Ahir vaig quedar per passejar i berenar pel centre, tal i com fem sovint els dimarts... fins aquí tot bé. Vam fer una volta, vam veure algunes botigues i vam fer una xocolata a la pallaresa... fins aquí tot bé. Vaig agafar la moto, que tenia aparcada davant la boqueria... fins aquí tot bé. Vaig baixar la rambla fins a Colom... fins aquí tot bé. Vaig agafar el passeig de Colom, a correus vaig girar cap al palau de mar... i quan era a l'alçada de Joan de Borbó... em vaig adonar que ja no visc a la Barceloneta.
Estic segura que a algunes ("Bet, recorda que anem a Tiana i no a Sabadell") no els estranya, però a mi em va fer un no se què pensar que la Barceloneta ja no és casa meva...
4 comentaris:
Tranqui guapa moltes vegades deixem part del nostre cor en llocs inesperats i busquem una excusa per tornar-hi encara que sigui sense voler. Espero et despistis moltes vegades més. Bon senyal.
m'ha passat aquest matí una cosa semblant sortint d'una feina, he agafat la furgoneta i quan me n'he adonat ja era a mig camí de casa.
I és que el pilot automàtic de vegades falla.
Tots els llocs on hem deixat petjada queden en el nostre record.
I sempre és molt viu...
Publica un comentari a l'entrada