4/5

Fer un regal compartit i per entregues mola. Dilluns vam gastar l'última part del regal i el resum és: 4/5.

Non solum: un 10
Pascal Comelade: un 10
Marta Carrasco i Llibert Fortuny: una presa de pèl
Micah P. Hinson: un 9
Franz Ferdinand: un 10

En resum: ja s'ha acabat el regal i, per tant, ja és oficial: tens 30 anys! Felicitats!!! Ja veuràs, aquest any serà un 5/5 !

Mmmmmm....

Com ja havia dit, de tant en tant, quan em ve de gust canviar una mica de menú o quan tinc gent a sopar i no se què fer, em miro aquest blog. Hi ha receptes bones i senzilles, per gent com jo. Ahir vaig fer salmó al forn i va quedar boníssim, i ja us puc assegurar que el mèrit no pot ser meu.

Bon profit!

On som?

Cas 1. Estudiant de doctorat. De la Índia.
- Estic molt contenta!
- A si?
- Sí, a final de mes vaig a casa a la festa del meu prometatge
- Felicitats
- Sí. Em caso al febrer. El meu novio viu a Singapur
- ...
- Ens vam conèixer aquest estiu. Ens van presentar els pares. Vam parlar dues hores i ens vam caure molt bé. Estic molt contenta!
- ...

Cas 2. Doctora. De Grècia.
- Torno a casa.
- Però si només portes un any de post-doctorat.
- Sí, però el meu marit em va dir que només podia estar un any fora de casa.
- Aaa... I treballaràs a la universitat, allà a Grècia?
- No, on vivim la universitat és molt petita.
- A una empresa?
- No, em sembla que no
- I llavors?
- Tindré cura de la casa
- ...

Collage

A través de la web del Buenafuente he descobert un tio que fa collages amb billets d'un dòlar. No està gens malament..

Ahir vaig quedar per passejar i berenar pel centre, tal i com fem sovint els dimarts... fins aquí tot bé. Vam fer una volta, vam veure algunes botigues i vam fer una xocolata a la pallaresa... fins aquí tot bé. Vaig agafar la moto, que tenia aparcada davant la boqueria... fins aquí tot bé. Vaig baixar la rambla fins a Colom... fins aquí tot bé. Vaig agafar el passeig de Colom, a correus vaig girar cap al palau de mar... i quan era a l'alçada de Joan de Borbó... em vaig adonar que ja no visc a la Barceloneta.

Estic segura que a algunes ("Bet, recorda que anem a Tiana i no a Sabadell") no els estranya, però a mi em va fer un no se què pensar que la Barceloneta ja no és casa meva...

Estreno!

Ja està estrenat el microones. De moment han estat unes delicioses crispetes mirant una deliciosa peli.

Pros & cons

Trobo a faltar...
... poder anar a peu a treballar
... viure en un carrer peatonal
... viure al costat d'un mercat
... viure al costat d'una plaça amb terrasses
... la Barceloneta en general

M'alegro de...
... tenir un pis més gran i còmode
... tenir una cuina amb una porta que es tanca
... tenir un calaix dels coberts
... tenir una taula de menjador i poder menjar entaulats com déu mana
... tenir més espai

Per cert, per primera vegada a la vida tinc microones: algun consell?

Consell (?)

Voleu sorprendre algú de debò? Jo últimament he fet un regal d'aniversari amb un mes d'antelació i un altre amb 3 mesos i mig de retard i no us podeu imaginar les cares de sorpresa que van fer els afortunats!

Proposo fer els regals d'aniversari aleatòriament, crec que seria molt més emocionant!

Impressionant!

Ahir vam anar a veure Non solum. El criteri per escollir aquesta obra va ser el següent: Fa tres anys vam veure que Sergi López feia una obra de teatre al Temporada Alta i vam pensar d'anar-hi, només perquè en Sergi López ens encanta. Se'ns va passar i ara, tres anys després, vaig veure que encara estava rodant, així que vam pensar que tan dolenta no podia ser i vam aprofitar l'ocasió al vol.

Pel que fa a l'espectacle en si només us puc dir una cosa: GENIAL. De debò. Jo hi anava sense cap idea preconcebuda, perquè no en sabia res, però vaig sortir encantada. És una obra sorprenent, colpidora i divertida alhora i la interpretació impressionant. El que m'estranya és que en Sergi López no s'hagi tornat boig després de tant representar aquesta obra...

Van a tirar algo más?

Trasllat fet (o gairebé). Incidències les mínimes: uns quants amics esllomats, l'Esteve i jo no cal ni dir-ho, i els mobles força escrostonats. Això sí, hi va haver algun procés poc ortodox, com el sistema que vam fer servir per baixar el matalàs (de matrimoni).

Havíem instal·lat una politja i teníem el matalàs lligat amb una corda dins el pis. El primer problema va ser treure'l per la reduïda porta del nostre balcó, però amb una forta empenta final ho vam aconseguir. El Roman estava aguantant la corda esperant l'estrebada quan el matalàs quedés penjant de la corda, però al cap d'uns segons, i després d'un fort plaf va sentir: "Ja està! S'ha desfet el nus i ha fet caiguda lliure fins al carrer".

Jo, des del carrer, vaig sentir una nena emocionada que deia: "Mamá, van a tirar algo más?". No vaig poder evitar recordar el nen del tricicle dels Increïbles.

NO VULL!!!!

No vull fer el trasllat. No vull desmuntar els armaris de l'ikea i després intentar tornar-los a muntar (adonant-me que és impossible). No vull fer i desfer caixes. No vull fer 500 viatges baixant caixes i bosses cinc pisos per després pujar-les uns altres sis pisos (sí, efectivament, hem passat d'un cinquè sense ascensor a un sisè sense ascensor).

Em vull traslladar, però no vull fer un trasllat. He dit!

Ha començat la tardor

Avui ja m'ha costat sortir del llit i després de sota la dutxa, perquè a fora hi feia rasca. Aquesta és la meva senyal per detectar que ha començat la tardor.

Em segueix encantant la Lomo!

De vegades les coses són així de fàcils:

- Tu ets la germana de... la teva germana, oi?
- Mama vaig a veure el cel, perquè o hi ha lluna o, si no, no hi ha lluna.

I de vegades hi ha actes de màgia quotidiana, com quan comparteixes el got amb una criatura de 3 anys i l'aigua passa a tenir gust de pollastre.

No m'agrada...

... que em saludin fent una reverència,
... els caramels d'eucaliptus amb xocolata amb llet a l'interior,
... els sopars de gala per 1000 persones amb buffet,
... fer una xerrada en una sala per 300 persones.

Portugal...

... podria explicar moltes coses de les vacances, però el que més recordo és menjar bé, amb gust de coriandre i, sobretot, moooolt (a la foto podeu veure una ració individual de sopa de peix)

Punts de vista

Així va anar...

i així ho veu la meva família...

Canvis

Havia promès una petita explicació de com va anar tot el rollo de la tesi... pensant-ho bé no hi ha gaire res a explicar. Va ser intens, però per la significació del moment més que per altra cosa. Va venir força gent i també en va faltar força, però gràcies a en Ramon i a que tothom s'ho va currar molt vaig poder gaudir del recolzament de tothom (els que són lluny i els que són a prop) a través d'un vídeo espectacular. Haig de reconèixer que se'm va escapar més d'una llagrimeta i que l'he tornat a mirar unes quantes vegades. Moltes gràcies a tots.

Des de llavors tinc una mica més de temps, i he aprofitat per rentar-li la cara al meu ordinador. Inspirant-me en el Jordi, he canviat el meu fons d'escriptori. Trobo que m'ha quedat força bé...




Apa, jo marxo de vacances, així que un petó molt fort a tots i espero poder complir amb tots els gin-tònics que dec!

Mazel Tov!

Aquest cap de setmana vam ser a Paris, per una boda. De fet hi vam anar divendres a la tarda i vam tornar dilluns. Després d'haver-me convertit en doctora la setmana passada, crec que em mereixia uns dies. I quins dies! Va ser gairebé perfecte. Els moments que ens va regalar la Lulla, i els que vam compartir amb en Ramon, la Natàlia i la Juja... M'ho vaig passar tan bé i me'ls estimo tant que des de dimarts estic enyorada. A més ara que també ha marxat la Isabel... dinar sola cada dia, no fer cap pausa per un cafè...

En fi, (m'he desviat del tema!) que el cap de setmana va ser genial i la boda perfecte! La millor a la que he anat de moment. En realitat ho podríem definir com a FIESTÓN!!!

Mazel Tov Lulla et Simon, et merci pour la fête!

I ara què?

Ja està. Ja sóc doctora.... i ara què?

PS: Moni, ja se que us dec un parte més detallat però necessito una mica més de temps per processar-ho tot. Prometo que no tardarà