Van a tirar algo más?

Trasllat fet (o gairebé). Incidències les mínimes: uns quants amics esllomats, l'Esteve i jo no cal ni dir-ho, i els mobles força escrostonats. Això sí, hi va haver algun procés poc ortodox, com el sistema que vam fer servir per baixar el matalàs (de matrimoni).

Havíem instal·lat una politja i teníem el matalàs lligat amb una corda dins el pis. El primer problema va ser treure'l per la reduïda porta del nostre balcó, però amb una forta empenta final ho vam aconseguir. El Roman estava aguantant la corda esperant l'estrebada quan el matalàs quedés penjant de la corda, però al cap d'uns segons, i després d'un fort plaf va sentir: "Ja està! S'ha desfet el nus i ha fet caiguda lliure fins al carrer".

Jo, des del carrer, vaig sentir una nena emocionada que deia: "Mamá, van a tirar algo más?". No vaig poder evitar recordar el nen del tricicle dels Increïbles.

NO VULL!!!!

No vull fer el trasllat. No vull desmuntar els armaris de l'ikea i després intentar tornar-los a muntar (adonant-me que és impossible). No vull fer i desfer caixes. No vull fer 500 viatges baixant caixes i bosses cinc pisos per després pujar-les uns altres sis pisos (sí, efectivament, hem passat d'un cinquè sense ascensor a un sisè sense ascensor).

Em vull traslladar, però no vull fer un trasllat. He dit!

Ha començat la tardor

Avui ja m'ha costat sortir del llit i després de sota la dutxa, perquè a fora hi feia rasca. Aquesta és la meva senyal per detectar que ha començat la tardor.

Em segueix encantant la Lomo!

De vegades les coses són així de fàcils:

- Tu ets la germana de... la teva germana, oi?
- Mama vaig a veure el cel, perquè o hi ha lluna o, si no, no hi ha lluna.

I de vegades hi ha actes de màgia quotidiana, com quan comparteixes el got amb una criatura de 3 anys i l'aigua passa a tenir gust de pollastre.

No m'agrada...

... que em saludin fent una reverència,
... els caramels d'eucaliptus amb xocolata amb llet a l'interior,
... els sopars de gala per 1000 persones amb buffet,
... fer una xerrada en una sala per 300 persones.

Portugal...

... podria explicar moltes coses de les vacances, però el que més recordo és menjar bé, amb gust de coriandre i, sobretot, moooolt (a la foto podeu veure una ració individual de sopa de peix)

Punts de vista

Així va anar...

i així ho veu la meva família...

Canvis

Havia promès una petita explicació de com va anar tot el rollo de la tesi... pensant-ho bé no hi ha gaire res a explicar. Va ser intens, però per la significació del moment més que per altra cosa. Va venir força gent i també en va faltar força, però gràcies a en Ramon i a que tothom s'ho va currar molt vaig poder gaudir del recolzament de tothom (els que són lluny i els que són a prop) a través d'un vídeo espectacular. Haig de reconèixer que se'm va escapar més d'una llagrimeta i que l'he tornat a mirar unes quantes vegades. Moltes gràcies a tots.

Des de llavors tinc una mica més de temps, i he aprofitat per rentar-li la cara al meu ordinador. Inspirant-me en el Jordi, he canviat el meu fons d'escriptori. Trobo que m'ha quedat força bé...




Apa, jo marxo de vacances, així que un petó molt fort a tots i espero poder complir amb tots els gin-tònics que dec!

Mazel Tov!

Aquest cap de setmana vam ser a Paris, per una boda. De fet hi vam anar divendres a la tarda i vam tornar dilluns. Després d'haver-me convertit en doctora la setmana passada, crec que em mereixia uns dies. I quins dies! Va ser gairebé perfecte. Els moments que ens va regalar la Lulla, i els que vam compartir amb en Ramon, la Natàlia i la Juja... M'ho vaig passar tan bé i me'ls estimo tant que des de dimarts estic enyorada. A més ara que també ha marxat la Isabel... dinar sola cada dia, no fer cap pausa per un cafè...

En fi, (m'he desviat del tema!) que el cap de setmana va ser genial i la boda perfecte! La millor a la que he anat de moment. En realitat ho podríem definir com a FIESTÓN!!!

Mazel Tov Lulla et Simon, et merci pour la fête!

I ara què?

Ja està. Ja sóc doctora.... i ara què?

PS: Moni, ja se que us dec un parte més detallat però necessito una mica més de temps per processar-ho tot. Prometo que no tardarà

Ready, steady...

... go!

Ja està feta la festa i la presentació preparada. Ara només falta que demà no em traeixin els nervis i ja seré doctora!

Traduccions (part III)

Després de les parts I (la original, on hi ha la descripció d'una amanida que va dedicada a la Marta) i II, arriba la tercera part de la trilogia "Traduccions".

Buscant allotjament a Granada, hem trobat aquest bonic hotel, situat "in the heart of Granada within the historical helmet"... La millor traducció de casc històric de la història!

Barcelona, 2 de juliol

Una formiga atòmica, repassant mentalment la presentació que ha de fer la setmana que ve, travessa la ciutat amb moto. Puja Roger de Llúria, envoltada de cotxes enormes i motos agressives. En un semàfor para al costat d'un mini d'aquells antics, d'aquells tan petits, i al seu costat, amb un somriure als llavis, la nostra protagonista se sent una mica menys formiga i una mica més atòmica que al matí.

Bon dia

Hace muy calor

Efectivament, Jack. Bona nit barrufet

Hi ha un noi nou al barri

Ha aparegut un altre blocaire, que de ben segur serà una bona adquisició per la xarxa. Es fa dir el barrufet rondinaire i de ben segur que, entre queixa i queixa (no es conforma amb facilitat), ens regalarà algun escrit que ens farà dibuixar un somriure. Bonjour!

Començar el cap de setmana sorprenent algú: veure'l arribar cansat i sortir del vaixell animat tot i el sopar paupèrrim. Navegar, prendre el sol i el vent, veure Cadaqués, fondejar a Port Lligat... tot això està bé, però la companyia és el que marca la diferència.

(He afegit un enllaç a les fotos aquí al costat)

All Things go....

I fell in love again
all things go, all things go
drove to Chicago
all things know, all things know
we sold our clothes to the state
I don't mind, I don't mind
I made a lot of mistakes
in my mind, in my mind

Barcelona, 5 de juny

Una formiga atòmica, amb un forat a la sabata i pantalons d'esquiar, travessa la ciutat amb moto. Plou a cor què vols. A Urquinaona no funciona cap semàfor, i la nostra protagonista se sent més formiga i menys atòmica que mai.

Bona nit

Primavera Sound'08

I encara vaig fer més fotos...