Coses d'internet...

Ja veieu el que és la vida moderna. Avui he anat, com ho faig sovint, a comprar esmorzar al Komesano, botiga de coses eco-bio-chachi-guais que està molt bé i que està al costat de l'Hospital del mar. No se si ho recordareu, però al Nadal vaig comentar que m'havien regalat una ampolla de vi eco (que va resultar ser força bo) i el fet em va sorprendre... En fi, doncs avui hi he anat i la propietària de la botiga m'ha dit que una noia que hi treballa els caps de setmana estava remenant per internet va trobar el meu post. No és estrany perquè he vist que si poso Komesano al google només hi ha 5 resultats i un es el meu comentari...

Dia mundial sense ordinadors

Algun freak ha proposat el Dia Mundial Sense Ordinadors, per demà dissabte 23 de març. El nostre ja entranyable PRBB, per evitar temptacions dels addictes a la feina, ha decidit apagar l'electricitat i la climatització de tot l'edifici. Llàstima pels experimentals que necessiten neveres, congeladors, aparells diversos per cultius...

(Res d'això és broma. Su juru)

Per petició popular (és a dir, del Josep) segueixo escrivint i donant-vos notícies del que em passa. I avui, el que em passa es que estic de mal humor:

Com diria la Son: "Ha nacido un blog"

I us he posat l'enllaç aquí al costat. "The limit is in the machine", que de moment porta només 3 entrades però ja fa molt bona pinta.

Petits plaers....

Saber que hauràs de treballar el cap de setmana i poder-ho fer, com a mínim diumenge, a la terrassa de casa, al solet i amb un airet amb olor de mar fantàstic. Això, per cert, ho haig d'agrair a un veí generós que de moment em deixa gorronejar-li la connexió a internet. Moltes gràcies.

A risc que això sembli una competició amb el Ramon, ahir vaig trobar aquest cartell penjat a la porta del carrer del meu edifici:



Coses que passen amb tants de guiris a la ciutat!

Ja feia temps!

Ja se que fa temps que no us explico històries per no dormir del prbb, però no us intranquilitzeu, aquest edifici amb vida pròpia ja ha tornat a fer de les seves. Avui de l'aire condicionat sortia un polsim negre i feia pudor de claveguera. El més curiós és que en teoria agafem l'aire de fora, però fora l'aire no fa pudor de res... no vull ni pensar què collons estem respirant!

Frase genial:

Escrita per Dilbert al seu blog:

"I’ve been told that in Muslim cultures you use one hand for eating and one hand for wiping your ass. By my count, that leaves no acceptable hand for masturbation."

Crear una web

Per si algú tenia curiositat de com fer-ho, al blog dels de Versió Rac1 hi ha un video de com crear una web:

Bon any!!!

Així ha començat el 2007 per mi (tenint en compte que considero avui com a primer dia de l'any): he anat al centre cívic a matricular-me de dansa africana i de pilates, he anat al Komesano a comprar-me coses eco-bio-chachis i he vingut a treballar (que vol dir que, abans que res, he dedicat una bona estona a configurar el meu nou portàtil).

Us imagineu una manera de començar l'any més biopija? Crec que haig de començar a acceptar la meva condició!

Bon any a tots!

Això és massa!

Nois, avui estic molt contenta. A part d'haver acabat amb una temporada de feinada de por, i del pes que m'he tret de sobre, aquesta setmana m'han passat dues coses molt bones. Ahir, enmig del meu estrés, cansament i por de no poder acabar el que havia de fer, el Ramon em va regalar una pilota anti-estrés del natura. Que no és una pilota qualsevol! Ell fa temps que en tenia una, i a mi m'encantava (fins que va marxar a NY 4 mesos, la va deixar abandonada i ella es va venjar tornant-se una massa horrible i gens anti-estrés). Total, que dilluns ell va anar a comprar-se'n una altra de recanvi i me'n va regalar una. Així, perque si. Ja se que no és gaire, però em va fer molta il.lusió. M'encanten aquestes coses, els regals petits i espontanis (qui sàpiga quin és el meu típic regal d'aniversari per quan no tinc cap regal ho sabrà).

A més, avui he anat al Komesano (botiga de coses bio-eco-chachis que hi ha al costat de la feina) i la propietària de la botiga, que inexplicablement m'ha agafat molt de carinyo, m'ha regalat una ampolla de vi biològic. Així. No crec que sigui la seva millor clienta (no és que m'hi gasti tanta pasta, només m'hi compro galetes, sucre i te de tant en tant), però m'ha fet també molta il.lusió. Jo, que mai he tingut panera de Nadal (ni en veig venir cap en un futur proper), no estic acostumada a aquestes coses. També cal dir que avui li he comprat un te tipus "yogiTea" (que per cert no porta te) pero a la mexicana, és a dir, amb xocolata. La cosa pot ser horripilant i no crec que hi hagi gaire gent que s'arrisqui amb aquestes coses... potser ha estat això. Ara me n'acabo de preparar una tassa... ja us diré què tal és.

En fi, i per acabar, només dir-vos que m'encanten els detallets, que no ho dic per res, i que estic molt contenta.

Un petó a tots

Si s'ha de chupar es chupa

Ahir vaig veure un producte d'aquells que, coses del màrqueting, posen a la venda perque et facin gràcia i te'ls compris pel fet que t'han fet gràcia, no perque els necessitis o t'interessi el producte (mare de Déu, quin consumisme!). I jo, és clar, com a susia capitalista que sóc, m'ho vaig comprar perque em va fer gràcia:



També us haig de dir que els chupa chups me'ls penso menjar, i si de passada em relaxen doncs no estarà de més. A la part del darrera s'hi pot llegir: "La acción de chupar relaja"; "Chupando un ChupaChups tu mano y tu boca interactuan, y esto ayuda a reducir la ansiedad". Jo aquesta capseta l'he vista en una botiga de xuxes, així que tots els nanos ho podran veure. Puc deduir d'això que xupar es convertirà en una nova moda? Pillaran el doble sentit, bastant obvi, els nens i nenes?

Quin pont!

Uff!Porto uns dies super despistada. No se en quin dia visc... Porto tota la setmana pensant que és divendres o diumenge. He estat treballant cada dia excepte el divendres i el dissabte (avui us estic delectant amb les meves inspiradores paraules a la feina, mentre espero que acabi un càlcul), però com que la meitat dels dies hem estat quatre gats aquí (avui en concret, i literalement, en som 3) i després (dijous) ve molta gent, i després m'he près un parell de dies lliures, i avui a currar altra vegada... Entendreu que estigui marejada, oi?

De totes maneres, ahir i per desconectar del tot vaig anar a Tiana a celebrar l'aniversari de l'Uri, i bàsicament a distreure'm amb la companyia dels meu cosis i els meus... no ho se, encara no se què són meus, així que en direm els seus fills.

Confirmat!

Està clar, aquest tio no és normal... fa una estona es plantejava si una caixa de 12 aigües li duraria tota una setmana o si se l'acabaria abans. Vist des del punt de vista d'una que ha passat 3 dies bevent un sol got d'aigua (en els 3 dies) perque se li oblida de beure, doncs què voleu que us digui, sona estrany!

Tinc una teoria.

Aquesta setmana ha arribat un personatge misteriós. La seva a arribada ha coincidit amb l'encesa dels llums nadalencs del carrer. Ve del nord i la seva envergadura no pot ser normal... medeix uns 2x2x2m. S'asseu al meu costat i jo estic molt atenta, amb els auriculars amb la música ben fluixeta, per si un cas se li escapa un "ho ho ho". Sí sí, jo crec que és el pare noël. Qui podria ser si no? Qui ve per un mes a treballar, just fins nadal. Què es pot fer en un mes? Jo crec que ha vingut a familiaritzar-se amb la ciutat per millorar el rendiment el dia de nadal. Potser s'ha proposat de batre la seva marca personal, qui sap... Jo per si de cas m'estic portant bé a la feina (per variar): li ofereixo galetes quan en tinc i fins i tot una bosseta de te! A veure què em cau...

Ja tinc diagnòstic: la tecnologia és alèrgica a mi. Des d'ahir al migdia el meu mòbil es pensa que té els auriculars endollats (auriculars que per cert mai he tingut) i per tant quan truco o em truquen no puc sentir res a no ser que posi l'altaveu... Ara ja no tinc intimitat en les meves converses, així que si algú pensava trucar-me per explicar-me un secret que ho faci al fixe de la feina o m'envïi un misstage... Senyor, quina paciència que s'ha de tenir!!

I parlant de paciència: després d'uns quants mesos a Pequin sense donar senyals de vida, la Sònia s'ha decidit a fer un blog per mantenir-nos informats. Coneixent-la l'actualitzarà un cop l'any, però si a algú li interessen les aventures de la xinita doncs ja ho sap, l'enllaç està aquí al costat.

Per que vegeu fins on arriba la meva paciència infinita, us diré que avui estic de bon humor, tot i que el món sembla estar en contra meva.

Per començar, i per no variar, demà ens tornen a tallar la corrent al PRBB, perque clar, ara s'hi ha instal·lat la administració de l'IMIM i tenen els mateixos problemes de corrent que vam tenir nosaltres. Era TAAAN difícil d'imaginar que no es va poder prevenir, si jo ho entenc. A més, segons sembla, no serà ni molt menys la última vegada que la corrent falli (per cert, el que ens tallen és la corrent de l'estabilitzador de corrent). (Dedicat especialment per l'Otger, que no llegeix el meu blog: ViSCA COMSA! Són del més imcompetent que hi ha al món)

A part d'aquesta rutina nostra de cada dia al PRBB, el meu ordinador segueix apagant-se. L'he formatejat, he tret la bateria i la cosa segueix apagant-se quan li dóna la real gana...

Pero jo segueixo de bon humor! La tecnologia no podrà amb la meva paciència ni amb el meu ànim! Jo puc amb això i amb molt més!!! Sóc he-man!! Pel poder de calaveragrisa!!! Tinc el podeeeeeeer!

Aprofitant un post d'avui del Ramon, he comprovat la quantitat de gent que hi ha a Espanya que es digui Puigjané de primer o segon cognom en aquesta web. Ja pensava que no n'hi hauria gaires, però m'ha sorprès que n'hi hagi tan pocs (51 en total i tots a la provínica de Barcelona). Crec que entre ma mare i la meva tieta potser me'ls podrien dir gairebé tots!

Suposo que això els interessarà bàsicament als Puigjané que llegeixen aquest blog, però de tant en tant una mica d'endogamia tampoc està de més.

Costums estranyes:

L'altre dia vaig conèixer un noi amb un gust estrany per les galetes remullades. No només les seves galetes favorites són les dues primeres d'un paquet obert de fa dies, sino que, de tant en tant, n'agafa una de ben cruixent i la suca EN AIGUA abans de menjar-la. Jo ho trobo flipant. Algú comparteix aquesta afició? Obro la meva pàgina a tothom que vulgui compartir aquesta (o qualsevol altra) desviació del sentit del gust que patiu.

Confessions d'una adicta:

Altra vegada uso el blog per confessar-me, però els ateus geeks és el que tenim, que la nostra religió és la tecnologia i la nostra pàgina web el nostre petit racó mísitc. Doncs aquesta vegada el que haig de confessar és una adicció. Sóc adicta a les abraçades i al "carinyu". En dies com avui, en què estic una mica més decaiguda, ho noto en especial, però fa anys que en sóc conscient.

Doncs ara que sabeu això, us puc explicar el que he descobert avui a internet: una samarreta que "t'abraça". La cosa és que està connectada amb la palm via bluetooth i si algú t'envia una abraçada doncs la samarreta el simula. Us haig de dir que ho trobo super-trist. Patètic. El dia que hagi de comptar amb una samarreta perque m'abraci, les abraçades deixaran de donar-me aquesta càrrega d'energia positiva, aquest "chute" que em fa ser-ne adicta.

En fi, per poder-vos ensenyar, després de tantes males notícies, alguna cosa que m'agrada, us ensenyaré el "tema" que m'he descarregat pel firefox:



És xulo, no?