Després d’un dia de viatge em trobo una mica cansada però per fi al meu apartament. Us ho explicaré per ordre...

La mama, la Marta i l’Esteve em van acompanyar a l’aeroport. Allà, mentres estava fent el check-in una bona dona de British Airways em va advertir que jo tornava el 15 de maig i el meu visat caducava el 15 d’abril... Primera bona notícia! Amb tot el merder d’enviar dues vegades els papers (i pagar dues vegades pel tràmit) per fer-me el visat els de l’ambaixada s’havien equivocat al posar la data del visat. Perfecte! Comencem bé!

El viatge us el podeu imaginar: un dia sencer en avió, no li recomano a ningú però vaig sobreviure. Tan bon punt arribats a Melbourne, vaig sortir i vaig veure en Dave (el meu nou jefe) amb la seva cara d’australià mig.

Va resultar ser molt simpàtic (sobre tot tenint en compte que era dissabte a les 6 del matí). Vam anar a la residència i, com no, estava tancada. En Dave va proposar d’anar a esmorzar per fer temps... em va preguntar ”t’agraden els esmorzars del McDonalds?”. Jo, clar, li vaig contestar que no ho sabia, que mai he esmorzat al McDonalds, així que la primera cosa que he fet a Melbourne ha estat esmorzar pancakes a un McDonalds. Mentre esmorzàvem, el Dave em va dir somrient “Això deu ser el millor que has menjat des que vas pujar a l’avió!”. QUÈEEEE? Estàs flipant?! Qualsevol cosa que s’assemblés a això ho he tornat sense ni tan sols tocar-ho i quan he tingut mooolta gana, he tret el tupper amb macarrons de la mama i he fet un àpat com cal.

En el pròxim capítol (molt aviat) us explicaré les meves primeres historietes per aquí!