Mi queria lavandería

Començo per dir que estic d'acord amb el concepte de laundry. Es comparteixen les màquines de rentar i les assecadores en comptes de tenir-ne una cadascú. Molt bé. Suposo que és encara millor quan només es comparteix amb la gent de l'edifici. Però en la meva primera experiència en una laundry (pública, a casa meva no n'hi ha) m'ha passat això: se m'ha acostat una homeless, pudent a brut i a pixums i m'ha demanat si podia rentar la seva jaqueta amb les meves coses. M'he quedat glaçada (i horrificada i al·lucinada) i li he donat dos dòlars perquè s'ho rentés ella soleta en una rentadora a part... rentadora que potser un altre dia faig servir jo per rentar les meves calces. Veieu on vull anar a parar? Ecs!!!

Més invents

A estats units molts cotxes de lloguer tenen ràdio per satèl·lit. En realitat és com la tele per satèl·lit: 150 canals de ràdio per 40 dòlars al mes. Radio Elvis Presley, Radio Coreana, Radio Country... el meu dubte és: qui voldria pagar per això?

Les vaques de Davis

Perquè vegeu de què són capaços aquests americans: vaques amb forats perquè els estudiants puguin accedir directament a les seves visceres. Això si, en el temps lliure els posen una tapeta de plàstic!

Idees

Una idea per l'alcalde de Montgat... crec que podria fer l'Espimental molt feliç!

El saben aquél que dice...

... que els italians i els espanyols criden molt? Doncs no, el que passa és que els americans parlen amb ultrasons. Com pretenen que socialitzi si no els sento?!

P.S.:

i tampoc entenc perquè els SpecialK aquí fan sorollets i tenen gust de Rice Krispies

No entenc:

els xinesos quan parlen (anglès)
els brasilenys quan parlen (anglès)
els supermercats americans
perquè aquí no serveixen mitges racions com a portugal
quin coi de gust poden tenir aquestes patates i quina relació pot tenir amb Barna

El meu nou bany

Amb interruptor amb purpurina i vàter amb tapa apelfada:

Rafting

Quin cap de setmana! Fa sis anys que vam acabar la carrera i ens veiem quan podem, però un cap de setmana amb les nenes és sempre una molt bona cosa. Vam riure molt, vam fer ràfting com unes campiones, vam veure eurovisió i vam seguir rient. Per les infermeres! Per la Teknon!



Recordeu: The hills are alive (with the sound of music) !

Artistes a la família

Doncs resulta que en aquests temps de crisis els artistes de la família han decidit posar-se les piles i compartir la seva obra amb la resta de la humanitat. Per una banda l'Oriol ha penjat les seves fotos, i per l'altra també s'ha dedicat a fotografiar els quadres de la Marta, que així els ha pogut penjar a internet. A veure què us semblen!

Nou blog

Dualizm ha estrenat nou blog (i també una pàgina a flickr amb les seves fotos)... Coneixent-lo crec que pot fer aportacions interessants a aquest petit món virtual que tenim muntat. A veure què dóna de si...

Sort que ha sortit el sol...

Avui caminava per les rambles i a través de la meva ombra he pogut veure que m'estaven obrint la motxilla. El paio ha sortit escopetejat, però ja m'havia obert les dues butxaquetes petites de la motxilla. Sort que no hi porto mai res...

Ecs!

Què fa que una persona, al menjador de la feina, agafi una poma, li caigui a terra, se la miri amb fàstic i la torni a deixar a la cistella per canviar-la per una altra? Si un altre se la pot menjar tu també i, si no, avises a una cambrera i li dius què ha passat... o no?

Perquè?

Perquè quan m'encostipo em fa mal la pell de l'esquena com si me l'haguessin fregada amb un nanas?

Bon dia (?)

El meu mòbil no sona quan algú truca o m'envien un missatge, el meu ordinador (de poc més de 2 anys) ha mort definitivament i el caixer no em funciona a mi però a la persona que ve darrera meu si.

La tecnologia m'odia.

Bon dia.

Racó xinès

Per fi hem acabat d'instal·lar-nos! Ja no tenim caixes (nostres) i fins i tot ens hem dedicat a decorar una mica el menjador i a crear un racó xinès.

Bon any!!!

Copenhagen

Que xulo que és Copenhagen! Fins i tot al desembre, amb el fred i tot. El millor de tot va ser acabar el viatge amb una tarda de diumenge al parc d'atraccions i després nit de sofà, manta, pizza i peli amb uns (nous) amics.

Genial!

El sector públic i la (meva) crisi

A finals de juny vaig pagar uns bons eurets per poder obtenir el títol de doctora. Resulta que la universitat mateix m'havia de tornar els diners, però ja me n'havia oblidat. Avui m'ho han pagat...
La universitat paga a 6 mesos, quedant-se amb els interessos. Ha sigut una bona sorpresa, i a més jo ho considero la meva contribució a l'erari públic, a veure si amb els meus interessos resolem la crisi.

De vegades t'ho passes molt bé. I fas el burro, balles cançons del temps de la movida i rius. I de cop passen coses... i encara rius més. Putilla!

PS: Gràcies Anna Puig!