A risc que això sembli una competició amb el Ramon, ahir vaig trobar aquest cartell penjat a la porta del carrer del meu edifici:



Coses que passen amb tants de guiris a la ciutat!

Ja feia temps!

Ja se que fa temps que no us explico històries per no dormir del prbb, però no us intranquilitzeu, aquest edifici amb vida pròpia ja ha tornat a fer de les seves. Avui de l'aire condicionat sortia un polsim negre i feia pudor de claveguera. El més curiós és que en teoria agafem l'aire de fora, però fora l'aire no fa pudor de res... no vull ni pensar què collons estem respirant!

Frase genial:

Escrita per Dilbert al seu blog:

"I’ve been told that in Muslim cultures you use one hand for eating and one hand for wiping your ass. By my count, that leaves no acceptable hand for masturbation."

Crear una web

Per si algú tenia curiositat de com fer-ho, al blog dels de Versió Rac1 hi ha un video de com crear una web:

Bon any!!!

Així ha començat el 2007 per mi (tenint en compte que considero avui com a primer dia de l'any): he anat al centre cívic a matricular-me de dansa africana i de pilates, he anat al Komesano a comprar-me coses eco-bio-chachis i he vingut a treballar (que vol dir que, abans que res, he dedicat una bona estona a configurar el meu nou portàtil).

Us imagineu una manera de començar l'any més biopija? Crec que haig de començar a acceptar la meva condició!

Bon any a tots!

Això és massa!

Nois, avui estic molt contenta. A part d'haver acabat amb una temporada de feinada de por, i del pes que m'he tret de sobre, aquesta setmana m'han passat dues coses molt bones. Ahir, enmig del meu estrés, cansament i por de no poder acabar el que havia de fer, el Ramon em va regalar una pilota anti-estrés del natura. Que no és una pilota qualsevol! Ell fa temps que en tenia una, i a mi m'encantava (fins que va marxar a NY 4 mesos, la va deixar abandonada i ella es va venjar tornant-se una massa horrible i gens anti-estrés). Total, que dilluns ell va anar a comprar-se'n una altra de recanvi i me'n va regalar una. Així, perque si. Ja se que no és gaire, però em va fer molta il.lusió. M'encanten aquestes coses, els regals petits i espontanis (qui sàpiga quin és el meu típic regal d'aniversari per quan no tinc cap regal ho sabrà).

A més, avui he anat al Komesano (botiga de coses bio-eco-chachis que hi ha al costat de la feina) i la propietària de la botiga, que inexplicablement m'ha agafat molt de carinyo, m'ha regalat una ampolla de vi biològic. Així. No crec que sigui la seva millor clienta (no és que m'hi gasti tanta pasta, només m'hi compro galetes, sucre i te de tant en tant), però m'ha fet també molta il.lusió. Jo, que mai he tingut panera de Nadal (ni en veig venir cap en un futur proper), no estic acostumada a aquestes coses. També cal dir que avui li he comprat un te tipus "yogiTea" (que per cert no porta te) pero a la mexicana, és a dir, amb xocolata. La cosa pot ser horripilant i no crec que hi hagi gaire gent que s'arrisqui amb aquestes coses... potser ha estat això. Ara me n'acabo de preparar una tassa... ja us diré què tal és.

En fi, i per acabar, només dir-vos que m'encanten els detallets, que no ho dic per res, i que estic molt contenta.

Un petó a tots

Si s'ha de chupar es chupa

Ahir vaig veure un producte d'aquells que, coses del màrqueting, posen a la venda perque et facin gràcia i te'ls compris pel fet que t'han fet gràcia, no perque els necessitis o t'interessi el producte (mare de Déu, quin consumisme!). I jo, és clar, com a susia capitalista que sóc, m'ho vaig comprar perque em va fer gràcia:



També us haig de dir que els chupa chups me'ls penso menjar, i si de passada em relaxen doncs no estarà de més. A la part del darrera s'hi pot llegir: "La acción de chupar relaja"; "Chupando un ChupaChups tu mano y tu boca interactuan, y esto ayuda a reducir la ansiedad". Jo aquesta capseta l'he vista en una botiga de xuxes, així que tots els nanos ho podran veure. Puc deduir d'això que xupar es convertirà en una nova moda? Pillaran el doble sentit, bastant obvi, els nens i nenes?

Quin pont!

Uff!Porto uns dies super despistada. No se en quin dia visc... Porto tota la setmana pensant que és divendres o diumenge. He estat treballant cada dia excepte el divendres i el dissabte (avui us estic delectant amb les meves inspiradores paraules a la feina, mentre espero que acabi un càlcul), però com que la meitat dels dies hem estat quatre gats aquí (avui en concret, i literalement, en som 3) i després (dijous) ve molta gent, i després m'he près un parell de dies lliures, i avui a currar altra vegada... Entendreu que estigui marejada, oi?

De totes maneres, ahir i per desconectar del tot vaig anar a Tiana a celebrar l'aniversari de l'Uri, i bàsicament a distreure'm amb la companyia dels meu cosis i els meus... no ho se, encara no se què són meus, així que en direm els seus fills.

Confirmat!

Està clar, aquest tio no és normal... fa una estona es plantejava si una caixa de 12 aigües li duraria tota una setmana o si se l'acabaria abans. Vist des del punt de vista d'una que ha passat 3 dies bevent un sol got d'aigua (en els 3 dies) perque se li oblida de beure, doncs què voleu que us digui, sona estrany!

Tinc una teoria.

Aquesta setmana ha arribat un personatge misteriós. La seva a arribada ha coincidit amb l'encesa dels llums nadalencs del carrer. Ve del nord i la seva envergadura no pot ser normal... medeix uns 2x2x2m. S'asseu al meu costat i jo estic molt atenta, amb els auriculars amb la música ben fluixeta, per si un cas se li escapa un "ho ho ho". Sí sí, jo crec que és el pare noël. Qui podria ser si no? Qui ve per un mes a treballar, just fins nadal. Què es pot fer en un mes? Jo crec que ha vingut a familiaritzar-se amb la ciutat per millorar el rendiment el dia de nadal. Potser s'ha proposat de batre la seva marca personal, qui sap... Jo per si de cas m'estic portant bé a la feina (per variar): li ofereixo galetes quan en tinc i fins i tot una bosseta de te! A veure què em cau...

Ja tinc diagnòstic: la tecnologia és alèrgica a mi. Des d'ahir al migdia el meu mòbil es pensa que té els auriculars endollats (auriculars que per cert mai he tingut) i per tant quan truco o em truquen no puc sentir res a no ser que posi l'altaveu... Ara ja no tinc intimitat en les meves converses, així que si algú pensava trucar-me per explicar-me un secret que ho faci al fixe de la feina o m'envïi un misstage... Senyor, quina paciència que s'ha de tenir!!

I parlant de paciència: després d'uns quants mesos a Pequin sense donar senyals de vida, la Sònia s'ha decidit a fer un blog per mantenir-nos informats. Coneixent-la l'actualitzarà un cop l'any, però si a algú li interessen les aventures de la xinita doncs ja ho sap, l'enllaç està aquí al costat.

Per que vegeu fins on arriba la meva paciència infinita, us diré que avui estic de bon humor, tot i que el món sembla estar en contra meva.

Per començar, i per no variar, demà ens tornen a tallar la corrent al PRBB, perque clar, ara s'hi ha instal·lat la administració de l'IMIM i tenen els mateixos problemes de corrent que vam tenir nosaltres. Era TAAAN difícil d'imaginar que no es va poder prevenir, si jo ho entenc. A més, segons sembla, no serà ni molt menys la última vegada que la corrent falli (per cert, el que ens tallen és la corrent de l'estabilitzador de corrent). (Dedicat especialment per l'Otger, que no llegeix el meu blog: ViSCA COMSA! Són del més imcompetent que hi ha al món)

A part d'aquesta rutina nostra de cada dia al PRBB, el meu ordinador segueix apagant-se. L'he formatejat, he tret la bateria i la cosa segueix apagant-se quan li dóna la real gana...

Pero jo segueixo de bon humor! La tecnologia no podrà amb la meva paciència ni amb el meu ànim! Jo puc amb això i amb molt més!!! Sóc he-man!! Pel poder de calaveragrisa!!! Tinc el podeeeeeeer!

Aprofitant un post d'avui del Ramon, he comprovat la quantitat de gent que hi ha a Espanya que es digui Puigjané de primer o segon cognom en aquesta web. Ja pensava que no n'hi hauria gaires, però m'ha sorprès que n'hi hagi tan pocs (51 en total i tots a la provínica de Barcelona). Crec que entre ma mare i la meva tieta potser me'ls podrien dir gairebé tots!

Suposo que això els interessarà bàsicament als Puigjané que llegeixen aquest blog, però de tant en tant una mica d'endogamia tampoc està de més.

Costums estranyes:

L'altre dia vaig conèixer un noi amb un gust estrany per les galetes remullades. No només les seves galetes favorites són les dues primeres d'un paquet obert de fa dies, sino que, de tant en tant, n'agafa una de ben cruixent i la suca EN AIGUA abans de menjar-la. Jo ho trobo flipant. Algú comparteix aquesta afició? Obro la meva pàgina a tothom que vulgui compartir aquesta (o qualsevol altra) desviació del sentit del gust que patiu.

Confessions d'una adicta:

Altra vegada uso el blog per confessar-me, però els ateus geeks és el que tenim, que la nostra religió és la tecnologia i la nostra pàgina web el nostre petit racó mísitc. Doncs aquesta vegada el que haig de confessar és una adicció. Sóc adicta a les abraçades i al "carinyu". En dies com avui, en què estic una mica més decaiguda, ho noto en especial, però fa anys que en sóc conscient.

Doncs ara que sabeu això, us puc explicar el que he descobert avui a internet: una samarreta que "t'abraça". La cosa és que està connectada amb la palm via bluetooth i si algú t'envia una abraçada doncs la samarreta el simula. Us haig de dir que ho trobo super-trist. Patètic. El dia que hagi de comptar amb una samarreta perque m'abraci, les abraçades deixaran de donar-me aquesta càrrega d'energia positiva, aquest "chute" que em fa ser-ne adicta.

En fi, per poder-vos ensenyar, després de tantes males notícies, alguna cosa que m'agrada, us ensenyaré el "tema" que m'he descarregat pel firefox:



És xulo, no?

Arghgrrrrr! Estic de mala llet!!!! Avui he vingut a treballar bastant contenta, i tot ha anat bé fins que:

1. He comprovat que el meu portàtil no agunta més de 2 minuts engegat (s'apaga sol i ja t'ho faràs)

2. He hagut d'apagar l'altre ordinador, en el qual treballo i en el qual estan corrent un milió i mig de programes que ja si tot anés bé no acabaran a temps per quan necessito els resultats, per moure la meva taula UN PUTU PAM! Per Deu! Ni ma iaia és tan histèrica amb els ordinadors! Què collons li ha de passar a la màquina per arrossegar la taula un pam?!?!? Que algú m'ho expliqui. Clar, pot donar-se l'efecte papallona i amb el tremolor de la taula desencadenar un huracà a escala mundial, però no, l'únic efecte que ha tingut tot això ha sigut sobre el meu humor.

Conclusió: NO EM BARRUFA QUE EM BARRUFIN! Estic emprenyada! Em cago en tot! Collons!

Per cert, si algú està a prop i amb ganes d'ajudar, una ampolla de Martini Rosso o un parell o tres de mojitos no estrien de més en aquests moments. Un punching-ball (o com collons s'escrigui) també serà ben rebut. Gràcies per la vostra col.laboració. Prometo recuperar la compostura de cara a properes entrades.

Ho haig de confessar... ahir emvaig enamorar. Vaig anar al concert de Sufjan Stevens i va ser increïble, encara no se m'ha esborrat el somriure de la boca... Ja la telonera (St. Vincent), una tia que a més toca amb el Sufjan i que (per qui n'hagi sentit alguna cosa) és la segona veu en moltes de les seves cançons (i, per cert, quina veu!), va ser boníssima. Però després, el concert... Ja no només és que la música sigui bona, que això ja està als CDs. És que els tios estan com una cabra (només heu de veure les fotos) i que a més el tio va ser super maco, explicant les seves anades d'olla entre cançó i cançó. No tinc més paraules... genial!

Gràcies a tenir amics freaks es pot tenir notícies de webs freaks. Aquest cap de setmana m'han fet conèixer el freakisme de Vincent Gallo, que a la seva web hi té perles com aquesta:

>> S'ofereix a si mateix durant un dia o un cap de setmana:

"I, Vincent Gallo, star of such classics as Buffalo 66 and The Brown Bunny have decided to make myself available to all women. All women who can afford me, that is. For the modest fee of $50,000 plus expenses, I can fulfill the wish, dream, or fantasy of any naturally born female. The fee covers one evening with Vincent Gallo. For those who wish to enjoy my company for a weekend, the fee is increased to a mere $100,000. Heavy set, older, red heads and even black chicks can have me if they can pay the bill. No real female will be refused. However, I highly frown upon any male having even the slightest momentary thought or wish that they could ever become my client. No way Jose. However, female couples of the lesbian persuasion can enjoy a Vincent Gallo evening together for $100,000. $200,000 buys the lesbos a weekend. A weekend that will have them second-guessing."

>> I també ofereix directament el seu esperma (ojo al dato!):

"Mr. Gallo will supply sperm for as many attempts as it takes to complete a successful fertilization and successful delivery. (...) If the purchaser of the sperm chooses the option of natural insemination, there is an additional charge of $500,000. However, if after being presented detailed photographs of the purchaser, Mr. Gallo may be willing to waive the natural insemination fee and charge only for the sperm itself. (...) Mr. Gallo is 5'11" and has blue eyes. (...) If you have seen The Brown Bunny, you know the potential size of the genitals if it's a boy. (8 inches if he's like his father.) I don't know exactly how a well hung father can enhance the physical makeup of a female baby, but it can't hurt. (...) Mr. Gallo maintains the right to refuse sale of his sperm to those of extremely dark complexions (...) Mr. Gallo does not want to be part of that type of integration. In fact, for the next 30 days, he is offering a $50,000 discount to any potential female purchaser who can prove she has naturally blonde hair and blue eyes. Anyone who can prove a direct family link to any of the German soldiers of the mid-century will also receive this discount. Under the laws of the Jewish faith, a Jewish mother would qualify a baby to be deemed a member of the Jewish religion. This would be added incentive for Mr. Gallo to sell his sperm to a Jew mother, his reasoning being with the slim chance that his child moved into the profession of motion picture acting or became a musical performer, this connection to the Jewish faith would guarantee his offspring a better chance at good reviews and maybe even a prize at the Sundance Film Festival or an Oscar. To be clear, the purchase of Mr. Gallo's sperm does not include the use of the name Gallo. The purchaser must find another surname for the child."

>> Una altra perleta, on queda clar que accepta molt esportivament les crítiques:

"However, if I notice any polluted messages, which usually come from bitter, jealous, ugly, poorly-hung men, who are unhappy at work and wished their whole life to be like me, I will remove these unproductive nasty little posts and I would like to say to these twisted queers and half-men, I feel sorry for you. All I ever wanted to do was be me. I hope one day you feel the same about yourself and release yourself from the petty, small-minded urges of polluting this message board and distracting its wonderful members. So go ahead and say whatever you want nasty about me, but know that we will all know by your insults just how small your pecker really is and how miserable your life has always been and how long it's been since any girl under 500 pounds responded to your cheap lines at the local pub."

També té com a merchandising obres d'art i ninotets de Charles Manson... NO WAY JOSE...

Ho sento, ja se que és l'anunci més parodiat de la història i que ja comença a fer ràbia, però és que aquesta versió que en van fer al Polònia no té pèrdua!

Ei gentussa! Que avui no em queixaré de res! Que avui estic de bon humor! Per alguna raó? Doncs... avui és l'aniversari de l'Esteve (i de la Lulla, per cert). Felicitats!!! Guapu!!! I per demostrar que estic de bon humor us ensenyaré la única cosa bona que té el PRBB. És supar-macu (cal dir que les fotos no les he fetes jo. Les va fer el Jan a les 7 del matí!):