8.2.08

Oda al Martini

De vegades, sobretot quan el món et puteja, tens 3 mesos per escriure una tesi, estàs tan histèrica que quan estàs amb gent acabes amb la impressió que la persona que et cau pitjor dels que està allà ets tu mateixa i li fots pallisses al teu company cada nit, el millor consol que et pot quedar és un martini i una bona companyia que, com a la foto, acaba sent borrosa.

2 comentaris:

Jordi Casanovas ha dit...

per quan calgui en tinc una ampolla a la nevera

Carles Casanovas ha dit...

Bet, estic de Martini fins a les orelles, fa masses dies que no ens poses una pàgina com Déu mana i el teu padrí necessita.
Jo també en tinc una ampolla de Vermut Espadaler de Premià que t'hi cagues !! Un petó.