Un petit consell:

Si mai envieu un mail dient que esteu embarassats/embarassades, no és mala idea que el mail l'envieu des de la vostra adressa de correu electrònic o des d'una en que el nom que aparegui sigui el vostre. En cas contrari, també podeu signar el mail amb el vostre nom.

Si no ho feu (no va per ningú, Montse) el mail es converteix més que en l'anunci d'una bona notícia en un joc de pistes que, per cert, tampoc és mala idea! Van ser molt emocionants els moments detestivescos abans d'arribar a la conclusió de qui era la futura mama!

I que no se m'oblidi: felicitats Montse i Tete (ho sento per la Isa, que ha deixat de ser la mama oficial dels reptilgusanos!)

I encara un parell de coses més:

a. Al magnífic PRBB han fet una sala fosca (per revelar) amb porta corredora i de vidre. Realment estanc a la llum!

b. Les piques d'alguns laboratoris medeixen 30 x 30 cm. Al igual algú pot treballar amb això!

Seguiré amb la llista de greuges tant bon punt me n'assabenti.

Treballar en un centre d'excel·lència. Capítol n:

Ja no se com introduir-vos a aquesta saga d'aventures, per això aniré directe al gra. El treballadors i futurs treballadors del PRBB van demanar que, com que hi ha molta gent que ve a la feina en bici, es fessin unes instal·lacions decents per deixar la bici i que, a més i si no és molt demanar, la bici segueixi on l'has deixada al final de la jornada laboral. Òbviament és molt demanar, i la resposta de la direcció ha sigut la següent: han fet un aparcament sota l'edifici, però com que és de Barcelona Serveis Municipals (els amics de la zona verda, la blava i la de color de merda d'oca) si vols deixar la bici has d'apoquinar (quan han donat res gratis aquesta gent? I no és afany recaptatori, és simplement pel nostre bé... de vegades m'agradaria que no ens estimessin tant).

A més, "per raons de conservació, no es pot autoritzar la subjecció de bicis en els elements constructius de l’entorn i de l’interior de l’edifici (i el servei de seguretat del PRBB té la instrucció de fer-ho complir)". Sona a amenaça, oi?

En fi, que l'edifici, que per qui no ho sàpiga té forma de ferradura, té un gran pati "interior" totalment desaprofitat (encara que és tot de disseny i preciós, com no) on es podria posar un aparcament per bicis enorme. Dubto que ningú entrés a robar aquí, però és clar, no seria estèticament adequat. I cal recordar que aquest edifici no està pensat ni dissenyat per ser útil o còmode, si no per ser bonic...

Seguint amb les peripècies del nostre estimat centre d'excel·lència, ara ja disposem de màquines de menjar i beguda. El petit detall que cal remarcar és que el cafè val 0,60 € i les guarrades de menjar (kitkat, etc) 1,20 € (exactament el doble que a l'antic edifici). Es clar que només està obert de 8h a 19h, així que tampoc tenim tanta estona per consumir. Horaris europeus...

Per un cúmul increïble de casualitats vaig fer una bona foto d'un amic fent un concert. El concert va ser genial, i la foto no està malament. I que consti que no hi ha haugut photoshop de per mig!!

Doncs si, ja tenim una altra boda al sarró. Dissabte, a Tavertet (que per alguns està a una hora i mitja de Barcelona i per altres a més de quatre hores) els va casar l'alcalde més hippy de la història. Vestit amb texans i una samarreta, mastegant xiclet, els va casar, va fer un discurs que ell describia com a "monya" i va acabar amb un "jo no crec que això sigui vàlid, perquè que jo tingui l'autoritat...". Una bona manera de començar un matrimoni ;-P ! Bé, va ser genial, molt divertit i molt bon rollo. Els novios guapíssims (ho podeu veure a les fotos) i els invitats no cal dir-ho!

I només mencionar que en aquesta boda va néixer un nou mite: Nicolapso... No crec que calguin més paraules ;-P

Uff! Ja tinc el DEA! Els que m'han patit aquests dies saben que m'he tret un pes de sobre...

Ha tornat l'ordre al món reptohelmíntic!!! Tenim un blog per tots! ViSCA! Som moderns, som actuals!

Ei, ei!!! Que la Bea i la Reich s'han currat una web dels reptohelmintos!!! Perque després digueu que no estem coordinats! Sense comentar-ho, aquest cap de setmana a les dues se'ls ha acudit la mateixa idea. Es que si ens hi posem, ens hi posem! Molt bé noies, estic orgullosa de vosaltres! Ole!

PS: Sonia, a veure si n'aprens...

Quina por! Clos ministre d'indústria! Només té un any i mig, espero que no tingui gaire temps de cagar-la!

Avui ha marxat la Sonieta cap a la Xina... Com sempre, li volia enviar un misstage abans que marxés però se m'ha oblidat. Sóc molt mala persona. A qui se li acut anar a Beijing un any? A la Sònia! I a més contenta! Increïble! Com a mínim hi ha anat a fer una cosa raonable, és a dir, aprendre xinès. Si, la Sònia (a la seva avançada edat) torna a ser estudiant, qui ens ho havia de dir. Deixa la feina i a la biblioteca una altra vegada. Espero que s'ho passi bé i que no torni feta una hortera (com a mínim no més del que ja és, clar).

El Jordi ja també hi és (a la Xina) i ha trobat això:



Com diu ell mateix: K fort!!

A més, avui he(m) rebut un mail del Genis (la qual cosa és tot un esdeveniment)... ca monu! G, m'alegro de veure que estàs tan feliç! Quan tingui una estoneta et responc el mail.

Un petó a tots (avui estic toveta)

Avui no tenim llum, aire condicionat ni telèfon, i d'aquí una estona vindran a apagar-me l'ordinador perque m'han de canviar la taula. Es veu que després d'una setmana SENCERA d'estar aquí la taula ja és vella. ViSCA el PRBB!

Perque no us penseu que al nou edifici son tot flors i violes, cal afegir al post anterior que ens els passats dos dies ha marxat la llum unes 300 vegades, amb la conseqüent apagada d'alguns ordinadors... Sort que mentrestant em puc girar a mirar el meu amic el mar...

Vale, vale, ja penjo més posts, que veig que hi ha molta gent avorrida!

Nosaltres per aquí hem estat ben distrets, amb el trasllat al PRBB. De moment anem relativament bé, a part de "ara t'apagaré l'ordinador una estoneta que s'ha de treure això", "ara t'has de canviar de lloc", etc. Jo des del meu lloc, si em giro, veig el mar, així que estic contenteta. Pels que us interessi, aquí us poso unes fotos perque us en feu una mica la idea.




No està malament, no?

Ou la la!

No se si encara hi ha algú que llegeixi (o com ho pronunciaria l'Òscar: yeyeyi) aquest blog, però en qualsevol cas jo segueixo usant-lo com a diari personal on abocar les meves coses.

Doncs això, que aquest cap de setmana vam anar a Paris, a veure la Lulla, com no. Vam fer el guiri, com correspon quan ets un guiri, vam fer un passeig pel sena i vam menjar barbe-à-papa. Ben predisposades a admirar-nos amb la moda parisina, i per posar-nos al dia de les últimes novetats en decoració que ni jo ni la Luisa podríem comprar per preu ni per espai, ens vam posar a caminar del museu d'Orly cap a St. Germain-des-près. Realment vam quedar admirades però no en el sentit que pensàvem. Era el festival de l'horror!!!! Per favor!!!! Quines coses més barroques, quitch i horrendes! Tot era horrorós, començant per butaques recarregades i acabant amb una làmpara de porcellana amb un angelet aguantant un portalàmpares daurat. De totes maneres el pitjor no va ser això. Us demano que intenteu visualitzar: un llum de tauleta, d'aquells per llegir. En general barroc. Daurat, horrible.... Un cop tingueu visualitzat això (el més horrible que pugueu) poseu com a peu de llum una pota d'animal, amb la seva ungla, el seu pèl... uns 7 cm de diàmetre i un pamet d'alçada.

Necessiteu més descripcions? ViSCA Paris i la moda!!!!

La Rut ja està casada.... i ja tenim les fotos!

ViSCA l'estiu!!!

Seguint el pla de mr. Clos de fer que Barcelona s'assembli cada dia més a Austràlia i després de llegir el meu blog, el nostre estimat alcalde ha decidit de fer una autopista al mig de la platja de la barceloneta. A veure si així el Jordi Gonzalez deixa de dir que està a punt de marxar a les antípodes!

Com que dijous va ser el meu aniversari i dissabte vam fer la festa preceptiva, pensava dedicar el següent post a explicar-vos-la. A més diumenge vam tenir dinar familiar amb doble aniversari, (aquí podeu veure les dues cumpleanyeres)...



...així que vaig pensar que també us podia explicar lo monos que son els fills dels meus primus, però dilluns vaig veure una escena que va fer que la resta perdés importància.

Vam anar tranquil·lament a la platja a la Barceloneta, vam anar a dinar allà prop de la platja i estàvem fent un cafetonet, quan se'ns va apropar una dona. Estava clarament beguda (imatge que reforçava el fet que portés una llauna de birra a la mà) i tenia sang a un dit. Es va apropar (molt) a la Luisa i li va preguntar alguna cosa. La Luisa, amb els ulls esbatanats, va fer que no amb el cap, evitant mirar aquella dona. Li va preguntar alguna cosa a la Patricia, que estava asseguda al seu costat i ella va dir que no i es va posar a riure.

Tots estàvem intrigats, però clarament la Luisa estava en xoc i no podia parlar. La Patricia va dir "Ara ja sabem d'on venia la sang!" i quan va parar de riure i va poder tornar a parlar ens va dir "Ens ha demanat un tampax". Ecs!

Primeres impressions:

(Abans de res, val a dir que gràcies a un veí simpàtic o despistat us puc escriure aquest post còmodament asseguda al sofà de casa, després de tornar de jugar a volley platja davant de la feina)

Vaig arribar a barcelona la setmana passada. Després d'un primer dia de retrobaments, abraçades (que ja em feien falta), sopar a can Maño i birres per la Barceloneta, el segon dia va ser una mica més mogut. A part de ser l'Aniversari de l'Aristotelis, crec que tots recordareu aquell dia com el dia en que el Barça va guanyar la seva segona copa d'Europa. Vam anar a celebrar-ho a Canaletes, i ens vam trobar primer amb una festa increïble i desenfrenada, i al final amb una zona de guerra. Perque us en feu una idea, aquí us poso dues de les fotos que va fer el Philipos (avui és el seu aniversari, així que aprofito per felicitar-lo).

Després d'això, tornar a la feina, a la rutina, a xerrar amb la Rut (com ho trobava a faltar!) i preparar celebracions diverses del munt d'aniversaris i bodes que hi ha aviat (Per cert, LA RUT JA TÉ VESTIT!! Felicitats!!). M'agrada això d'haver tornat al principi de l'estiu!