Digueu-me alcohòlica....

...però m'estic fotent un porto (Dona Antonia, de les bodegues Ferreira, no qualsevol porto) després de parlar amb el meu jefe i no poder contenir les llàgrimes de ràbia... Ja sé que no son ni les quatre, però posats a perdre la dignitat, fem-ho beguts: aquest és el meu nou lema!

Trobades a la tercera fase (o després...)

Per qui no ho sàpiga, el meu pla de treball fins el 20 de maig consisteix en treballar "només" 8 hores al dia per poder anar a casa d'hora després i poder dedicar-ne unes quantes a la tesi, i en dedicació absoluta a la tesi els caps de setmana. Així, divendres, tot i que celebràvem el 30 aniversari del Pol, vaig anar a dormir a les 3, com una bona nena. Em vaig llevar a quarts d'onze i vaig decidir que abans de posar-me a currar aniria al mercat a comprar. Estava jo tota tranquil·la, amb el pijama sota la roba, que és el que m'agrada d'anar a comprar al costat de casa dissabte al matí, fent cua a la pollasteria de'n Pere, que ho fa molt bé però no és gaire ràpid. Érem jo i una colla de velletes (la més jove de 70 anys), quan de sobte un individu amb la caputxa del jersei posada arriba i diu: "Posa'm mitja dotzena d'ous".

I jo que li dic: "Esteve, ja els compro jo... ves a casa a dormir". El tio venia de festa a les onze i va passar pel mercat a comprar abans d'anar a casa a dormir... yo lo flipo!

Jo, perquè veieu tot el que treballo, he fet això (no sabia quina de les 4 versions m'agradava més):



Amb el photoshop i una mica d'avorriment s'arriben a fer unes coses...

Oda al Martini

De vegades, sobretot quan el món et puteja, tens 3 mesos per escriure una tesi, estàs tan histèrica que quan estàs amb gent acabes amb la impressió que la persona que et cau pitjor dels que està allà ets tu mateixa i li fots pallisses al teu company cada nit, el millor consol que et pot quedar és un martini i una bona companyia que, com a la foto, acaba sent borrosa.