Un altre cap de setmana...I encara segueixo sorprenent-me.... Aquest cap de setmana vaig anar a una festa... només us descriuré dues de les persones que hi havia:

Especimen A: Una tia (posa-li 100 kg, sense exagerar) amb un vestidet d’infermera d’aquells super curts però de plàstic negre, amb botes negres de plataforma i maquillada en plan sinistra (aquí és bastant normal)

Especimen B: Una altra tia (a aquesta posa-li tranquil·lament 120 kg) amb un corsé! Però dels de debò, en plan super apretat. No podia ni ajupir-se, ni seure ni pràcticament moure’s.

Us podeu imaginar que vaig estar un parell d’hores allà, com si fos al safari de l’horror i sense parlar gaire amb ningú i, xino-xano, vaig marxar cap a casa.

Dilluns arribo a la feina i, sense cap ganes de comentar la festa, li pregunto a un dels que no hi va anar: “Què has fet el cap de setmana”. I el tio “He jugat a jocs de taula. N’hi ha un, que es diu Puerto Rico i va de que ets un latifundista i has d’intentar controlar el major territori possible, les exportacions i aquestes coses". A més es veu que tens unes peces petites i marrons (colons involuntaris, en diuen, us ho juro!) que treballen per tu.... Li vaig preguntar si se sentia orgullós de jugar a aquest joc, i em va mirar amb cara rara...

Per oblidar totes aquestes imatges, vaig anar al cine. Tothom va entrar amb menjar (en plan àpat complet)... vale, amb això hi podia comptar, no puc dir que no m’he portat mai menjar de l’Amrit al cine... però és que va entrar un tio amb una copa de vi! No amb un got de plàstic, no, amb una COPA!

Bé, aquí la reportera més dicharachera seguirà recopilant anècdotes que es puguin posar al blog!