Cocodrilo dundee

Despres de la cura que va tenir el meu ja ex-jefe australia d'advertir-me de tots els perills que aquest fantastic pais em preparava, se'n va oblidar dos: els ciclons i els guies pirats. Durant un dia vaig pensar que el que se suposava que era el pitjor ciclo des de 1974 anava de pet cap a on era jo. Al hostel: "Compra provisions, aigua i tot el que se t'acudeixi"; la gent amb qui parlava: "Avui em permeto el capritxo de sopar be, perque qui sap quan ho podre tornar a fer". Jo haig de reconeixer que estava emocionada amb la idea de viure un cliclo. Que era el pitjor que podia passar? Inundacions? Al hostel hi havia una zona sense finestres on se suposava que haviem de passar tota l'estona que dures el ciclo. Estava tot bastant preparat, aixi que no estava gens preocupada.

Pero no, aixo no era el pitjor que em podia passar... El pitjor es no viure el ciclo (com a minim seria una experiencia mes) sino nomes la tormenta. O sigui, que en comptes d'un espectacle de la natura desfermada vaig viure uns dies de pluja als tropics... i en el que teoricament hauria de ser l'estacio seca. Realment estic de pega! Pillo pluja al desert, una tormenta tropical en l'estacio seca...

En mig del caos, jo havia reservat una excursio a un parc nacional (Kakadu) que si que havia estat afectat pel ciclo. Jo donava per descomptat que s'anularia, pero, avantatges de tenir un guia sonat, hi vam anar. Vam resultar ser l'unic grup que hi va anar aquell dia (totes les carreteres estaven inundades o amb arbres en mig de la carretera). Anavem creuant rangers i li deien al guia: "jo no hi aniria" i el tio "it should be alright" i cap alla. La veritat es que al final vam fer una excursio molt maca (una mica llarga pel meu gust) i ens ho vam passar molt be.

Durant la caminata jo pensava "pero si no m'agrada caminar, que collons hi faig aqui rebufant per pujar una muntanya?", i de cop, aleluia!, el guia diu: "parem per menjar una mica". Biendere! El tio obre la motxilla i treu.... UN PEBROT I UNA PINYA!!! Us ho juro! No soc tan macabra com per inventar-me una cosa aixi! En aquest moment suposo que la mama i la Marta s'estaran pixant de riure. Per qui no estigui familiatritzat amb el tema, aquestes dues coses son potser les que mes discussions i mals humors han portat als dinars a casa. Si li preguntes a ma mare dues coses que no m'agraden, estic gairebe segura que diria el pebrot i la pinya. Haig de reconeixer que vaig menjar una mica de pinya, ni que fos per no caure rodolant per la hipoglucemia.

En fi, que he sobreviscut fins ara i ja estic a Cairns, davant la barrera de corall. Crec que dema anire a fer-hi una ullada. Espero que sigui tan impressionant com diuen! Sigui com sigui, ja us ho explicare la propera vegada!