Copenhagen

Que xulo que és Copenhagen! Fins i tot al desembre, amb el fred i tot. El millor de tot va ser acabar el viatge amb una tarda de diumenge al parc d'atraccions i després nit de sofà, manta, pizza i peli amb uns (nous) amics.

Genial!

El sector públic i la (meva) crisi

A finals de juny vaig pagar uns bons eurets per poder obtenir el títol de doctora. Resulta que la universitat mateix m'havia de tornar els diners, però ja me n'havia oblidat. Avui m'ho han pagat...
La universitat paga a 6 mesos, quedant-se amb els interessos. Ha sigut una bona sorpresa, i a més jo ho considero la meva contribució a l'erari públic, a veure si amb els meus interessos resolem la crisi.

De vegades t'ho passes molt bé. I fas el burro, balles cançons del temps de la movida i rius. I de cop passen coses... i encara rius més. Putilla!

PS: Gràcies Anna Puig!

4/5

Fer un regal compartit i per entregues mola. Dilluns vam gastar l'última part del regal i el resum és: 4/5.

Non solum: un 10
Pascal Comelade: un 10
Marta Carrasco i Llibert Fortuny: una presa de pèl
Micah P. Hinson: un 9
Franz Ferdinand: un 10

En resum: ja s'ha acabat el regal i, per tant, ja és oficial: tens 30 anys! Felicitats!!! Ja veuràs, aquest any serà un 5/5 !

Mmmmmm....

Com ja havia dit, de tant en tant, quan em ve de gust canviar una mica de menú o quan tinc gent a sopar i no se què fer, em miro aquest blog. Hi ha receptes bones i senzilles, per gent com jo. Ahir vaig fer salmó al forn i va quedar boníssim, i ja us puc assegurar que el mèrit no pot ser meu.

Bon profit!

On som?

Cas 1. Estudiant de doctorat. De la Índia.
- Estic molt contenta!
- A si?
- Sí, a final de mes vaig a casa a la festa del meu prometatge
- Felicitats
- Sí. Em caso al febrer. El meu novio viu a Singapur
- ...
- Ens vam conèixer aquest estiu. Ens van presentar els pares. Vam parlar dues hores i ens vam caure molt bé. Estic molt contenta!
- ...

Cas 2. Doctora. De Grècia.
- Torno a casa.
- Però si només portes un any de post-doctorat.
- Sí, però el meu marit em va dir que només podia estar un any fora de casa.
- Aaa... I treballaràs a la universitat, allà a Grècia?
- No, on vivim la universitat és molt petita.
- A una empresa?
- No, em sembla que no
- I llavors?
- Tindré cura de la casa
- ...

Collage

A través de la web del Buenafuente he descobert un tio que fa collages amb billets d'un dòlar. No està gens malament..

Ahir vaig quedar per passejar i berenar pel centre, tal i com fem sovint els dimarts... fins aquí tot bé. Vam fer una volta, vam veure algunes botigues i vam fer una xocolata a la pallaresa... fins aquí tot bé. Vaig agafar la moto, que tenia aparcada davant la boqueria... fins aquí tot bé. Vaig baixar la rambla fins a Colom... fins aquí tot bé. Vaig agafar el passeig de Colom, a correus vaig girar cap al palau de mar... i quan era a l'alçada de Joan de Borbó... em vaig adonar que ja no visc a la Barceloneta.

Estic segura que a algunes ("Bet, recorda que anem a Tiana i no a Sabadell") no els estranya, però a mi em va fer un no se què pensar que la Barceloneta ja no és casa meva...

Estreno!

Ja està estrenat el microones. De moment han estat unes delicioses crispetes mirant una deliciosa peli.

Pros & cons

Trobo a faltar...
... poder anar a peu a treballar
... viure en un carrer peatonal
... viure al costat d'un mercat
... viure al costat d'una plaça amb terrasses
... la Barceloneta en general

M'alegro de...
... tenir un pis més gran i còmode
... tenir una cuina amb una porta que es tanca
... tenir un calaix dels coberts
... tenir una taula de menjador i poder menjar entaulats com déu mana
... tenir més espai

Per cert, per primera vegada a la vida tinc microones: algun consell?

Consell (?)

Voleu sorprendre algú de debò? Jo últimament he fet un regal d'aniversari amb un mes d'antelació i un altre amb 3 mesos i mig de retard i no us podeu imaginar les cares de sorpresa que van fer els afortunats!

Proposo fer els regals d'aniversari aleatòriament, crec que seria molt més emocionant!

Impressionant!

Ahir vam anar a veure Non solum. El criteri per escollir aquesta obra va ser el següent: Fa tres anys vam veure que Sergi López feia una obra de teatre al Temporada Alta i vam pensar d'anar-hi, només perquè en Sergi López ens encanta. Se'ns va passar i ara, tres anys després, vaig veure que encara estava rodant, així que vam pensar que tan dolenta no podia ser i vam aprofitar l'ocasió al vol.

Pel que fa a l'espectacle en si només us puc dir una cosa: GENIAL. De debò. Jo hi anava sense cap idea preconcebuda, perquè no en sabia res, però vaig sortir encantada. És una obra sorprenent, colpidora i divertida alhora i la interpretació impressionant. El que m'estranya és que en Sergi López no s'hagi tornat boig després de tant representar aquesta obra...

Van a tirar algo más?

Trasllat fet (o gairebé). Incidències les mínimes: uns quants amics esllomats, l'Esteve i jo no cal ni dir-ho, i els mobles força escrostonats. Això sí, hi va haver algun procés poc ortodox, com el sistema que vam fer servir per baixar el matalàs (de matrimoni).

Havíem instal·lat una politja i teníem el matalàs lligat amb una corda dins el pis. El primer problema va ser treure'l per la reduïda porta del nostre balcó, però amb una forta empenta final ho vam aconseguir. El Roman estava aguantant la corda esperant l'estrebada quan el matalàs quedés penjant de la corda, però al cap d'uns segons, i després d'un fort plaf va sentir: "Ja està! S'ha desfet el nus i ha fet caiguda lliure fins al carrer".

Jo, des del carrer, vaig sentir una nena emocionada que deia: "Mamá, van a tirar algo más?". No vaig poder evitar recordar el nen del tricicle dels Increïbles.

NO VULL!!!!

No vull fer el trasllat. No vull desmuntar els armaris de l'ikea i després intentar tornar-los a muntar (adonant-me que és impossible). No vull fer i desfer caixes. No vull fer 500 viatges baixant caixes i bosses cinc pisos per després pujar-les uns altres sis pisos (sí, efectivament, hem passat d'un cinquè sense ascensor a un sisè sense ascensor).

Em vull traslladar, però no vull fer un trasllat. He dit!

Ha començat la tardor

Avui ja m'ha costat sortir del llit i després de sota la dutxa, perquè a fora hi feia rasca. Aquesta és la meva senyal per detectar que ha començat la tardor.

Em segueix encantant la Lomo!

De vegades les coses són així de fàcils:

- Tu ets la germana de... la teva germana, oi?
- Mama vaig a veure el cel, perquè o hi ha lluna o, si no, no hi ha lluna.

I de vegades hi ha actes de màgia quotidiana, com quan comparteixes el got amb una criatura de 3 anys i l'aigua passa a tenir gust de pollastre.

No m'agrada...

... que em saludin fent una reverència,
... els caramels d'eucaliptus amb xocolata amb llet a l'interior,
... els sopars de gala per 1000 persones amb buffet,
... fer una xerrada en una sala per 300 persones.

Portugal...

... podria explicar moltes coses de les vacances, però el que més recordo és menjar bé, amb gust de coriandre i, sobretot, moooolt (a la foto podeu veure una ració individual de sopa de peix)

Punts de vista

Així va anar...

i així ho veu la meva família...

Canvis

Havia promès una petita explicació de com va anar tot el rollo de la tesi... pensant-ho bé no hi ha gaire res a explicar. Va ser intens, però per la significació del moment més que per altra cosa. Va venir força gent i també en va faltar força, però gràcies a en Ramon i a que tothom s'ho va currar molt vaig poder gaudir del recolzament de tothom (els que són lluny i els que són a prop) a través d'un vídeo espectacular. Haig de reconèixer que se'm va escapar més d'una llagrimeta i que l'he tornat a mirar unes quantes vegades. Moltes gràcies a tots.

Des de llavors tinc una mica més de temps, i he aprofitat per rentar-li la cara al meu ordinador. Inspirant-me en el Jordi, he canviat el meu fons d'escriptori. Trobo que m'ha quedat força bé...




Apa, jo marxo de vacances, així que un petó molt fort a tots i espero poder complir amb tots els gin-tònics que dec!

Mazel Tov!

Aquest cap de setmana vam ser a Paris, per una boda. De fet hi vam anar divendres a la tarda i vam tornar dilluns. Després d'haver-me convertit en doctora la setmana passada, crec que em mereixia uns dies. I quins dies! Va ser gairebé perfecte. Els moments que ens va regalar la Lulla, i els que vam compartir amb en Ramon, la Natàlia i la Juja... M'ho vaig passar tan bé i me'ls estimo tant que des de dimarts estic enyorada. A més ara que també ha marxat la Isabel... dinar sola cada dia, no fer cap pausa per un cafè...

En fi, (m'he desviat del tema!) que el cap de setmana va ser genial i la boda perfecte! La millor a la que he anat de moment. En realitat ho podríem definir com a FIESTÓN!!!

Mazel Tov Lulla et Simon, et merci pour la fête!

I ara què?

Ja està. Ja sóc doctora.... i ara què?

PS: Moni, ja se que us dec un parte més detallat però necessito una mica més de temps per processar-ho tot. Prometo que no tardarà

Ready, steady...

... go!

Ja està feta la festa i la presentació preparada. Ara només falta que demà no em traeixin els nervis i ja seré doctora!

Traduccions (part III)

Després de les parts I (la original, on hi ha la descripció d'una amanida que va dedicada a la Marta) i II, arriba la tercera part de la trilogia "Traduccions".

Buscant allotjament a Granada, hem trobat aquest bonic hotel, situat "in the heart of Granada within the historical helmet"... La millor traducció de casc històric de la història!

Barcelona, 2 de juliol

Una formiga atòmica, repassant mentalment la presentació que ha de fer la setmana que ve, travessa la ciutat amb moto. Puja Roger de Llúria, envoltada de cotxes enormes i motos agressives. En un semàfor para al costat d'un mini d'aquells antics, d'aquells tan petits, i al seu costat, amb un somriure als llavis, la nostra protagonista se sent una mica menys formiga i una mica més atòmica que al matí.

Bon dia

Hace muy calor

Efectivament, Jack. Bona nit barrufet

Hi ha un noi nou al barri

Ha aparegut un altre blocaire, que de ben segur serà una bona adquisició per la xarxa. Es fa dir el barrufet rondinaire i de ben segur que, entre queixa i queixa (no es conforma amb facilitat), ens regalarà algun escrit que ens farà dibuixar un somriure. Bonjour!

Començar el cap de setmana sorprenent algú: veure'l arribar cansat i sortir del vaixell animat tot i el sopar paupèrrim. Navegar, prendre el sol i el vent, veure Cadaqués, fondejar a Port Lligat... tot això està bé, però la companyia és el que marca la diferència.

(He afegit un enllaç a les fotos aquí al costat)

All Things go....

I fell in love again
all things go, all things go
drove to Chicago
all things know, all things know
we sold our clothes to the state
I don't mind, I don't mind
I made a lot of mistakes
in my mind, in my mind

Barcelona, 5 de juny

Una formiga atòmica, amb un forat a la sabata i pantalons d'esquiar, travessa la ciutat amb moto. Plou a cor què vols. A Urquinaona no funciona cap semàfor, i la nostra protagonista se sent més formiga i menys atòmica que mai.

Bona nit

Primavera Sound'08

I encara vaig fer més fotos...

Aniversaris

Tinc una Lomo! I mireu quines fotos més xules fa:

Mmmmmm....

L'altre dia vam fer un aperitiu molt bo, efectiu i ràpid: camembert al forn, una de les moltes receptes de Mamá. Sincerament, val la pena fer un cop d'ull a la seva pàgina: fa suggeriments senzills, ràpids i barats i sempre va bé tenir idees noves per variar una mica els àpats del dia a dia.

Traduccions

Avui, com a persona lliure que sóc després d'haver dipositat la tesi (com diria la Lulla: YOUPIII!!), he plegat d'hora i he anat a la meva gelateria preferida. Els paios fan el millor gelat del barri, però el tema idiomes el porten més aviat fluix. Segons ells les fruites del bosc en anglès són "fruits of the forest", però el més fort és que venen gelat de mànec! Perquè no m'agrada gens, que si no me l'hauria demanat, ni que fos per riure!

Com m'agrada... reunir-nos de tant en tant (molt de tant en tant), que torni a sorgir la guspira i riure a cor què vols amb els acudits de sempre (les anècdotes de la Chuchi, l'acudi de las papas, "a ti te parió una gamba"...), preguntar-nos on deuen ser els que s'han perdut pel camí... Però sobre tot riure.

A igual delicte, idèntica sanció.

Suposo que tots sabeu que el consti (perdó, el Tribunal constitucional) ha decidit imposar penes més dures als maltractadors que a les maltractadores. Que n'hi ha més? Vale. Potser si a les rambles demostrem que hi ha més estrangers que cometen robatoris també podem fer una llei que digui que a igual delicte, un moro haurà de pagar una condemna més greu que un aborigen.
Jo creia que la base del dret és que tots som iguals davant la llei, però es veu que no. És més, si una parella de transexuals es barallen qui pilla més catxo? El que encara no s'ha fet la operació per tallar-se-la? O pillen tots dos menys, ja que se senten dones? No seria millor fer una llei que ens considerés a tots iguals?

Òbviament, això ja ho ha explicat millor el Sr. Zinc, però a més de recomanar-vos que llegiu la seva opinió, he volgut explaiar-me una mica. I si això cau a les mans d'una Rahola qualsevol que vol insultar-me per masclista, li recomanaria que s'estaviï els insults i que vingui directament a pegar-me, que total la sanció serà de 5 euros i un "no ho tornaré a fer"

Recordar: Del latín re-cordis, volver a pasar por el corazón.
El libro de los abrazos, Eduardo Galeano

Sóc txatxi-eco-bio!

No és cap novetat que ens movem per modes. Ara la moda és ser eco-txatxi... i som-hi tots! Els cotxes contaminen? Doncs pla renove! Fomentem que la gent es canviï el cotxe per un que contamina una miqueteta menys. No tenim en compte, és clar, l'energia que s'ha emprat i la contaminació que s'ha emès per fabricar el cotxe nou, però ens dóna la sensació que em fet alguna cosa pel planeta... i a més tenim cotxe nou, què carai!

Ara resulta que s'han inventat el bio-dièsel, que ens permet fer quilòmetres sense sentir-nos tant malament. La llàstima és que el bio-dièsel pot fer malbé el motor, i cap garantia et cobreix els danys si n'has fet servir perquè de fet els fabricants en desaconsellen l'ús. Es veu que és una cosa eco-txatxi, però que no està ben bé pensada per posar-la al dipòsit i arrancar. És més aviat un cartell que fa bonic a les benzineres i que els permet posar un cartellet verd amb la paraula "bio", que mola mogollón.

Arriba l'estiu

Que com ho sé? Perquè aquest cap de setmana ja hem pogut dinar a ple sol a Ogassa? Perquè em vaig torrar i vaig arribar a casa feta una gamba? Doncs no, és més fàcil que tot això. Me n'he adonat perquè se m'està omplint l'agenda de plans. Augmenten les activitats entre setmana i ja tinc gairebé tots els caps de setmana de juny i algun de juliol ocupats. Quina bogeria! Tan bon punt surt el sol, la gent es llança com a boja a enviar mails i organitzar tot tipus de plans.

Qui diu que no hivernem?

Sant Jordi

Avui és Sant Jordi, una de les meves festes preferides. Fa un dia esplèndid, m'he llevat amb un llibre embolicat amb paper de regal i el primer que he vist en arribar a la feina ha sigut una rosa digital de la mama. Crec que per fi començarà a canviar la nostra sort.

Plou

Ahir vaig veure pedregar a la platja. Per uns minuts va quedar tot blanc, i jo des dels sofàs del PRBB (on voleu que fos, si no a la feina) m'ho mirava i em va venir al cap aquesta cançó de Jack Johnson. Parla d'un dia de pluja, de quedar-se a casa i fer un bon esmorzar, de no agafar el telèfon...



També hi fa que m'acabava de comprar l'entrada pel seu concert...

Decidir

La Dolors en un comentari m'ha escrit que no hi ha manera d'acontentar tothom. Jo avui dubto com acontentar-me a mi mateixa. M'explicaré una miqueta. Dilluns vaig prendre una decisió: passo de l'equip de volley platja. La història és llarga però es podria resumir en tres trilions de mails en dos mesos per convocar un entrenament i zero entrenaments. La gota que va fer vessar el got va ser que dilluns jo em vaig canviar, vaig agafar la meva pilota de volley i em vaig plantar a la recepció a esperar la resta de l'equip. Per sort en Hagen em va trucar poc després per dir-me que l'entrenament s'havia anul·lat (per enéssima vegada).

Sent que em queden 5 setmanes per dipositar la tesi i que el que no tinc és temps per perdre, em vaig emprenyar i vaig dir que deixava l'equip. Em recava una miqueta, però crec que és una bona decisió. No es pot fer tot. Alguns em van demanar que seguís, sobretot perquè les normes del nostre campionat exigeixen que sempre estiguin jugant dues noies i a l'equip, contant-me a mi, només en som tres. Em van dir que avui sí que sí que entrenàvem i jo estava dubtant de si hi havia d'anar o no.

De vegades, però, les circumstàncies decideixen per una, i avui plou. El nostre entrenament és a la platja, així que, altra vegada, s'ha anul·lat. Millor...

Berlusconi

De vegades vols expressar alguna cosa i no trobes les paraules. Per sort, en la època d'internet podem referir-nos a altra gent més dotada. En aquest cas, em refereixo a l'Andreu Buenafuente per expressar la meva opinió sobre Berlusconi:

Quines coses

És ben curiós. Els tiets i la mama es queixen perquè poso una tira còmica en anglès, l'Avi es queixa perquè no faig una versió anglesa del blog i en Ramón se sorprèn que la mamá (font de receptes fàcils i boníssimes) llegeixi el meu blog pel fet d'estar en català... Quines coses, no?

O, com diria una que jo em se, a veces, pasa...

La meva feina

Voleu saber què és escriure una tesi o un article? Doncs s'assembla força a això:

Música

Aquesta setmana la música d'aquella que m'agrada i que em reconforta m'ha estat persegint. Tot va començar amb el post del sr. Zinc (permeti'm que li parli de vostè en senyal de profund respecte) titulat Wa yeah!, una clara referència a Antònia Font, suposo. Aquest grup sempre em recorda l'estiu, l'aigua salada del mar i la despreocupació de les vacances, i quan hi penso ja em sembla que noto l'escalfor del sol a la pell després d'un dia de platja. En Jordi, tant fanàtic d'aquest grup com jo (si no més), ha recollit aquesta aclucada d'ull i hi ha fet una altra referència. Jo només puc afegir que tocant sa veritat d´una rasca insuperable, a Rússia hi viu sa gent amb zero graus, se congelen i s´aguanten i que jo, que aquests dies sento una rasca insuperable, que em congelo i m'aguanto, vos estim a tots igual.

A més, en el post el sr. Zinc deia que se sentia com Judy Garland, cosa que a mi només em pot fer pensar en Rufus Wainwright. Què millor per uns dies tant melancòlics que Rufus? I més sabent que el 31 de maig el podré veure en directe al Primavera...

A que no sabeu des d'on llegeixen el meu blog...

El Google mola molt, però haurien de tenir cura dels detalls (aquesta imatge està extreta del Google Analytics, on també consta Lérida i altres perles semblants)

I rock, dude!

Ei! Ja tinc dues patents i gairebé una nota a Nature Biotech, a part dels 5 articles que ja tenia acceptats... Sóc la canya o no? Ja m'he regalat les flors jo mateixa, tranquils:


Per cert, per qui no hagi entès res, vol dir que he tingut bones notícies a la feina i que com que m'he proposat canviar el to baix dels darrers posts, he decidit compartir-ho amb vosaltres.

Aquests dies he estat en un retiru espiritual escrivint la tesi a Ribelles, i aquest és el paisatge que veia des d'on tenia instal·lat l'ordinador... Tot i això m'he pogut concentrar, que ja té mèrit!

Màgia!

Aquests dies m'estan passant coses màgiques. Ahir vam avançar al circ Crik, que qui els hagueu vist sabreu que les caravanes i els camions que usen per transportar-les son tan màgiques com el seu espectacle.
Avui, en canvi, he endollat el portàtil al SAI (estabilitzador de corrent) perque cap pujada ni baixada de tensió em fes malbé el transformador. Així que l'endollo: XISPAZO! Han saltat els ploms de la sala i ara el carregador del meu portàtil ha passat a millor vida, com per art de màgia!

Metàfores...

Aquesta setmana és una metàfora de la vida. Com que intento mantenir l'optimisme, us n'ensenyo el millor costat.

(Nota: He canviat la foto perquè l'anterior ja la tenia penjada en Jordi)

Per fi!

Potser amb aquest post us decebo, ja que, com bé observava el Xexu, últimament us tinc acostumats a un blog més aviat tirant a negre, bevedor i entristit, però (ho sento) avui tinc una bona notícia! Com ja s'han encarregat de fer públic en Jordi i la Moni, HA ARRIBAT L'ABRIL!! La Idoia ha tingut una nena, l'aire s'ha omplert de primavera i el sol ja comença a escalfar més, no us sembla? Potser és cosa meva, però realment necessitava una bona notícia. L'Abril aquest any ha arribat en el millor moment.

Coses que passen...

quan et roben la targeta.

Esquiar

Tant de bo pogués anar a esquiar... Aquesta és la pinta que faig quan em converteixo en una esquiadora. Suposo que tots els que no ho sabéssiu podreu deduir que sóc força fredolica...



(foto dedicada a la mama, que volia saber quina fila feia disfressada de formiga atòmica)

Digueu-me alcohòlica....

...però m'estic fotent un porto (Dona Antonia, de les bodegues Ferreira, no qualsevol porto) després de parlar amb el meu jefe i no poder contenir les llàgrimes de ràbia... Ja sé que no son ni les quatre, però posats a perdre la dignitat, fem-ho beguts: aquest és el meu nou lema!

Trobades a la tercera fase (o després...)

Per qui no ho sàpiga, el meu pla de treball fins el 20 de maig consisteix en treballar "només" 8 hores al dia per poder anar a casa d'hora després i poder dedicar-ne unes quantes a la tesi, i en dedicació absoluta a la tesi els caps de setmana. Així, divendres, tot i que celebràvem el 30 aniversari del Pol, vaig anar a dormir a les 3, com una bona nena. Em vaig llevar a quarts d'onze i vaig decidir que abans de posar-me a currar aniria al mercat a comprar. Estava jo tota tranquil·la, amb el pijama sota la roba, que és el que m'agrada d'anar a comprar al costat de casa dissabte al matí, fent cua a la pollasteria de'n Pere, que ho fa molt bé però no és gaire ràpid. Érem jo i una colla de velletes (la més jove de 70 anys), quan de sobte un individu amb la caputxa del jersei posada arriba i diu: "Posa'm mitja dotzena d'ous".

I jo que li dic: "Esteve, ja els compro jo... ves a casa a dormir". El tio venia de festa a les onze i va passar pel mercat a comprar abans d'anar a casa a dormir... yo lo flipo!

Jo, perquè veieu tot el que treballo, he fet això (no sabia quina de les 4 versions m'agradava més):



Amb el photoshop i una mica d'avorriment s'arriben a fer unes coses...

Oda al Martini

De vegades, sobretot quan el món et puteja, tens 3 mesos per escriure una tesi, estàs tan histèrica que quan estàs amb gent acabes amb la impressió que la persona que et cau pitjor dels que està allà ets tu mateixa i li fots pallisses al teu company cada nit, el millor consol que et pot quedar és un martini i una bona companyia que, com a la foto, acaba sent borrosa.

Gràcies, tecnologia!

Si aneu seguint aquest blog ja sabreu que m'estic quedant òrfena d'amics (unes són a Madrid, els altres van cap a Baltimore, altres només fan veure que treballen però en realitat només venen dos dies per setmana, altres estan escrivint la tesi amb les gallines). Ha arribat un punt en què ja no tinc companys per anar a fer el cafè a mig matí (a mitja tarda ho tinc més resolt, per sort) i, com que una és d'espavilar-se, m'he buscat una alternativa. Resulta que cap a les 11 del matí és quan la Sònia està per casa a Shanghai abans de sopar, així que a partir d'ara la meva pausa del matí serà una vídeo-trucada per Skype amb la Xina.

ViSCA la tecnologia!