Con estas manitas!

Ja està, ja he muntat els quatre mobles que vaig comprar i tinc l'habitació endreçada (a veure quant dura). Aqií van quatre fotos perquè us en feu una idea:

Manies

Pels americans menjar pescaíto frito i unes gambes a l'ajillo és fastigós. Perquè? Segons ells és fastigós menjar peixets de 3 cm amb el cap i tot, perquè al cap i a la fi s'estan menjant també el cervell i els ulls. I les gambes? Aquí és impossible trobar gambes senceres. Només les venen sense el cap i amb l'espina oberta, per treure'ls qualsevol cosa que no sigui la carn. Quan vaig preguntar als meus companys on podia trobar gambes amb el cap, perquè és la part més bona i la que dóna el gustet a l'oli, em van mirar com si fos una boja que menja porqueria que ha tret d'un contenidor. Imagineu quan els vaig dir que xarrupar el cap és el més bo de menjar-se una gamba... Quina gentussa!

Impostos

Tothom sap que històricament als Estats Units als mafiosos se'ls empresona per frau fiscal i no per cap assassinat ni suborn. El que no tothom sap és que, en alguns estats, quan fas la declaració de la renda hi ha una casella per ingressos il·legals. Així, si et pillen pel que sigui (tràfic de drogues, comisions il·legals, etc) sempre et poden encolomar un delicte més.

Com pot ser?

Com pot ser que una persona es passi cinc anys fent un doctorat als estats units i que el seu germà no pugui venir a la seva defensa de tesi perquè se li ha denegat el visat de turisme? Bé, és clar, és que és autònom. I també brasileny. Ara, els $150 dels tràmits ja se'ls han embutxacat!

It's gonna be great, you'll see

M'agrada la gent que em fa sentir que la vida és menys complicada del que a mi em sembla. Gent que passeja amb mi per la Barceloneta i en dues frases em fa sentir que tot anirà bé, gent que dina amb mi en un vegetarià qualsevol i m'alegra el dia, que passeja amb mi pels carrerons del centre de botiga en botiga o que pren un suc de taronja en un bar. Gent que fa l'esforç de treure energies per passar un final de diumenge amb mi a pesar de tot i gent que ve amb mi a tot arreu, i que amb el simple fet d'estar junts veu compensada una nit de vomitar i no dormir.

Trobo a faltar tota aquesta gent, i estic trista perquè l'única persona que em fa sentir així aquí marxarà d'aquí un parell de mesos.

Esquiant

Fer cunya = pizza
Esquiar amb els esquís paral·lels = french fries

Ni tan sols en plena natura i fent esport es poden oblidar del fast food!

In-n-out

Aquest cap de setmana, després de gairebé ser engullida pel Pacífic (una onada em va submergir fins la cintura), vaig tenir la meva primera experiència en un fast food americà. Vaig anar a l'In-N-Out, una cadena californiana que té fama de ser de qualitat (per ser fast food, és clar). És una empresa familiar, no congelen la carn i en teoria els ingredients són de qualitat.

Qui em conegui (hi ha algú que no em conegui que llegeixi aquest blog?) sabrà que quan vaig entrar vaig buscar al menú una alternativa a l'hamburguesa. Les opcions que tenia són aquestes:

Hamburguer
Cheeseburguer
Double-Double (dues hamburgueses i doble de salsa)
French fries

Marqueu aquest dia al vostre calendari: ahir, per primera vegada, vaig menjar una hamburguesa fora de casa. Cada dia em sento una mica més californiana!

Si no em creieu, aquí teniu el menú

Ups!

Avui m'ho han recordat i veig que no ho vaig escriure així que aquí teniu una última anècdota de l'esquiada. Anant cap a Tahoe nevava i s'havien de posar cadenes, però this is america, folks, i amb diners es pot aconseguir tot. Per $20 hi havia uns paios que et posaven les cadenes (fins i tot te les venien si no en duies) i a la baixada n'hi havia que per $15 te les treien. I tu com un senyoritu dins el cotxe amb la celefacció a tope!

Perquè diuen techno quan volen dir house?

Cap de setmana de ski

Gairebé per sorpresa m'he trobat aquest cap de setmana anant a esquiar al llac Tahoe, a unes 3 hores de cotxe de SF. Vam sortir al vespre, vam trobar cua i vam arribar tard, així que tal com vam arribar a la casa ens vam posar a dormir. L'endemà, ens vam llevar ben d'horeta per trobar-nos que des de la casa teníem una vista extraordinària del llac:



El dia va ser preciós (ho podeu veure a la foto d'aquí a sota), tot i que les pistes són una mica de la senyoreta pepis. 10 remuntadors i les seves corresponents pistes, no massa llargues. Els 10 remuntadors, per cert, no tenien reposapeus, així que amb el pes de les botes i els esquís tallant-me la circulació només em podia recolzar en una barra de fireta. Per fer-ho tot pitjor, jo anava amb dos professionals del snowboard que només anaven fora pistes, entre els arbres, per zones amb un metre de neu pols recent caiguda. Després de tres baixades els meus quàdriceps van dir prou, però encara ens quedaven unes bones 4 hores... Després ens vam trobar amb dos amics més, esquiadors, i amb ells vam anar cap a les pistes, però hi havia tanta neu que tot eren bumps i tous de neu posats expressament per seguir-me matxacant els quàdriceps.



L'endemà vam quedar amb un altre grup de gent i vam acabar sent 3 snowoarders, una esquiadora (servidora de vostès) i una que feia telemark, tots per neu verge, és clar. Aquesta vegada, a les pistes hi havia 6 remuntadors, i en cap d'ells (repeteixo, CAP) hi havia cap mesura de protecció (ni la birria de barra que hi havia el dia abans). A més el dia era força pitjor i força ventós. Tot i així va anar força bé, i un cop ja vam haver fet totes les pistes unes quantes vegades ens vam canviar l'equip amb una de les snowboarders i per primera vegada ho vaig provar.



Avui, és clar, estic morta i cruixida, però molt contenta de com va anar el cap de setmana. Les instal·lacions no són gens impressionants, però la bona companyia ho compensa tot!

A part d'això, molt bé

De vegades has de tirar-t'ho tot a l'esquena i somriure, oi?

Noves normes de seguretat

Últimament sembla que em passo el dia a l'avió. Aquesta última vegada la intriga era com m'afectarien les noves normes de seguretat per entrar als EEUU arran del geni que es va socarrar la carn d'olla el dia de nadal.

Vaig arribar a l'aeroport més d'una hora i mitja abans. No és gaire temps per un vol intercontinental, però així va anar la cosa. Fins 40 minuts abans de de l'hora del vol la cua del check-in no es a moure i vaig acabar obtenint la targeta d'embarcament a l'hora en que se suposava que sortia el vol.

Després de passar el control de seguretat reglamentari vaig veure que a la meva porta d'embarcament ja estaven entrant. Vaig córrer cap allà pensant que anava justa... però resulta que entre la porta d'embarcament i el finger hi havia un altre control de seguretat, aquest molt més exhaustiu. Separaven homes i dones, et catxejaven i revisaven una per una totes les bosses (t'ho feien treure tot i posar-ho sobre la taula). Això sí, abans d'escorcollar-me em van preguntar si anava sola i després, amb veu dubtosa, si era major d'edat perquè si no havien de demanar permís als meus pares abans de toquetejar-me.

Amb tot això, ja ho haureu endevinat, el vol va sortir amb dues hores de retard. Van posar els motors a tota marxa, però sent que jo tenia 1h20 per fer la connexió a Atlanta i que quan arribes als Estats Units abans de sortir del finger et controlen el passaport, després has de passar el control de passaports pròpiament dit, recollir les maletes, passar la duana, tornar a facturar les maletes i passar un altre control de seguretat, vaig perdre l'enllaç.

Vaig anar al mostrador corresponent i em van canviar el vol d'enllaç: en comptes d'anar directament a SF havia de fer escala a Salt Lake City. Em vaig queixar, però el següent vol directe era l'endemà a la tarda. En fi... aquest vol també es va retardar, però com que el tercer també anava tard: cap problema! A SLC vaig anar en l'avió de micromachine que veieu a la foto de dalt (CRJ 900), i a més d'anar tard encara havíem de passar per un lloc perquè ens tiressin líquid anticongelant (20 minuts més per la broma).

En resum: vaig arribar a SF a les 12 de la nit en comptes de les 7 de la tarda i de les 3 maletes me'n van arribar dues. En teoria demà em porten la tercera... ho creuré quan ho vegi.

Que me los quitan de las manos!

Avui he anat a trànsit per fer l'examen escrit pel carnet de moto. Després de 30 minuts de cua he arribat a la finestreta adequada i m'han dit: "No ens queden exàmens escrits de moto. No ens en arribaran més fins la setmana que ve". Què és això, un mercadillo de saldos?

El bo de'n Jeff

Sembla ser que als Estats Units només un 5% de la gent diu que li agrada el techno i, d'aquests, un 80% el que en realitat volen dir és que els agrada el house. Doncs del 1% que queda, uns 50 ens vam reunir en una galeria d'art d'uns 80m2 per veure Jeff Mills. Al pobret li van saltar els ploms (literalment va marxar la llum) dues vegades, i hi havia un altaveu que s'acoplava fins que el van apagar.

De totes maneres, poder-lo tenir a mig metre de distància va compensar per les deficiències tècniques. També haig d'explicar que per primera vegada vaig sortir sola (coneixia els organitzadors, però prou feina tenien intentant que no saltés tot pels aires) i vaig estar ballant de les 22h a les 3h tota soleta. No va estar malament, però la companyia s'hauria agraït.

PS: Perquè hi havia dos hip hoperos a la sala ballant break dance mentre en jeff punxava?

Ràbia infinita!

Així és com he trobat la meva habitació avui, després que la senyora de fer feines hagi netejat:



Su juru que no he tocat res. El que hi ha tirat sobre el llit és la meva roba neta, que ni tan sols ha plegat. El pitjor de tot és que he pagat per això! Per un desastre així no necessito ajuda i molt menys de pagament. Demà em sentiran!! Mecagoentot!

Rectifico

Ha arribat l'hivern... de cop!

Més coses que he après

Mentre miro el partit de futbol del dilluns (su juru que és veritat) estic pensant en què més he après de San Francisco en el temps que porto aquí, i se m'acut una cosa molt important. Per la meva experiència, a San Francisco és primavera tot l'any menys al juliol i a l'agost, en què és hivern.

L'altra cosa de la que m'he adonat arran d'això és que necessito més roba d'entretemps!

Futbol

Encara que us pugui sorprendre, m'estic convertint en una experta en futbol americà. I de tot el que he après, això és el més important: mai vegis un partit en directe, grava'l. El partit consisteix en 4 parts de 15 minuts, però dura 3 hores. I això que entre les jugades, mentre estan tots ajupits esperant que un paio es tregui la pilota del cul, el rellotge va corrent.

Acció de gràcies

Aquest ha sigut el meu primer dia d'acció de gràcies i per partida doble. Ha estat en part atípic (no he anat a cap reunió familiar) però en part tradicional. Tant dijous com divendres el menú va consistir en gall d'indi, salsa de grosella, farciment (fet bàsicament a base de pa), moniato gratinat i puré de patata. De fet en això consisteix la tradició: en endrapar com a bèsties i no aixecar-se del sofà fins a l'hora d'anar a dormir.

El divendres, a més, com que venia gent a casa vaig fer truita de patata (typical spanish) amb pa amb tomàquet (typical catalan) y pastís de pastanaga (typical Bet). Tots van dir que els agradava tot, però el pastís de pastanaga òbviament no era prou dolç per ells (només té ametlla, pastanaga, pell de taronja i suc de llimona, amb poquíssima farina i poquíssim sucre) ja que tots s'hi afegien quilos de nata de pot (d'aquella de sprai).

En general va estar força bé, tot i que anar a situacions d'aquestes en què es reuneixen amics íntims sent un foraster es pot fer estrany. De totes maneres quan la gent és acollidora, com va ser el cas sobretot dijous, de tant en tant te n'oblides i et sents a gust. Dono gràcies per aquests moments, doncs!

Atrapats!!!

Estan pintant l'edifici i ens han segellat dins. El pitjor no és no tenir gens de sol, el pitjor és que aquí no entra aire fresc des de fa una setmana!

Black Friday

El divendres després d'acció de gràcies sempre fan super rebaixes, amb gent fent cua a la porta per entrar i estampida inicial amb gent aixafada i trepitjada per terra inclosa. L'única diferència amb les rebaixes del Corte Inglés és que aquí obren les portes a les 3 de la matinada! Un 80% de descompte no està malament, però barallar-te amb una massa de gent agressiva a la matinada no se si val la pena!

Fem-la grossa!

A les notícies de la tele acaben de comparar l'epidèmia de grip actual amb l'epidèmia de la SIDA als 80... No és que siguin sensacionalistes o exagerats, és que són el que no hi ha!

Ueeeeee!!

M'HAN DONAT LA FULBRIGHT! Viatge gratis a Barna i una beca, això sí que és un negoci rodó!

Estic orgullosa de dir que he aprovat l'examen de conduir (l'escrit, de moment, pel pràctic haig de llogar un cotxe i passejar algú per la ciutat durant 20 min). Ara només necessito que alguna ànima caritativa em doni una beca, perquè resulta que vulguis o no el sindicat dels postdocs s'endú un 1% del meu sou i una companyia d'inversió en posa un 7% a la borsa perquè quan m'arribi la jubilació se l'hagi quedat tot el Madoff de torn.

Carnet de conduir

Em toca tornar a passar l'examen de conduir (tant l'escrit com el pràctic). De moment m'estic preparant per l'escrit, i en un exemple d'examen hi ha aquesta pregunta (us la tradueixo, però us asseguro que sóc tan fidedigna com puc):

4. Quan condueixes molt a prop del cotxe de davant:
* Pots frustrar els altres conductors i fer-los enfadar.
* Les teves accions no poden ser sancionades.
* Ajudes a reduir la congestió del transit.

La Marta ha fet una pàgina on hi ha part de la seva obra... a veure si m'hi trobeu per allà amagada!

Halloween

Mai no hauria pensat que em trobaria un dia davant d'un mirall amb en Genís al costat i tots dos pintnt-nos la ratlla dels ulls. Ja ho diuen que per Halloween pot passar qualsevol cosa!

Seguint amb la paranoia:

M'he comprat un paquet de kleenex que segons la capsa diu "mata el 99.9% dels VIRUS"!!!! Si voleu saber quin és l'ingredient màgic que els transforma en ultra-mocadors: àcid citric. Ja ho sabeu, a partir d'ara suqueu els mocadors en suc de llimona i sereu indestructibles!

I'm feeling lucky

Una setmana perfecta:

Comença dimarts, quan m'evien un e-mail dient-me que m'han pre-sel·leccionat per una beca. Em passo les matinades de dimarts i dimecres fent trucades i més trucades per acabar esbrinant que per optar a la beca haig d'anar a una entrevista el dilluns a Barcelona. Impepinable. No es pot fer per telèfon, per skype ni un altre dia. Dijous li dic al meu jefe i em diu: doncs ves-hi, ja et pago jo el billet! D'acord. Parlo amb la secretària i a les 4 de la tarda em compren un billet per Barcelona per l'endemà a les 7 del matí. I'm feeling lucky.

Efectivament, dissabte al matí em planto a Barcelona. Una dutxeta i cap a dinar... boníssim i la companyia inmillorable. A descansar i diumenge un esmorzar a base de pernil del bo i un dinar precedit per un tast de pernil (en comparem un de bo amb un de boníssim). Després, a passar una bona estona amb la mama i, finalment, sopar de diumenge.

Dilluns al matí em preparo una mica l'entrevista, hi vaig i va bé. Un altre dinar molt bo i en bona companyia, un passeig pel centre i una crêpe compartida i, finalment, un sopar entre amics.

Dimarts em llevo amb calma, sense cap pressa. Vaig cap a Gràcia a esmorzar una altra crêpe compartida mentre recuperem converses pendents. Després a dinar, molt bo i en família, i més tard un te, alguna abraçada, moltes rialles, moltes coses per dir i aquella complicitat que no tinc amb ningú més i que no perdrem mai. D'aquí al berenar, xocolata amb nata de la pallaresa, amb la passejada habitual dels dimarts, llibreria inclosa. Finalment a comprar gelat a la plaça de la revolució i a sopar. Primer la criatura i després els grans (amb criatura). Tots estem contents i el sopar passa volant. Ja és tard, però havia d'aprofitar al màxim aquest Dia Perfecte!

I'm feeling lucky.

Paranoia

A la feina estan fent una campanya de vacunació de la grip A. Jo vaig decidir no vacunar-me, però ahir una del laboratori em a dir, molt subtilment, que era una mica egoista per no fer-ho. Primer em va dir que si no ens vacunaven tots els del laboratori la cosa no funcionava. Jo li vaig dir que si es vacunava era per no agafar la grip tot i que estigués a prop d'algú que la tingués.

Llavors em va dir: "Aleshores vols dir que com que tots els del laboratori ens hem vacunat i no t'encomanarem ja no cal que et vacunis, no?". Home, jo ho faig perquè no m'he vacunat mai i assumeixo el risc d'agafar la grip...

A més, estic encostipada i se'm va dir que era bona idea tenir un d'aquells gels desinfectants (veure a baix) i desinfectar-me les mans cada cop que estornudava o em mocava.

Jo d'això en dic paranoia germofòbica a nivell estatal!

SF

Dissabte fent de guiri, aquest cop amb companyia:

Segueixo decorant...

La meva nova habitació

Encara l'haig de decorar, però perquè veieu la pinta que té:

Castro Fair

Avui (diumenge) era la fira de Castro, el barri gai de la ciutat gai d'Estats Units. M'he llevat a la meva casa nova (em vaig traslladar dijous) i m'he trobat un exrtany dormint al sofà. Bé, cap problema. He esmorzat a la cuina i he tornat a l'habitació a ordenar (encara m'estic acabant d'instal·lar). Quan he tornat a sortir hi havia el meu company de pis amb el seu novio i un amic i hem menjat brunch junts. No ha sigut cap delícia (hi havia com una papilla de sèmola insípida que m'hauria pogut estalviar), però ha estat bé per variar tenir amb qui parlar mentre esmorzava.

Després hem sortit a passejar per la fira. Entre les drag queens, els "óssos" i els que anaven disfressats de totes les maneres possibles era un espectacle digne de veure. A més el meu company de pis m'ha presentat a tots els nostres veïns (tots gais, és clar) i molts amics seus... tot plegat força divertit.

El dia ha acabat menjant hamburguesa i patates fregides (tot fet a casa, però) i mirant futbol americà

Per cert, perquè tots estigueu més tranquils, sapigueu que ara tinc rentadora i assecadora al pis, amb la qual cosa ja no les compartiré més amb tots els homeless de la ciutat.

Com pot ser que no tingui cap plan per cap cap de setmana en els pròxims dos mesos però que en un mateix cap de setmana vinguin dues persones de l'altra banda del país i hi hagi un festival de música! Indignant!

Vistes

Això és el que veig des de la meva cadira... a part de la pantalla del meu portàtil i les dues pantalles que tinc pel linux.

Una Senyora Argentina : ¿Cómo te llamas?
Jo : Bet.
Una Senyora Argentina : Vaya, no es un nombre muy español. Pensaba que que tendrías un nombre más común como Lorena o Guadalupe.
Jo : A partir de ahora me puede llamar Lupita.

com de bona pot ser una aplicació de predicció del temps que et diu que la màxima prevista per avui són 17º i que la temperatura actual són 18º?

Per davant cola, però per darrera...

Paperam

- Sóc "white" o sóc "spanish"?
- Ets "white"
- D'acord

Avui m'he comprat uns pantalons. Sorprenentment els he hagut d'escurçar, i sense ningú que m'ajudés ni un mirall de cos sencer... bé, he fet la vora, però no estic segura de la pinta que faré quan me'ls posi!

Com pot ser que una manicura costi 7 euros i depilar-me 60?

Per cert...

La conversa de divendres a l'hora de dinar amb els de la feina es va centrar bàsicament en dos temes. Primer, que a gairebé tothom li han obert el cotxe per dormir-hi dins. En alguns barris fins i tot hi ha gent que deixa el cotxe obert i amb una nota que ho diu per evitar que els forcin el pany. A més, molta gent li han obert el cotxe de dia i li han pres la bossa del gimnàs o la bossa de la roba bruta.

D'aquí vam passar a l'alegre segon tema, és a dir que a gairebé tothom li han robat la bici (fins i tot tenint-la lligada dins de l'habitació per bicis que hi ha a la planta baixa de molts edificis).

Primera setmana de feina

Les primeres impressions que he tingut d'aquesta nova feina són força positives.

1) Van tots a dinar junts, fora (a una terrassa) i s'hi estan una horeta. Pel que m'havia dit la gent que podia esperar dels americans, he tingut molta sort.

2) L'ambient és molt bo. La gent sembla molt maca (fins i tot el jefe). Òbviament els que em cauen millor són els europeus, però això ja era d'esperar. Com també era d'esperar, m'he trobat amb la típica persona que des del primer moment parla amb tu, t'explica com va tot... el dia que arribes ho agraeixes molt, però després se que se'm farà pesat.

3) Els horaris (i les vacances) són força flexibles. A més tinc 32 dies de vacances a l'any i no els 10 (2 setmanes) que em temia.

4) D'una cosa no me'n vaig adonar fins al cap d'uns quants dies. Com que vaig i torno de la feina amb uns autobusos llançadora (gratis) de la universitat... m'estalvio l'olor de homeless a primera hora de matí (i de passada a la tarda també ;-P).

Ja només em queda l'operació trobar habitació!

Un bon viatge:

Ingredients per un bon viatge:

a) Més de vuit hores de vol directes de Barcelona a Filadèlfia (què voleu que us digui, em fa il·lusió pensar que tenim un aeroport que serveix per alguna cosa més que per tenir-hi vols de joguina).

b) Tres seients per mi soleta.

c) Portar tot l'entreteniment de casa: l'ordinador amb sèries i pel·lícules, l'iPod amb música i un bon llibre (sobretot tenint en compte que no tenia pantalla individual sinó una pantalla de cul d'un pam per un pam penjada immediatament sobre el meu cap on posaven una peli de la Sandra Bullock)

d) Portar un tupper amb pollastre a l'ast amb arròs i pernilet del bo (el plaer de veure el menjar de US airways i saber que no l'has ni de tocar és indescriptible)

El més trist és que els ho hagin de dir...

Les coses que es veuen...

Avantatges de no ser americà

Si vius als Estats Units:

- No et pots baixar l'aplicació del Skype pel iPod touch / iPhone
- No et pots instal·lar la versió gratuïta del Spotify

A alguns us pot sembla una tonteria però:

- Amb el Skype puc trucar gratis o a preu de trucada local des de qualsevol cafè de SF a Catalunys
- Amb el Spotify no cal que em porti els meus CDs (el meu disc dur ple de música)... busco el que vull sentir i llestos

Com a mínim si ho portes intal·lat de Catalunya ho pots fer servir igualment (i a més aquí el Spotify sempre és sense anuncis) !

Mi queria lavandería

Començo per dir que estic d'acord amb el concepte de laundry. Es comparteixen les màquines de rentar i les assecadores en comptes de tenir-ne una cadascú. Molt bé. Suposo que és encara millor quan només es comparteix amb la gent de l'edifici. Però en la meva primera experiència en una laundry (pública, a casa meva no n'hi ha) m'ha passat això: se m'ha acostat una homeless, pudent a brut i a pixums i m'ha demanat si podia rentar la seva jaqueta amb les meves coses. M'he quedat glaçada (i horrificada i al·lucinada) i li he donat dos dòlars perquè s'ho rentés ella soleta en una rentadora a part... rentadora que potser un altre dia faig servir jo per rentar les meves calces. Veieu on vull anar a parar? Ecs!!!

Més invents

A estats units molts cotxes de lloguer tenen ràdio per satèl·lit. En realitat és com la tele per satèl·lit: 150 canals de ràdio per 40 dòlars al mes. Radio Elvis Presley, Radio Coreana, Radio Country... el meu dubte és: qui voldria pagar per això?

Les vaques de Davis

Perquè vegeu de què són capaços aquests americans: vaques amb forats perquè els estudiants puguin accedir directament a les seves visceres. Això si, en el temps lliure els posen una tapeta de plàstic!

Idees

Una idea per l'alcalde de Montgat... crec que podria fer l'Espimental molt feliç!

El saben aquél que dice...

... que els italians i els espanyols criden molt? Doncs no, el que passa és que els americans parlen amb ultrasons. Com pretenen que socialitzi si no els sento?!

P.S.:

i tampoc entenc perquè els SpecialK aquí fan sorollets i tenen gust de Rice Krispies

No entenc:

els xinesos quan parlen (anglès)
els brasilenys quan parlen (anglès)
els supermercats americans
perquè aquí no serveixen mitges racions com a portugal
quin coi de gust poden tenir aquestes patates i quina relació pot tenir amb Barna

El meu nou bany

Amb interruptor amb purpurina i vàter amb tapa apelfada:

Rafting

Quin cap de setmana! Fa sis anys que vam acabar la carrera i ens veiem quan podem, però un cap de setmana amb les nenes és sempre una molt bona cosa. Vam riure molt, vam fer ràfting com unes campiones, vam veure eurovisió i vam seguir rient. Per les infermeres! Per la Teknon!



Recordeu: The hills are alive (with the sound of music) !

Artistes a la família

Doncs resulta que en aquests temps de crisis els artistes de la família han decidit posar-se les piles i compartir la seva obra amb la resta de la humanitat. Per una banda l'Oriol ha penjat les seves fotos, i per l'altra també s'ha dedicat a fotografiar els quadres de la Marta, que així els ha pogut penjar a internet. A veure què us semblen!

Nou blog

Dualizm ha estrenat nou blog (i també una pàgina a flickr amb les seves fotos)... Coneixent-lo crec que pot fer aportacions interessants a aquest petit món virtual que tenim muntat. A veure què dóna de si...

Sort que ha sortit el sol...

Avui caminava per les rambles i a través de la meva ombra he pogut veure que m'estaven obrint la motxilla. El paio ha sortit escopetejat, però ja m'havia obert les dues butxaquetes petites de la motxilla. Sort que no hi porto mai res...

Ecs!

Què fa que una persona, al menjador de la feina, agafi una poma, li caigui a terra, se la miri amb fàstic i la torni a deixar a la cistella per canviar-la per una altra? Si un altre se la pot menjar tu també i, si no, avises a una cambrera i li dius què ha passat... o no?

Perquè?

Perquè quan m'encostipo em fa mal la pell de l'esquena com si me l'haguessin fregada amb un nanas?

Bon dia (?)

El meu mòbil no sona quan algú truca o m'envien un missatge, el meu ordinador (de poc més de 2 anys) ha mort definitivament i el caixer no em funciona a mi però a la persona que ve darrera meu si.

La tecnologia m'odia.

Bon dia.

Racó xinès

Per fi hem acabat d'instal·lar-nos! Ja no tenim caixes (nostres) i fins i tot ens hem dedicat a decorar una mica el menjador i a crear un racó xinès.

Bon any!!!

Copenhagen

Que xulo que és Copenhagen! Fins i tot al desembre, amb el fred i tot. El millor de tot va ser acabar el viatge amb una tarda de diumenge al parc d'atraccions i després nit de sofà, manta, pizza i peli amb uns (nous) amics.

Genial!

El sector públic i la (meva) crisi

A finals de juny vaig pagar uns bons eurets per poder obtenir el títol de doctora. Resulta que la universitat mateix m'havia de tornar els diners, però ja me n'havia oblidat. Avui m'ho han pagat...
La universitat paga a 6 mesos, quedant-se amb els interessos. Ha sigut una bona sorpresa, i a més jo ho considero la meva contribució a l'erari públic, a veure si amb els meus interessos resolem la crisi.

De vegades t'ho passes molt bé. I fas el burro, balles cançons del temps de la movida i rius. I de cop passen coses... i encara rius més. Putilla!

PS: Gràcies Anna Puig!

4/5

Fer un regal compartit i per entregues mola. Dilluns vam gastar l'última part del regal i el resum és: 4/5.

Non solum: un 10
Pascal Comelade: un 10
Marta Carrasco i Llibert Fortuny: una presa de pèl
Micah P. Hinson: un 9
Franz Ferdinand: un 10

En resum: ja s'ha acabat el regal i, per tant, ja és oficial: tens 30 anys! Felicitats!!! Ja veuràs, aquest any serà un 5/5 !

Mmmmmm....

Com ja havia dit, de tant en tant, quan em ve de gust canviar una mica de menú o quan tinc gent a sopar i no se què fer, em miro aquest blog. Hi ha receptes bones i senzilles, per gent com jo. Ahir vaig fer salmó al forn i va quedar boníssim, i ja us puc assegurar que el mèrit no pot ser meu.

Bon profit!

On som?

Cas 1. Estudiant de doctorat. De la Índia.
- Estic molt contenta!
- A si?
- Sí, a final de mes vaig a casa a la festa del meu prometatge
- Felicitats
- Sí. Em caso al febrer. El meu novio viu a Singapur
- ...
- Ens vam conèixer aquest estiu. Ens van presentar els pares. Vam parlar dues hores i ens vam caure molt bé. Estic molt contenta!
- ...

Cas 2. Doctora. De Grècia.
- Torno a casa.
- Però si només portes un any de post-doctorat.
- Sí, però el meu marit em va dir que només podia estar un any fora de casa.
- Aaa... I treballaràs a la universitat, allà a Grècia?
- No, on vivim la universitat és molt petita.
- A una empresa?
- No, em sembla que no
- I llavors?
- Tindré cura de la casa
- ...

Collage

A través de la web del Buenafuente he descobert un tio que fa collages amb billets d'un dòlar. No està gens malament..

Ahir vaig quedar per passejar i berenar pel centre, tal i com fem sovint els dimarts... fins aquí tot bé. Vam fer una volta, vam veure algunes botigues i vam fer una xocolata a la pallaresa... fins aquí tot bé. Vaig agafar la moto, que tenia aparcada davant la boqueria... fins aquí tot bé. Vaig baixar la rambla fins a Colom... fins aquí tot bé. Vaig agafar el passeig de Colom, a correus vaig girar cap al palau de mar... i quan era a l'alçada de Joan de Borbó... em vaig adonar que ja no visc a la Barceloneta.

Estic segura que a algunes ("Bet, recorda que anem a Tiana i no a Sabadell") no els estranya, però a mi em va fer un no se què pensar que la Barceloneta ja no és casa meva...

Estreno!

Ja està estrenat el microones. De moment han estat unes delicioses crispetes mirant una deliciosa peli.

Pros & cons

Trobo a faltar...
... poder anar a peu a treballar
... viure en un carrer peatonal
... viure al costat d'un mercat
... viure al costat d'una plaça amb terrasses
... la Barceloneta en general

M'alegro de...
... tenir un pis més gran i còmode
... tenir una cuina amb una porta que es tanca
... tenir un calaix dels coberts
... tenir una taula de menjador i poder menjar entaulats com déu mana
... tenir més espai

Per cert, per primera vegada a la vida tinc microones: algun consell?

Consell (?)

Voleu sorprendre algú de debò? Jo últimament he fet un regal d'aniversari amb un mes d'antelació i un altre amb 3 mesos i mig de retard i no us podeu imaginar les cares de sorpresa que van fer els afortunats!

Proposo fer els regals d'aniversari aleatòriament, crec que seria molt més emocionant!

Impressionant!

Ahir vam anar a veure Non solum. El criteri per escollir aquesta obra va ser el següent: Fa tres anys vam veure que Sergi López feia una obra de teatre al Temporada Alta i vam pensar d'anar-hi, només perquè en Sergi López ens encanta. Se'ns va passar i ara, tres anys després, vaig veure que encara estava rodant, així que vam pensar que tan dolenta no podia ser i vam aprofitar l'ocasió al vol.

Pel que fa a l'espectacle en si només us puc dir una cosa: GENIAL. De debò. Jo hi anava sense cap idea preconcebuda, perquè no en sabia res, però vaig sortir encantada. És una obra sorprenent, colpidora i divertida alhora i la interpretació impressionant. El que m'estranya és que en Sergi López no s'hagi tornat boig després de tant representar aquesta obra...

Van a tirar algo más?

Trasllat fet (o gairebé). Incidències les mínimes: uns quants amics esllomats, l'Esteve i jo no cal ni dir-ho, i els mobles força escrostonats. Això sí, hi va haver algun procés poc ortodox, com el sistema que vam fer servir per baixar el matalàs (de matrimoni).

Havíem instal·lat una politja i teníem el matalàs lligat amb una corda dins el pis. El primer problema va ser treure'l per la reduïda porta del nostre balcó, però amb una forta empenta final ho vam aconseguir. El Roman estava aguantant la corda esperant l'estrebada quan el matalàs quedés penjant de la corda, però al cap d'uns segons, i després d'un fort plaf va sentir: "Ja està! S'ha desfet el nus i ha fet caiguda lliure fins al carrer".

Jo, des del carrer, vaig sentir una nena emocionada que deia: "Mamá, van a tirar algo más?". No vaig poder evitar recordar el nen del tricicle dels Increïbles.

NO VULL!!!!

No vull fer el trasllat. No vull desmuntar els armaris de l'ikea i després intentar tornar-los a muntar (adonant-me que és impossible). No vull fer i desfer caixes. No vull fer 500 viatges baixant caixes i bosses cinc pisos per després pujar-les uns altres sis pisos (sí, efectivament, hem passat d'un cinquè sense ascensor a un sisè sense ascensor).

Em vull traslladar, però no vull fer un trasllat. He dit!

Ha començat la tardor

Avui ja m'ha costat sortir del llit i després de sota la dutxa, perquè a fora hi feia rasca. Aquesta és la meva senyal per detectar que ha començat la tardor.

Em segueix encantant la Lomo!

De vegades les coses són així de fàcils:

- Tu ets la germana de... la teva germana, oi?
- Mama vaig a veure el cel, perquè o hi ha lluna o, si no, no hi ha lluna.

I de vegades hi ha actes de màgia quotidiana, com quan comparteixes el got amb una criatura de 3 anys i l'aigua passa a tenir gust de pollastre.

No m'agrada...

... que em saludin fent una reverència,
... els caramels d'eucaliptus amb xocolata amb llet a l'interior,
... els sopars de gala per 1000 persones amb buffet,
... fer una xerrada en una sala per 300 persones.

Portugal...

... podria explicar moltes coses de les vacances, però el que més recordo és menjar bé, amb gust de coriandre i, sobretot, moooolt (a la foto podeu veure una ració individual de sopa de peix)

Punts de vista

Així va anar...

i així ho veu la meva família...

Canvis

Havia promès una petita explicació de com va anar tot el rollo de la tesi... pensant-ho bé no hi ha gaire res a explicar. Va ser intens, però per la significació del moment més que per altra cosa. Va venir força gent i també en va faltar força, però gràcies a en Ramon i a que tothom s'ho va currar molt vaig poder gaudir del recolzament de tothom (els que són lluny i els que són a prop) a través d'un vídeo espectacular. Haig de reconèixer que se'm va escapar més d'una llagrimeta i que l'he tornat a mirar unes quantes vegades. Moltes gràcies a tots.

Des de llavors tinc una mica més de temps, i he aprofitat per rentar-li la cara al meu ordinador. Inspirant-me en el Jordi, he canviat el meu fons d'escriptori. Trobo que m'ha quedat força bé...




Apa, jo marxo de vacances, així que un petó molt fort a tots i espero poder complir amb tots els gin-tònics que dec!

Mazel Tov!

Aquest cap de setmana vam ser a Paris, per una boda. De fet hi vam anar divendres a la tarda i vam tornar dilluns. Després d'haver-me convertit en doctora la setmana passada, crec que em mereixia uns dies. I quins dies! Va ser gairebé perfecte. Els moments que ens va regalar la Lulla, i els que vam compartir amb en Ramon, la Natàlia i la Juja... M'ho vaig passar tan bé i me'ls estimo tant que des de dimarts estic enyorada. A més ara que també ha marxat la Isabel... dinar sola cada dia, no fer cap pausa per un cafè...

En fi, (m'he desviat del tema!) que el cap de setmana va ser genial i la boda perfecte! La millor a la que he anat de moment. En realitat ho podríem definir com a FIESTÓN!!!

Mazel Tov Lulla et Simon, et merci pour la fête!

I ara què?

Ja està. Ja sóc doctora.... i ara què?

PS: Moni, ja se que us dec un parte més detallat però necessito una mica més de temps per processar-ho tot. Prometo que no tardarà

Ready, steady...

... go!

Ja està feta la festa i la presentació preparada. Ara només falta que demà no em traeixin els nervis i ja seré doctora!

Traduccions (part III)

Després de les parts I (la original, on hi ha la descripció d'una amanida que va dedicada a la Marta) i II, arriba la tercera part de la trilogia "Traduccions".

Buscant allotjament a Granada, hem trobat aquest bonic hotel, situat "in the heart of Granada within the historical helmet"... La millor traducció de casc històric de la història!

Barcelona, 2 de juliol

Una formiga atòmica, repassant mentalment la presentació que ha de fer la setmana que ve, travessa la ciutat amb moto. Puja Roger de Llúria, envoltada de cotxes enormes i motos agressives. En un semàfor para al costat d'un mini d'aquells antics, d'aquells tan petits, i al seu costat, amb un somriure als llavis, la nostra protagonista se sent una mica menys formiga i una mica més atòmica que al matí.

Bon dia

Hace muy calor

Efectivament, Jack. Bona nit barrufet

Hi ha un noi nou al barri

Ha aparegut un altre blocaire, que de ben segur serà una bona adquisició per la xarxa. Es fa dir el barrufet rondinaire i de ben segur que, entre queixa i queixa (no es conforma amb facilitat), ens regalarà algun escrit que ens farà dibuixar un somriure. Bonjour!

Començar el cap de setmana sorprenent algú: veure'l arribar cansat i sortir del vaixell animat tot i el sopar paupèrrim. Navegar, prendre el sol i el vent, veure Cadaqués, fondejar a Port Lligat... tot això està bé, però la companyia és el que marca la diferència.

(He afegit un enllaç a les fotos aquí al costat)

All Things go....

I fell in love again
all things go, all things go
drove to Chicago
all things know, all things know
we sold our clothes to the state
I don't mind, I don't mind
I made a lot of mistakes
in my mind, in my mind

Barcelona, 5 de juny

Una formiga atòmica, amb un forat a la sabata i pantalons d'esquiar, travessa la ciutat amb moto. Plou a cor què vols. A Urquinaona no funciona cap semàfor, i la nostra protagonista se sent més formiga i menys atòmica que mai.

Bona nit

Primavera Sound'08

I encara vaig fer més fotos...

Aniversaris

Tinc una Lomo! I mireu quines fotos més xules fa: