Pels que us heu quedat amb una opinió equivocada de la meva classe de dansa, us haig de dir que l'altre dia el tema musical va anar així:
Vam escalfar amb Tom Waits
Vam fer diagonals amb la música dels Mosqueperros
Vam fer la coreografia amb "Like a prayer" de Madonna
La barreja sembla estranya, així que ara ja no podeu tenir cap opinió ;-P
23.10.07
17.10.07
5.10.07
Segona classe de dansa
Com diria Tomeu Penya: "Tinc na Madonna dins jo"
Ahir vaig anar a la segona classe de dansa. Vaig arribar al vestuari i havia una nena de la classe anterior (presumiblement una de les de "l'insti"). Una altra va venir i li va dir: "Vinga cari, marxem jaaa...".
La cari va remugar una miqueta, va obrir la aixeta, es va rentar les mans i va marxar.... La aixeta es va quedar rajant aigua. Jo ja no vaig a l'insti, ningú em diu cari i hi ha coses que em treuen de polleguera.
De totes maneres, tot i que no m'agrada la música (ho sento Josep, la Madonna no és la meva musa) ni la coreografia, surto d'allà plena d'energia i amb un somriure. Certament, m'encanta ballar! I si a més quan arribo a casa em començo el llibre de Terry Pratchet que em va recomanar el Jordi (Small Gods), ja me'n vaig a dormir no amb un somriure sino amb una rialla!
Avui us envio bon rollet a tots per començar feliços el cap de setmana!
PS (dues hores després): Perque vegeu que realment aquest cap de setmana comença bé, avui m'ha trucat l'Avi per el Skype des de Melbourne. Si és que quan una es lleva amb un somriure el món conspira perque tot vagi bé (oi josep?)
Ahir vaig anar a la segona classe de dansa. Vaig arribar al vestuari i havia una nena de la classe anterior (presumiblement una de les de "l'insti"). Una altra va venir i li va dir: "Vinga cari, marxem jaaa...".
La cari va remugar una miqueta, va obrir la aixeta, es va rentar les mans i va marxar.... La aixeta es va quedar rajant aigua. Jo ja no vaig a l'insti, ningú em diu cari i hi ha coses que em treuen de polleguera.
De totes maneres, tot i que no m'agrada la música (ho sento Josep, la Madonna no és la meva musa) ni la coreografia, surto d'allà plena d'energia i amb un somriure. Certament, m'encanta ballar! I si a més quan arribo a casa em començo el llibre de Terry Pratchet que em va recomanar el Jordi (Small Gods), ja me'n vaig a dormir no amb un somriure sino amb una rialla!
Avui us envio bon rollet a tots per començar feliços el cap de setmana!
PS (dues hores després): Perque vegeu que realment aquest cap de setmana comença bé, avui m'ha trucat l'Avi per el Skype des de Melbourne. Si és que quan una es lleva amb un somriure el món conspira perque tot vagi bé (oi josep?)
Subscriure's a:
Missatges (Atom)