Primer de tot, les efemèrides:
Felicidades Reich! No lo celebreis mucho sin mi y no os lo paseis demasiado bien. Por cierto, que alguien me cuente como fue la calçotada y cuando ha empezado la Sonia a decir cosas como "dressing-code"
Felicitats Engracia! Em va fer molta il·lusió veure un comentari teu al blog!

Aquest cap de setmana, per primera vegada, m’he sentit com una turista, com si estigués de vacances, vaja (Jordi, ja se que no estic exactament de vacances, és un dir). Primer dia vaig anar a Phillip Island, una illa molt a prop de Melbourne on hi ha una Penguin Parade cada dia de l’any. Això vol dir que els pingüins, després d’estar uns dies por ahí de cacera, tornen a la illa on tenen els seus nius. Tornen de nit i els pingüins son molt sensibles a la llum, així que res de flash i res de fotos. De totes maneres en vaig poder veure alguns abans que no devien haver anat a treballar, així que ja tinc les primeres fotos d’animals a la natura!

La desfilada de pingüins va ser impressionant: 3.000.000 segons els organitzadors i Joel Joan, 2 o 3 segons el PP i de 600 a 800 segons els Col·lectiu contrastant (és a dir, el tio que curra allà). Super monus, d’uns 30 cm (no us imagineu pingüins grans, eren molt petitonets) i molt graciosos. Anaven caminant per les dunes, amb les seves potetes de 5 cm, I de tant en tant es posaven a córrer. Semblava una cursa de gent amb els pantalonsals turmells fugint d’algun novio gelós!
A part dels pingüins, com que no hi ha cap ciutat a l’illa, em vaig posar a mirar les estrelles. Hi ha algunes constelacions que es veuen només a l’hemisferi sud o només al nord, però n’hi ha algunes que es poden veure des dels dos. La cosa és que aquí es veuren al revés. Per exeple, Orió té una cosa que al nord es veu cap avall i aquí es veu cap amunt. No se si ho haureu notat, però jo de constelacions no en tinc ni idea, tot això m’ho va explicar un yanki que hi havia per allà. Jo sóc d’aquelles que li diuen:
- Veus aquella estrella que sembla el genoll del Ronaldinho vist per darrera i aquella altra que sembla un dit del peu tort?
- Mmmmssiiiii....
- No, no, estàs mirant cap una altra banda, és allà
- Ahhh
- Que ho veus?
- No
- No?!
- Bé, mitjanament....

El dia següent vaig anar a Wilson’s promontory, un parc natural que hi ha a prop. Atenció: VAIG FER UNA EXCURSIÓ! Si si, jo caminant durant 4 horetes per la rain forest! Increïble però cert. Vam trobar alguns animalons que campaven per allà i vaig fer les fotos de rigor. Les dels cangurs van dedicades a la mare de la Luisa.

A l’excursió érem 8 persones. Hi havia una yanki amb un nas que semblava operat i uns llavis que no podria jurar que fossin seus. A mitja excursió em va preguntar si volia protecció solar (feia un sol que peten els grans, com diria el Micha) i li vaig dir que si. Em va fer una mirada de complicitat i em va dir “no soporto que em surtin arrugues!”. En fi, jo no soporto cremar-me ni que em surtin càncers...


Com haureu vist, ja puc penjar fotos (demano una gran ovació pel grandíssim Ramón! Jimena, nada de apodos esta vez!). La pagina és una mica rara, però no us atavaleu. Com veureu els dos dies vaig anar a petar a platges, la primera amb alguns surfers super-guai, i la segona amb una sorra blanca.... paradisíaca. A més hi ha fotos de la meva habitació, 10 min després d’haver-hi arribat el primer dia. Podreu observar que la primera cosa que necessito per sentir-me com a casa és crear desordre (Esteve, no em diguis que la nostra casa està ordenada, que no ho soportaria) i si us hi fixeu els del IMIM hi ha la foto plastificada a la paret. No està malament, no se què us semblarà a vosaltres.


Avui dilluns porto posada la samarreta de “A casa parlem català per molestar” que em va regalar l’Esteve. L’únic problema és que en anglès “to molest” vol dir assetjar sexualment, i ara la meitat dels aussies es pensen que l’esport nacional dels catalans és anar intimidant a la gent.