit món virtual que tenim muntat. A veure què dóna de si...

Sort que ha sortit el sol...

Avui caminava per les rambles i a través de la meva ombra he pogut veure que m'estaven obrint la motxilla. El paio ha sortit escopetejat, però ja m'havia obert les dues butxaquetes petites de la motxilla. Sort que no hi porto mai res...

Ecs!

Què fa que una persona, al menjador de la feina, agafi una poma, li caigui a terra, se la miri amb fàstic i la torni a deixar a la cistella per canviar-la per una altra? Si un altre se la pot menjar tu també i, si no, avises a una cambrera i li dius què ha passat... o no?

Perquè?

Perquè quan m'encostipo em fa mal la pell de l'esquena com si me l'haguessin fregada amb un nanas?

Bon dia (?)

El meu mòbil no sona quan algú truca o m'envien un missatge, el meu ordinador (de poc més de 2 anys) ha mort definitivament i el caixer no em funciona a mi però a la persona que ve darrera meu si.

La tecnologia m'odia.

Bon dia.

Racó xinès

Per fi hem acabat d'instal·lar-nos! Ja no tenim caixes (nostres) i fins i tot ens hem dedicat a decorar una mica el menjador i a crear un racó xinès.

Bon any!!!