Em segueix encantant la Lomo!

De vegades les coses són així de fàcils:

- Tu ets la germana de... la teva germana, oi?
- Mama vaig a veure el cel, perquè o hi ha lluna o, si no, no hi ha lluna.

I de vegades hi ha actes de màgia quotidiana, com quan comparteixes el got amb una criatura de 3 anys i l'aigua passa a tenir gust de pollastre.

No m'agrada...

... que em saludin fent una reverència,
... els caramels d'eucaliptus amb xocolata amb llet a l'interior,
... els sopars de gala per 1000 persones amb buffet,
... fer una xerrada en una sala per 300 persones.

Portugal...

... podria explicar moltes coses de les vacances, però el que més recordo és menjar bé, amb gust de coriandre i, sobretot, moooolt (a la foto podeu veure una ració individual de sopa de peix)

Punts de vista

Així va anar...

i així ho veu la meva família...

Canvis

Havia promès una petita explicació de com va anar tot el rollo de la tesi... pensant-ho bé no hi ha gaire res a explicar. Va ser intens, però per la significació del moment més que per altra cosa. Va venir força gent i també en va faltar força, però gràcies a en Ramon i a que tothom s'ho va currar molt vaig poder gaudir del recolzament de tothom (els que són lluny i els que són a prop) a través d'un vídeo espectacular. Haig de reconèixer que se'm va escapar més d'una llagrimeta i que l'he tornat a mirar unes quantes vegades. Moltes gràcies a tots.

Des de llavors tinc una mica més de temps, i he aprofitat per rentar-li la cara al meu ordinador. Inspirant-me en el Jordi, he canviat el meu fons d'escriptori. Trobo que m'ha quedat força bé...




Apa, jo marxo de vacances, així que un petó molt fort a tots i espero poder complir amb tots els gin-tònics que dec!

Mazel Tov!

Aquest cap de setmana vam ser a Paris, per una boda. De fet hi vam anar divendres a la tarda i vam tornar dilluns. Després d'haver-me convertit en doctora la setmana passada, crec que em mereixia uns dies. I quins dies! Va ser gairebé perfecte. Els moments que ens va regalar la Lulla, i els que vam compartir amb en Ramon, la Natàlia i la Juja... M'ho vaig passar tan bé i me'ls estimo tant que des de dimarts estic enyorada. A més ara que també ha marxat la Isabel... dinar sola cada dia, no fer cap pausa per un cafè...

En fi, (m'he desviat del tema!) que el cap de setmana va ser genial i la boda perfecte! La millor a la que he anat de moment. En realitat ho podríem definir com a FIESTÓN!!!

Mazel Tov Lulla et Simon, et merci pour la fête!

I ara què?

Ja està. Ja sóc doctora.... i ara què?

PS: Moni, ja se que us dec un parte més detallat però necessito una mica més de temps per processar-ho tot. Prometo que no tardarà

Ready, steady...

... go!

Ja està feta la festa i la presentació preparada. Ara només falta que demà no em traeixin els nervis i ja seré doctora!

Traduccions (part III)

Després de les parts I (la original, on hi ha la descripció d'una amanida que va dedicada a la Marta) i II, arriba la tercera part de la trilogia "Traduccions".

Buscant allotjament a Granada, hem trobat aquest bonic hotel, situat "in the heart of Granada within the historical helmet"... La millor traducció de casc històric de la història!

Barcelona, 2 de juliol

Una formiga atòmica, repassant mentalment la presentació que ha de fer la setmana que ve, travessa la ciutat amb moto. Puja Roger de Llúria, envoltada de cotxes enormes i motos agressives. En un semàfor para al costat d'un mini d'aquells antics, d'aquells tan petits, i al seu costat, amb un somriure als llavis, la nostra protagonista se sent una mica menys formiga i una mica més atòmica que al matí.

Bon dia

Hace muy calor

Efectivament, Jack. Bona nit barrufet

Hi ha un noi nou al barri

Ha aparegut un altre blocaire, que de ben segur serà una bona adquisició per la xarxa. Es fa dir el barrufet rondinaire i de ben segur que, entre queixa i queixa (no es conforma amb facilitat), ens regalarà algun escrit que ens farà dibuixar un somriure. Bonjour!

Començar el cap de setmana sorprenent algú: veure'l arribar cansat i sortir del vaixell animat tot i el sopar paupèrrim. Navegar, prendre el sol i el vent, veure Cadaqués, fondejar a Port Lligat... tot això està bé, però la companyia és el que marca la diferència.

(He afegit un enllaç a les fotos aquí al costat)

All Things go....

I fell in love again
all things go, all things go
drove to Chicago
all things know, all things know
we sold our clothes to the state
I don't mind, I don't mind
I made a lot of mistakes
in my mind, in my mind

Barcelona, 5 de juny

Una formiga atòmica, amb un forat a la sabata i pantalons d'esquiar, travessa la ciutat amb moto. Plou a cor què vols. A Urquinaona no funciona cap semàfor, i la nostra protagonista se sent més formiga i menys atòmica que mai.

Bona nit

Primavera Sound'08

I encara vaig fer més fotos...

Aniversaris

Tinc una Lomo! I mireu quines fotos més xules fa:

Mmmmmm....

L'altre dia vam fer un aperitiu molt bo, efectiu i ràpid: camembert al forn, una de les moltes receptes de Mamá. Sincerament, val la pena fer un cop d'ull a la seva pàgina: fa suggeriments senzills, ràpids i barats i sempre va bé tenir idees noves per variar una mica els àpats del dia a dia.

Traduccions

Avui, com a persona lliure que sóc després d'haver dipositat la tesi (com diria la Lulla: YOUPIII!!), he plegat d'hora i he anat a la meva gelateria preferida. Els paios fan el millor gelat del barri, però el tema idiomes el porten més aviat fluix. Segons ells les fruites del bosc en anglès són "fruits of the forest", però el més fort és que venen gelat de mànec! Perquè no m'agrada gens, que si no me l'hauria demanat, ni que fos per riure!

Com m'agrada... reunir-nos de tant en tant (molt de tant en tant), que torni a sorgir la guspira i riure a cor què vols amb els acudits de sempre (les anècdotes de la Chuchi, l'acudi de las papas, "a ti te parió una gamba"...), preguntar-nos on deuen ser els que s'han perdut pel camí... Però sobre tot riure.

A igual delicte, idèntica sanció.

Suposo que tots sabeu que el consti (perdó, el Tribunal constitucional) ha decidit imposar penes més dures als maltractadors que a les maltractadores. Que n'hi ha més? Vale. Potser si a les rambles demostrem que hi ha més estrangers que cometen robatoris també podem fer una llei que digui que a igual delicte, un moro haurà de pagar una condemna més greu que un aborigen.
Jo creia que la base del dret és que tots som iguals davant la llei, però es veu que no. És més, si una parella de transexuals es barallen qui pilla més catxo? El que encara no s'ha fet la operació per tallar-se-la? O pillen tots dos menys, ja que se senten dones? No seria millor fer una llei que ens considerés a tots iguals?

Òbviament, això ja ho ha explicat millor el Sr. Zinc, però a més de recomanar-vos que llegiu la seva opinió, he volgut explaiar-me una mica. I si això cau a les mans d'una Rahola qualsevol que vol insultar-me per masclista, li recomanaria que s'estaviï els insults i que vingui directament a pegar-me, que total la sanció serà de 5 euros i un "no ho tornaré a fer"

Recordar: Del latín re-cordis, volver a pasar por el corazón.
El libro de los abrazos, Eduardo Galeano

Sóc txatxi-eco-bio!

No és cap novetat que ens movem per modes. Ara la moda és ser eco-txatxi... i som-hi tots! Els cotxes contaminen? Doncs pla renove! Fomentem que la gent es canviï el cotxe per un que contamina una miqueteta menys. No tenim en compte, és clar, l'energia que s'ha emprat i la contaminació que s'ha emès per fabricar el cotxe nou, però ens dóna la sensació que em fet alguna cosa pel planeta... i a més tenim cotxe nou, què carai!

Ara resulta que s'han inventat el bio-dièsel, que ens permet fer quilòmetres sense sentir-nos tant malament. La llàstima és que el bio-dièsel pot fer malbé el motor, i cap garantia et cobreix els danys si n'has fet servir perquè de fet els fabricants en desaconsellen l'ús. Es veu que és una cosa eco-txatxi, però que no està ben bé pensada per posar-la al dipòsit i arrancar. És més aviat un cartell que fa bonic a les benzineres i que els permet posar un cartellet verd amb la paraula "bio", que mola mogollón.

Arriba l'estiu

Que com ho sé? Perquè aquest cap de setmana ja hem pogut dinar a ple sol a Ogassa? Perquè em vaig torrar i vaig arribar a casa feta una gamba? Doncs no, és més fàcil que tot això. Me n'he adonat perquè se m'està omplint l'agenda de plans. Augmenten les activitats entre setmana i ja tinc gairebé tots els caps de setmana de juny i algun de juliol ocupats. Quina bogeria! Tan bon punt surt el sol, la gent es llança com a boja a enviar mails i organitzar tot tipus de plans.

Qui diu que no hivernem?

Sant Jordi

Avui és Sant Jordi, una de les meves festes preferides. Fa un dia esplèndid, m'he llevat amb un llibre embolicat amb paper de regal i el primer que he vist en arribar a la feina ha sigut una rosa digital de la mama. Crec que per fi començarà a canviar la nostra sort.

Plou

Ahir vaig veure pedregar a la platja. Per uns minuts va quedar tot blanc, i jo des dels sofàs del PRBB (on voleu que fos, si no a la feina) m'ho mirava i em va venir al cap aquesta cançó de Jack Johnson. Parla d'un dia de pluja, de quedar-se a casa i fer un bon esmorzar, de no agafar el telèfon...



També hi fa que m'acabava de comprar l'entrada pel seu concert...

Decidir

La Dolors en un comentari m'ha escrit que no hi ha manera d'acontentar tothom. Jo avui dubto com acontentar-me a mi mateixa. M'explicaré una miqueta. Dilluns vaig prendre una decisió: passo de l'equip de volley platja. La història és llarga però es podria resumir en tres trilions de mails en dos mesos per convocar un entrenament i zero entrenaments. La gota que va fer vessar el got va ser que dilluns jo em vaig canviar, vaig agafar la meva pilota de volley i em vaig plantar a la recepció a esperar la resta de l'equip. Per sort en Hagen em va trucar poc després per dir-me que l'entrenament s'havia anul·lat (per enéssima vegada).

Sent que em queden 5 setmanes per dipositar la tesi i que el que no tinc és temps per perdre, em vaig emprenyar i vaig dir que deixava l'equip. Em recava una miqueta, però crec que és una bona decisió. No es pot fer tot. Alguns em van demanar que seguís, sobretot perquè les normes del nostre campionat exigeixen que sempre estiguin jugant dues noies i a l'equip, contant-me a mi, només en som tres. Em van dir que avui sí que sí que entrenàvem i jo estava dubtant de si hi havia d'anar o no.

De vegades, però, les circumstàncies decideixen per una, i avui plou. El nostre entrenament és a la platja, així que, altra vegada, s'ha anul·lat. Millor...

Berlusconi

De vegades vols expressar alguna cosa i no trobes les paraules. Per sort, en la època d'internet podem referir-nos a altra gent més dotada. En aquest cas, em refereixo a l'Andreu Buenafuente per expressar la meva opinió sobre Berlusconi:

Quines coses

És ben curiós. Els tiets i la mama es queixen perquè poso una tira còmica en anglès, l'Avi es queixa perquè no faig una versió anglesa del blog i en Ramón se sorprèn que la mamá (font de receptes fàcils i boníssimes) llegeixi el meu blog pel fet d'estar en català... Quines coses, no?

O, com diria una que jo em se, a veces, pasa...

La meva feina

Voleu saber què és escriure una tesi o un article? Doncs s'assembla força a això:

Música

Aquesta setmana la música d'aquella que m'agrada i que em reconforta m'ha estat persegint. Tot va començar amb el post del sr. Zinc (permeti'm que li parli de vostè en senyal de profund respecte) titulat Wa yeah!, una clara referència a Antònia Font, suposo. Aquest grup sempre em recorda l'estiu, l'aigua salada del mar i la despreocupació de les vacances, i quan hi penso ja em sembla que noto l'escalfor del sol a la pell després d'un dia de platja. En Jordi, tant fanàtic d'aquest grup com jo (si no més), ha recollit aquesta aclucada d'ull i hi ha fet una altra referència. Jo només puc afegir que tocant sa veritat d´una rasca insuperable, a Rússia hi viu sa gent amb zero graus, se congelen i s´aguanten i que jo, que aquests dies sento una rasca insuperable, que em congelo i m'aguanto, vos estim a tots igual.

A més, en el post el sr. Zinc deia que se sentia com Judy Garland, cosa que a mi només em pot fer pensar en Rufus Wainwright. Què millor per uns dies tant melancòlics que Rufus? I més sabent que el 31 de maig el podré veure en directe al Primavera...

A que no sabeu des d'on llegeixen el meu blog...

El Google mola molt, però haurien de tenir cura dels detalls (aquesta imatge està extreta del Google Analytics, on també consta Lérida i altres perles semblants)

I rock, dude!

Ei! Ja tinc dues patents i gairebé una nota a Nature Biotech, a part dels 5 articles que ja tenia acceptats... Sóc la canya o no? Ja m'he regalat les flors jo mateixa, tranquils:


Per cert, per qui no hagi entès res, vol dir que he tingut bones notícies a la feina i que com que m'he proposat canviar el to baix dels darrers posts, he decidit compartir-ho amb vosaltres.

Aquests dies he estat en un retiru espiritual escrivint la tesi a Ribelles, i aquest és el paisatge que veia des d'on tenia instal·lat l'ordinador... Tot i això m'he pogut concentrar, que ja té mèrit!

Màgia!

Aquests dies m'estan passant coses màgiques. Ahir vam avançar al circ Crik, que qui els hagueu vist sabreu que les caravanes i els camions que usen per transportar-les son tan màgiques com el seu espectacle.
Avui, en canvi, he endollat el portàtil al SAI (estabilitzador de corrent) perque cap pujada ni baixada de tensió em fes malbé el transformador. Així que l'endollo: XISPAZO! Han saltat els ploms de la sala i ara el carregador del meu portàtil ha passat a millor vida, com per art de màgia!

Metàfores...

Aquesta setmana és una metàfora de la vida. Com que intento mantenir l'optimisme, us n'ensenyo el millor costat.

(Nota: He canviat la foto perquè l'anterior ja la tenia penjada en Jordi)

Per fi!

Potser amb aquest post us decebo, ja que, com bé observava el Xexu, últimament us tinc acostumats a un blog més aviat tirant a negre, bevedor i entristit, però (ho sento) avui tinc una bona notícia! Com ja s'han encarregat de fer públic en Jordi i la Moni, HA ARRIBAT L'ABRIL!! La Idoia ha tingut una nena, l'aire s'ha omplert de primavera i el sol ja comença a escalfar més, no us sembla? Potser és cosa meva, però realment necessitava una bona notícia. L'Abril aquest any ha arribat en el millor moment.

Coses que passen...

quan et roben la targeta.

Esquiar

Tant de bo pogués anar a esquiar... Aquesta és la pinta que faig quan em converteixo en una esquiadora. Suposo que tots els que no ho sabéssiu podreu deduir que sóc força fredolica...



(foto dedicada a la mama, que volia saber quina fila feia disfressada de formiga atòmica)

Digueu-me alcohòlica....

...però m'estic fotent un porto (Dona Antonia, de les bodegues Ferreira, no qualsevol porto) després de parlar amb el meu jefe i no poder contenir les llàgrimes de ràbia... Ja sé que no son ni les quatre, però posats a perdre la dignitat, fem-ho beguts: aquest és el meu nou lema!

Trobades a la tercera fase (o després...)

Per qui no ho sàpiga, el meu pla de treball fins el 20 de maig consisteix en treballar "només" 8 hores al dia per poder anar a casa d'hora després i poder dedicar-ne unes quantes a la tesi, i en dedicació absoluta a la tesi els caps de setmana. Així, divendres, tot i que celebràvem el 30 aniversari del Pol, vaig anar a dormir a les 3, com una bona nena. Em vaig llevar a quarts d'onze i vaig decidir que abans de posar-me a currar aniria al mercat a comprar. Estava jo tota tranquil·la, amb el pijama sota la roba, que és el que m'agrada d'anar a comprar al costat de casa dissabte al matí, fent cua a la pollasteria de'n Pere, que ho fa molt bé però no és gaire ràpid. Érem jo i una colla de velletes (la més jove de 70 anys), quan de sobte un individu amb la caputxa del jersei posada arriba i diu: "Posa'm mitja dotzena d'ous".

I jo que li dic: "Esteve, ja els compro jo... ves a casa a dormir". El tio venia de festa a les onze i va passar pel mercat a comprar abans d'anar a casa a dormir... yo lo flipo!

Jo, perquè veieu tot el que treballo, he fet això (no sabia quina de les 4 versions m'agradava més):



Amb el photoshop i una mica d'avorriment s'arriben a fer unes coses...

Oda al Martini

De vegades, sobretot quan el món et puteja, tens 3 mesos per escriure una tesi, estàs tan histèrica que quan estàs amb gent acabes amb la impressió que la persona que et cau pitjor dels que està allà ets tu mateixa i li fots pallisses al teu company cada nit, el millor consol que et pot quedar és un martini i una bona companyia que, com a la foto, acaba sent borrosa.

Gràcies, tecnologia!

Si aneu seguint aquest blog ja sabreu que m'estic quedant òrfena d'amics (unes són a Madrid, els altres van cap a Baltimore, altres només fan veure que treballen però en realitat només venen dos dies per setmana, altres estan escrivint la tesi amb les gallines). Ha arribat un punt en què ja no tinc companys per anar a fer el cafè a mig matí (a mitja tarda ho tinc més resolt, per sort) i, com que una és d'espavilar-se, m'he buscat una alternativa. Resulta que cap a les 11 del matí és quan la Sònia està per casa a Shanghai abans de sopar, així que a partir d'ara la meva pausa del matí serà una vídeo-trucada per Skype amb la Xina.

ViSCA la tecnologia!

Nadal

Per mi el Nadal és això...

Els nens obrint regals i els grans fent fotos. I això...

Tots pixant-nos de riure al voltant d'una taula amb cada cop menys menjar i amb les ampolles cada vegada més buides. I això (dues vegades)...

La Moni de cul a terra (repeteixo, dues vegades!)

Espero que el vostre Nadal hagi sigut tant divertit com el meu, i que us ho hagueu passat molt i molt bé!

Bon any a tothom!

Blog solidari, de veritat

Recollint el tema pel qual en Jordi em va entregar el premi al blog solidari, us revelaré la veritat sobre el pelapatates. És la meva aportació solidària al món. Fins ara hi ha hagut una falsa religió que clamava que la veritat del pelapatates era aquesta:

Però en aquests dies de revelacions i naixements divins, us haig de dir que la veritat és aquesta:


Aquest post és una revelació divina, així que no admet debats. He dit!

(Revelació patrocinada per la meva ferreteria)

El món és...

... bonic, quan llegeixes el blog de la Moni i t'emociones i t'hi reconeixes i parla de la gent que estimes i ho escriu tot tant bé i jo estic sensible i m'emociono (una altra vegada).

... trist, tristíssim, quan m'acomiado de la Juja.

... reconfortant, quan després d'acomiadar-me de la Juja em puc trobar amb la Lulla.

... indignant, quan al carrer de la boqueria veus com uns desgraciats (però molt ben organitzats) li roben el bolso a una senyora gran estrangera i no hi pots fer res perquè s'esfumen pels carrerons i no els trobes més.

En resum, el món és ambigu. I és que... a veces, pasa.

Blog solidari

En Jordi m'ha otorgat un premi al blog solidari. Com a segon meme de la història d'aquest blog, provaré de fer-ho bé (ja no tinc l'excusa de ser novata). El meu post solidari (que no nadalenc) és aquest:

Fa ja unes setmanes que penso que el món està ple de bona gent, sobretot des que tenim moto. Sempre que he lluitat amb ella (ara ja ha claudicat i la tinc dominada) ha vingut algú a oferir ajuda, sense que jo li hagués de demanar i sense esperar ni tan sols rebre les gràcies. L'altre dia, a més, un camió m'estava bloquejant la moto. Jo (amb la meva poca habilitat característica) estava fent tres-centes maniobres (va amb guió, ho diu el DUC, oi?) i va venir un noi (superman?) que em va preguntar si necessitava ajuda. Era obvi, així que va agafar la moto per darrera, la va aixecar i la va encarar al carrer. Després va marxar mentre jo, al·lucinada, no vaig tenir temps de donar-li les gràcies. Ho faig ara.

També m'he trobat amb un autobusero que s'ha esperat quan m'ha vist córrer per arribar a temps, i quan he pujat en comptes de fer-me una cara de "et perdono la vida perque tinc el poder de fer-te arribar tard" m'ha fet un somriure i ha resport al meu
"Gràcies" amb un
"De res. Bon dia".

Potser més que un post solidari és un post d'agraïment, però si això us fa recuperar la fe en la humanitat i tenir més ganes d'ajudar als altres, doncs bé, en això consisteix la solidaritat, no?

I ara bé el que és realment difícil per mi. Passar el meme del blog solidari a uns altres quatre blogs. Bé, aquí va: li envio al col·leccionista de cartells, al padrí, als relats conjunts, a la mare d'un altre, pero que s'esforça per fer la vida més gustosa, a l'alepsi perque s'ho curra, al Zinc i finalment a l'Avi

Fotos

Bé, ja feia dies que no penjava fotos i ara us deixo les de l'aniversari del Quico i les de la festa de comiat de la Juja i l'Andreia.

Com sempre hi ha l'enllaç aquí al costat.

Nova imatge i ecomeme

Recollint l'Ecomeme que em va llançar en Ramon al juliol (més val tard que mai) i tenint en compte el que vaig sentir el 13 de desembre al món a RAC1, he fet aquest canvi d'imatge del blog. Resulta que el fer servir fons negres fa que la pantalla consumeixi menys energia. Seguint aquesta mateixa filosofia fins i tot han fent un Blackle per fer exactament les mateixes cerques que a Google però amb fons negre.

Per altra banda ja fa temps que apago la pantalla cada cop que marxo a fer un cafè o a dinar, que és una manera senzilla d'estalviar una miqueta més d'energia. I doncs, proposo que aquells que vulgueu recolliu l'ecomeme i feu la vostra contribució, per petita que sigui.

Seguint l'exemple del Jordi, jo també us recomano l'exposició de fotos de Corea de l'Oriol Casanovas. És al casal de Tiana, i val molt la pena. A més és probable que l'Oriol estigui per allà, així que us podrà explicar el sentit de les diverses fotografies. La exposició es va inaugurar diumenge passat i durarà fins el proper dia 16 de desembre, així que afanyeu-vos!

Vells mites i nous mites

Fa temps que hi ha el mite que les coses a les botigues aquestes que abans eren tot a 100 (i ara son "xinos") son més barates que a les botigues convencionals. Emperò, aquest cap de setmana l'Esteve ha comprovat que en moltes coses és el contrari. Buscava pots de vidre grans, i a la meva ferreteria de pla de palau (és un vici que tinc, què voleu fer-hi) hi eren més grans, de millor qualitat i gairebé a meitat de preu.

Per altra banda, aquest cap de setmana jo m'he trobat amb un nou mite. En un dels concerts del Primavera Club de l'Auditori, tant bon punt es va acabar el concert va sortir un nano a dir que acabaven d'enregistrar el concert i que qui el volgués podria comprar els CDs a la sortida llavors mateix. Mític!

Dobles i MeMes

Com bé diu en Jordi, ja he tornat de Portugal. Ha sigut una visita llampec, però com sempre genial. He vist la família (no és la meva, però m'hi sento en família igualment), he menjat (molt, i, mama no t'enfadis, fins i tot faves) però també m'he trobat amb un fet paranormal. He estat gairebé tota l'estona amb una noia (molt simpàtica i mig boja, tot s'ha de dir), però el que realment va ser inquietant és que, segons com, quan la mirava, em veia a mi mateixa. De debò, ens assemblem molt. De fet em recordava a la imatge que veig de mi en algunes fotos.

Ha estat molt estrany. A més, al cap d'un dia i mig, quan em vaig veure en un mirall em vaig veure rara a mi! M'havia acostumat a veure'm reflectida en ella... En fi, fets paranormals.

I ara recullo el MeMe que m'ha passat en Jordi i que també és el meu primer. A veure com resulta!

1. Quan temps portes com a blocaire?
Des que vaig marxar a Austràlia al febrer del 2006

2. Com vas saber l’existència dels blogs?
Doncs estic envoltada d'informàtics i addictes a la tecnologia, així que jo diria que per osmosi.

3. Digues 5 blogs que segueixes diàriament
En Jordi, en Zinc, en Ramon i sa mare... bé i el del meu padrí. I si els actualitzessin també miraria cada dia el d'en Josep i l'Angel

4. Ets lector anònim d’algun bloc?
Solc ser lectora anònima, em costa bastant deixar comentaris.... Generalment no crec que tingui massa res a aportar.

5. Alguns autors que et generin especial simpatia
Doncs, a risc de ser repetitiva, en Jordi, en Zinc i en Ramon.

6. Amb quins 5 blocaires aniries de marxa?
Doncs amb els que ja hi he anat: en Ramon, l'Angel en Josep (que acaba de tornar de NY!!! Ara sí que podrem quedar!) i en Jordi.

7. Amb quins o quines 3 blocaires passaries una nit de bogeria sexual?
...
Ja se que la xarxa està plena de sexe i que és el que més ven, però jo per aquestes coses no uso internet.

8. T’has enamorat mai d’algun o alguna blocaire?
N'estimo uns quants, però enamorat enamorat.... no.

9. Estàs satisfet amb el teu bloc?
Ves, què vols que et digui... Crec que està ple de coses petites que m'interessen a mi i a alguna gent que em coneix.

10. Escull entre 3 i 5 blocaires per a què facin aquest MêMê.
Doncs apa, en Ramon i en Josep. Se contar, se que son dos, però és el meu primer MeMe, què voleu?!

Porto una temporada una mica de merda a la feina. Ahir, com molt sovint, estava desanimada, desmotivada i emprenyada, però aquesta cançó em va animar. Em va fer somriure. I també em va animar el pensar que els veuré al Primavera Club i podré sentir-la en directe.



A més, a dansa, ara fem unes abdominals que la meva professora ha batejat com "petó al ginecòleg" i això també em fa somriure dues vegades a la setmana. Sort en tinc d'això...

Segurament a la majoria no us dirà res, però ja se on em traslladarà el meu jefe. Jo ara treballo al costat de l'hospital del mar i em volien fer anar al parc científic de la diagonal, a una oficina de l'avinguda icària, a sota un pont... Però finalment passaré de la quarta a la tercera planta del mateix edifici! Ja era prou dur que ara per nadal marxés gairebé tothom, però haver d'anar a treballar lluny d'aquells que es queden o els que tornen (i.e. Josep) ja em deprimia sobremanera...

Avui m'he llevat amb aquesta bona notícia i me n'aniré a dormir després d'un concert de Devendra Banhart amb un parell de boges que em faran ballar fins treure el fetge per la boca, així que només us volia avisar que avui és un gran dia. Aprofiteu-lo!

Tenim moto!

Ja tenim moto (una 125, negra i xulíssima). Hi ha un petit problema: no la puc agafar jo sola... L'altre dia la vaig agafar, em vaig fer tota la meridiana, cap problema, vaig trobar l'adreça en qüestió, cap problema, vaig trobar lloc per aparcar, cap problema. Baixo i... collons! no puc pujar la moto al cavallet! Pesa massa. Em diuen que és qüestió d'agafar-li el truco, però jo vaig haver de trucar al Loris perque baixés a ajudar-me. A les 3 del matí, quan tornava a casa, vaig tenir la sort de trobar un veí prou amable per ajudar-me...

Avui per postres m'he menjat un petit suís i demà faré pràctiques. Si no ja m'han proposat que hi posi un peu de cabra...

Contradiccions?

Quan cerco a la Wikipedia em surt un banner que em demana que els faci un donatiu per tal de promoure l'enciclopèdia gratuita. I jo em pregunto: si pago com pot ser una enciclopèdia gratuita? En fi, ho serà per tothom menys per mi, no?

(per cert, blogger no m'ha deixat publicar el post amb dièresis...)

Si mai us falta un llevataps....

Aquesta no és la millor opció per obrir una ampolla:

Dansa - actualització

Pels que us heu quedat amb una opinió equivocada de la meva classe de dansa, us haig de dir que l'altre dia el tema musical va anar així:

Vam escalfar amb Tom Waits
Vam fer diagonals amb la música dels Mosqueperros
Vam fer la coreografia amb "Like a prayer" de Madonna

La barreja sembla estranya, així que ara ja no podeu tenir cap opinió ;-P

You can call me Brown Eater

Segona classe de dansa

Com diria Tomeu Penya: "Tinc na Madonna dins jo"

Ahir vaig anar a la segona classe de dansa. Vaig arribar al vestuari i havia una nena de la classe anterior (presumiblement una de les de "l'insti"). Una altra va venir i li va dir: "Vinga cari, marxem jaaa...".

La cari va remugar una miqueta, va obrir la aixeta, es va rentar les mans i va marxar.... La aixeta es va quedar rajant aigua. Jo ja no vaig a l'insti, ningú em diu cari i hi ha coses que em treuen de polleguera.

De totes maneres, tot i que no m'agrada la música (ho sento Josep, la Madonna no és la meva musa) ni la coreografia, surto d'allà plena d'energia i amb un somriure. Certament, m'encanta ballar! I si a més quan arribo a casa em començo el llibre de Terry Pratchet que em va recomanar el Jordi (Small Gods), ja me'n vaig a dormir no amb un somriure sino amb una rialla!

Avui us envio bon rollet a tots per començar feliços el cap de setmana!

PS (dues hores després): Perque vegeu que realment aquest cap de setmana comença bé, avui m'ha trucat l'Avi per el Skype des de Melbourne. Si és que quan una es lleva amb un somriure el món conspira perque tot vagi bé (oi josep?)

Ahir vaig començar un curs de dansa moderna. Abans de començar estàvem mirant, amb els meus nous companys, la classe d'abans... i una de les meves companyes va dir: "Hosti, hi ha mogollon de gent del meu insti!"

...

A través d'un comentari al blog de'n Jordi i la Marta he descobert un altre blog que m'ha encantat. No se qui l'escriu, però val la pena fer-hi un cop d'ull. Es diu la iaia té caspa i he deixat el link aquí al costat.

Mireu aquest anunci (que potser molts ja heu vist pel carrer):



Què hi llegiu a primer cop d'ull? Jo el que vaig llegir la primera vegada que el vaig veure va ser:

Sabor zero
Autentico azúcar

No em sembla gaire bona publicitat, però suposo que jo no sóc un d'aquests optimistes del món als quals es dirigeixen...

Per cert, la setmana que ve marxo a Kiev. Que fort, no?

Fotos

He afegit el link a les fotos de les meves vacances aquí al costat... Si algú té curiositat, doncs ja ho sabeu!

I aquí en va una amb dedicatòria. Una imitació de sabates Dr. Martens... Luisa, Jimena, va por ustedes!

Tecnologia punta

Ja us penjaré aviat fotos i més comentaris sobre les vacances, però de moment us vull ensenyar l'alta tecnologia que ens vam trobar a l'aeroport de Frankfurt. Hi vam arribar a les 6 del matí, ningú ens va donar cap informació, ens van fer anar per un laberint fins a trobar la porta d'embarcament... però tot es va veure compensat en arribar-hi. Per saber l'horari i les portes d'embarcament de cada vol no hi havia una pantalla qualsevol, no! Hi havia aquest tros de tecnologia d'última generació:



Això va ser complementat amb un telèfon rollo zapatófono que hi havia a la porta d'embarcament i una impressora matricial darrera... Venint de Singapur, el canvi va ser encara més marcat.

Una vegada, ja fa temps, vam fer un viatge amb uns amics. A l'entrar a l'avio ens van fer apagar el mobil, naturalment, i quan vam arribar tots el vam engegar. Hi va haver una persona, pero, que un cop el va tenir ences se'l va quedar mirant una bona estona... despres ens va dir que com que no l'apagava mai, no en recordava el pin.

Doncs jo crec que els tailandesos i els malais no recordarien com engegar el cotxe si l'apaguessin. El nostre viatge entre aquests paisos ha consistit en pujar a una furgoneta que el primer que ha fet ha estat parar en una gasolinera. El tio baixa i es posa a omplir el diposit, sense apagar el motor, es clar. Al cap d'una estona, fem una parada (un riu, comprar quatre porqueries per menjar): el tio ens diu que tenim vint minuts, pero no apaga el motor.

Despres d'una cursa infernal per les carreteres tailandeses, el conductor assassi - suicida (aixo es una altra historia) ens va deixar en la parada d'un autobus de maga-luxe (25 seients en un autobus de 55, totalment reclinables...) que ens va portar fins a malasia. Un cop vam haver creuat la frontera vam fer una parada per sopar (a les 5 de la tarda). Mitja horeta i el paio no va apagar el motor. Vam tornar a pujar i al cap d'unes horetes vam fer benzina, amb l'autobus en marxa....

Obviament, quan ens va deixar a l'Esteve i a mi a quarts d'onze de la nit a l'autopista, plovent, a 5 quilometres de la ciutat on voliem anar tampoc va parar el motor, pero aixo tambe es una altra historia.

Be, per fi hem aconseguit sortir de Bangkok (es nota que no es la meva passio?). Hem deixat el caos circulatori assassi de peatons, la xafogor insofrible, la bruticia, la pudor, les infinites paradetes de menjar irreconeixible (hi ha coses tipus calamar sec, tot tipus de peix sec, tot tipus de vegetals que no conec, carns rares... Ja sabeu com soc amb el menjar, aixi que suposareu que a cada apat la decisio es converteix en un autentic dilema). A part de tot aixo hi ha coses precioses, es cert, pero entre pagoda i pagoda, buda estirat i buda assegut, doncs el cami es durillo. Aixo si, el tema tuk-tuk mola. Una moto amb un caixonet darrera per un parell de persones: barat, diverit i rapid!

Despres vam fer una visita llampec a Ayutthaya i ara estem a Chiang Mai, al nord. La temperatura es molt mes suportable, la ciutat (antiga capital) molt mes tranquila i agradable i... ja ens hem fet el primer massatge tailandes! Per dos eurets hem tingut durant una hora una xineta apretant-nos l'esquena, fent-nos petar tots els ossos, fotent-nos hosties, pero en fi, d'aixo aqui en diuen un massatge.

Intentare mantenir-vos al dia de les nostres peripecies (diumenge farem el guiri i farem un passeig en elefant) tant sovint com tingui acces a internet i temps. Mentrestant, un peto a tots! (L'esteve tambe diu hola, per cert!)

Em molesta:

- Que em parlin de molt a prop
- Que quan vinguin a parlar amb mi a la feina es recolzin al respatller de la cadira, que s'inclina cap enrere (i jo hi estic recolzada, i també vaig cap enrere)
- Que la gent porti la samarreta per dins els pantalons i els pantalons a la cintura
- Que la gent miri el que faig mentre treballo

(em reservo el dret d'afegir més coses si se m'acudeixen; vosaltres podeu usar els comentaris per posar el que us molesta a vosaltres)

- ...
- Bruja!
- Cómo me volváis a tirar un huevo os echo una maldición que os vais a cagar la pata abajo!

Aquesta fabulosa conversa a crits entre veïns és el que m'ha despertat a les quatre de la matinada... I és que m'encanta la Barceloneta, però hi ha coses que me les podria estalviar perfectament.

Parles amb algú amb qui fa uns mesos que no tens contacte.

a. Situació típica:
- Què tal?
- Bé, anar fent. I tu?
- Bé bé, a veure quan ens veiem, no?
- Sí clar, ja ens veurem.

b. Una altra possibilitat:
- Què tal?
- Doncs mira, prenyada de sis mesos de bessons
- ...

Collons, quines coses té la vida! Felicitats Cleo i Inasio!

Un diumenge tranquil....

Després d'un cap de setmana de Summercase, diumenge va ser un dia tranquil. Dinar d'aniversari de la Marta, una miqueta de piscina...



i, com no, migdiadeta!



Per cert, atenció a l'estilazo de la Maria per tirar-se de cap des del trampolí:



No us fem enveja? A mi, avui dimecres, em fa enveja el diumenge que vam tenir... Quines ganes que arribin les vacances!!!!

Sona el telèfon:

- Hola!
- Ai, hola.
- Què tal?
- Bé, i tu? Què tal el summercase?
- Molt bé, gràcies. Què volies?
- En realitat no et volia trucar a tu, així que... res. En fi, ja ens veurem.
- És clar, adéu.
- Adéu.

Per tots els que seguiu el seu blog, el Ramon ja és doctor. Ha fet un paper molt digne i ni tan sols ha plorat quan li hem donat els regals (cosa que ens ha decebut una mica, però se li perdona). Felicitats!

És curiós com n'està de cara la gasolina i que tot i així a algunes empreses els surti més bé de preu fer la volta a la seca la meca i la vall d'andorra per portar-te un paquet que no pas portar-la d'una manera més directa. Un exemple:

Vaig comprar per internet un producte d'una empresa que té una botiga a Barcelona, i així és l'informe del periple que ha fet el producte en qüestió per arribar fins a mi:



Si hi cliqueu veureu el recorregut detallat, però bàsicament va sortir de Paris per anar a Colònia (Alemanya) passant per Brussel.les i finalment acabar a Barcelona (Encara no m'ha arribat, però tinc fe que ja estigui per aquí)

Acollonant!

De vegades hi ha coses que van passant poc a poc i no t'adones de l'abast que tenen fins que un dia et lleves i t'hi pares a pensar. Encara que cada matí vegis el coixí ple de pèls, fins que un dia et mires al mirall amb ulls nous no et veus la clariana que tens on abans hi havia un bonic floc de cabells.

Doncs jo m'estic quedant calba.

Fa temps que he anat fent regals, targetes i sopars de comiat, però fins que no m'hi he parat a pensar no m'he vist la clapa. Cal dir que també hi ha gent que no ha marxat físicament, que només ha desaparegut de la meva vida. Algunes per circumstàncies de la vida (ja ens trucarem, ja quedarem, i fa un any que no en saps res), algunes perquè és molt difícil aguantar-me i altres perquè és molt difícil aguantar-les a elles.

De totes maneres, si te n'adones i pots agafar el telèfon, trucar al Jordi i la Marta, t'acullen a casa seva el cap de setmana i et tracten tan bé com ells ho han fet, la cosa passa millor...

Què fa un quan la caga? Doncs ben poca cosa. Ja la has cagada. Quan comets un error et pots sentir malament, fatal o pitjor, però això no resol res. Si la teva cagada afecta a altres ells poden dir-te que no passa res o intentar que et sentis pitjor (cosa que ja és impossible) i projectar tota la seva ràbia i mala llet contra teu. Doncs què vols fer-hi, l'has cagada! T'ho menges amb patates i apa, tira milles.

Si algú té una recepta màgica, que me l'expliqui.

Jo no penso mai en de què em servirà ser doctora (si és que ho sóc mai), però aquest dissabte vaig assistir a una escena que em va fer pensar. Heus-la aquí:

El paio1, cap a les tres del matí diu que marxa de la festa. El paio2 el renya per marxar tant d'hora (sempre hi ha un paio2 que et renya quan vols marxar, quan tu estàs cansat i només vols acabar ràpid amb els comiats i anar cap a casa). El paio1 li diu que l'endemà (diumenge) ha de treballar. El paio2 li diu que no pot ser, home, que es pren les coses massa seriosament, que és cap de setmana. El paio1 li respon que el dilluns ha de portar a imprimir la versió definitiva de la tesi doctoral i que encara l'ha d'acabar de paginar.

La cara del paio2 canvia: de cop en comptes d'un somriure burleta hi apareix una expressió de respecte. Ell mateix és doctor i deu recordar com n'és de dura l'última etapa de la tesi. Li dóna la mà al paio1 i li diu que en aquest cas té la seva benedicció per marxar.

No en trauré cap conclusió ni faré cap reflexió sobre aquesta dramatització d'una història real.

Un gran cap de setmana!

Aquest ha sigut un bon cap de setmana. Primer un dinar en família a Tiana per celebrar l'aniversari de la Maria. Llàstima que el xulo-piscines no hi va poder assistir (se't va trobar a faltar), però me'n vaig endur un enciam boníssim i el poder saber com és el món vist des de la perspectiva del Roger (3 anys):



És clar que per tenir aquest coneixement un ha de ser capaç de donar-li la seva màquina de fer fotos a un nen petit que té certa tendència a caure i que tant bon punt li dones, s'emociona i comença a córrer mirant només la màquina i no per on camina. És un bon exercici per aprendre a deslligar-se dels bens materials.

Després corrent cap a la platja, a la festa que es fa cada any coincidint amb el Sonar (i la pluja), i que és molt més important que aquest festival minoritari: la festa d'aniversari de la Juja. També us en deixo unes quantes fotos, perque veieu lo guapos, simpàtics i sofisitcats que erem els invitats:



Diumenge va tocar llevar-se tard, dinar una amanida fantàstica amb l'enciam que havíem collit el dia abans, una migdiadeta i apa! Em ve a buscar la Juja i cap a fer un cafè a la platgeta. Després una estona practicant amb els poi sola a la platja, ja cap a les 8 del vespre, quan ja no hi queda gaire gent, mirant el mar i cap a casa, a sopar i mirar per enèssima vegada Charlie and the Chocolate Factory.

Un cap de setmana rodó!

(com sempre, teniu les fotos en els liks aquí al costat)

Per cert, podeu espiar el que escolto gràcies a un catxarro de LastFM que veureu al final de la columna que hi ha aquí a l'esquerra. A més he afegit dos enllaços a blogs: el fotolog de l'Angel i les cròniques de la volta al món de l'Enric. Feu-hi una ullada!

I que sàpigueu que tocant sa veritat d'una rasca insuperable, a Rússia hi viu sa gent amb zero graus; se congelen i s'aguanten. A Rússia.

Sembla que l'estiu condueix inevitablement a Antònia Font. La setmana passada, a NY, el Josep ens deia que no parava d'escoltar Antònia Font, cosa que haig de reconèixer que fa mesos que jo no faig. Per això em va fer il.lusió recuperar-los. A més, aquest dissabte passat vaig rebre un missatge d'en Jordi i la Marta que aquell dia mateix feien un concert a Tiana. Com que jo estava en una festa d'aniversari / revival / back to the past (d'aquelles de veure gent que fa un o dos anys que no veus i que no en saps res) no hi vaig poder anar, però avui tant bon punt he arribat a la feina m'he posat a escoltar-los. I ja de passada, m'he posat a la seva web i m'he mirat els videoclips que hi tenen penjats. Per qui no els conegui, i perque veieu com n'estan de penjats (i n'estem aquells a qui ens agrada), us deixo un parell de vídeos:






I parlant de música, haig de confessar que algú (no en revelaré la identitat) em va preguntar: "Què és un iPod?". A alguns us semblarà que ha de ser un marciano i a d'altres us semblarà una pregunta normal...

La marató de NY

Qui diu que un s'ha d'inscriure per fer la marató de NY? Només cal programar-se una visita de 4 dies a aquesta enorme ciutat i... Comença la marató! Això és el que hem fet aquest passat cap de setmana. Veure edificis grans, escales d'incendi a les façanes, passejant i rient amb el Josep... Sense parar un minut i a tot drap.

De fet és una bona manera d'adaptar-se a aquesta ciutat de ritme frenètic. Tots corrent? Doncs jo més que ningú! Tots petardos? Doncs nosaltres anem al Marie's Crisis! Si voleu saber què és heu d'anar a veure-ho, jo no em veig amb cor de descriure-ho fidedignament! Només us puc dir: Viva la pluma! (per alguna cosa hi vam anar amb el grup auto-denominat pèl i ploma)

Volando voy, volando vengo...

Dijous marxem a NY, encara que només per 4 dies. Serà en plan suïcida: arribar, ignorar el jet lag, visitar tot el que puguem, tornar, ignorar el jet lag i a currar!! Maratonià, però amb ganes tot passa millor.

La primera cosa que m'alegra es allunyar-me un dies d'aquesta ciutat governada per l'Hereu (ja fa temps que la festa de la democràcia no acaba com m'agradaria, però tenint en compte que no hi ha cap opció bona, doncs mira, és el que hi ha).

De totes maneres, ara que ja hauré vist Nova York, tinc una petició a fer-vos: si us plau, si algú està pensant en marxar, en canviar d'aires, què us semblaria Londres? Em fa gràcia anar-hi, però l'allotjament és caríssim i m'aniria molt bé que algú m'acollís al seu sofà i m'indiqués els llocs "guais" i no només els turístics.

Qui tingui a bé de fer-me el favor tindrà a canvi la meva presència a casa seva durant uns quants dies. Per cert, no cuino i sóc desordenadíssima, però sóc molt bona persona (això diuen!)

Algunes fotos de Portugal

Pluja

Què faríeu un dia lliure en què es pronostica un 30% de probabilitat de pluja? La meva recomanació: enganyeu a una persona a qui us estimeu, carregueu-vos d'optimisme i sortiu! Pot donar molt bons resultats! Una altra opció: feu sopa, o xocolata desfeta amb fruita i mireu una bona peli. I encara una altra: enganyeu el Ramon per sessió peli i un batut de maduixa dels que només sap fer ell. Alguna altra opció?

PS: Per qui li interessi, us penjo algunes fotos del viatge amb la mama i la Marta a Istambul. Aquí al costat hi trobareu el link.

Traduccions

Acabem de tornar d'Istambul. Com ja deveu saber, allò està minat d'españolitos de pro i hi ha una no menyspreable quantitat de catalans, així que qui més qui menys, quan t'intenten vendre el que sigui, et parla en castellà o fins i tot en català. En una botiga un noi estava atenent a un grup de madrilenyes / malaguenyes, mentre nosaltres esperàvem per preguntar el preu d'un objecte qualsevol que la nostra ànsia consumista ens feia desitjar. Total, que al final les noies li van dir que era massa car i ell que els hi diu: "Vosaltres no sou espanyoles, sou catalanes. Sempre la pela!" i ens mira a nosaltres i ens pregunta "i vosaltres, d'on sou?". "Catalanes". Vam girar cua i vam marxar.

A més hi va haver un parell de detalls linguístics interessants:

- En arribar a l'hotel, ens van dir: "The room is in floor three o'clock"
- Aquí va la descripció en castellà d'una amanida: "Los verdes estacionales remataron con los salmones, el aceite de oliva y la salsa amarga de la granada"

Coses d'internet...

Ja veieu el que és la vida moderna. Avui he anat, com ho faig sovint, a comprar esmorzar al Komesano, botiga de coses eco-bio-chachi-guais que està molt bé i que està al costat de l'Hospital del mar. No se si ho recordareu, però al Nadal vaig comentar que m'havien regalat una ampolla de vi eco (que va resultar ser força bo) i el fet em va sorprendre... En fi, doncs avui hi he anat i la propietària de la botiga m'ha dit que una noia que hi treballa els caps de setmana estava remenant per internet va trobar el meu post. No és estrany perquè he vist que si poso Komesano al google només hi ha 5 resultats i un es el meu comentari...

Dia mundial sense ordinadors

Algun freak ha proposat el Dia Mundial Sense Ordinadors, per demà dissabte 23 de març. El nostre ja entranyable PRBB, per evitar temptacions dels addictes a la feina, ha decidit apagar l'electricitat i la climatització de tot l'edifici. Llàstima pels experimentals que necessiten neveres, congeladors, aparells diversos per cultius...

(Res d'això és broma. Su juru)

Per petició popular (és a dir, del Josep) segueixo escrivint i donant-vos notícies del que em passa. I avui, el que em passa es que estic de mal humor:

Com diria la Son: "Ha nacido un blog"

I us he posat l'enllaç aquí al costat. "The limit is in the machine", que de moment porta només 3 entrades però ja fa molt bona pinta.

Petits plaers....

Saber que hauràs de treballar el cap de setmana i poder-ho fer, com a mínim diumenge, a la terrassa de casa, al solet i amb un airet amb olor de mar fantàstic. Això, per cert, ho haig d'agrair a un veí generós que de moment em deixa gorronejar-li la connexió a internet. Moltes gràcies.

A risc que això sembli una competició amb el Ramon, ahir vaig trobar aquest cartell penjat a la porta del carrer del meu edifici:



Coses que passen amb tants de guiris a la ciutat!

Ja feia temps!

Ja se que fa temps que no us explico històries per no dormir del prbb, però no us intranquilitzeu, aquest edifici amb vida pròpia ja ha tornat a fer de les seves. Avui de l'aire condicionat sortia un polsim negre i feia pudor de claveguera. El més curiós és que en teoria agafem l'aire de fora, però fora l'aire no fa pudor de res... no vull ni pensar què collons estem respirant!

Frase genial:

Escrita per Dilbert al seu blog:

"I’ve been told that in Muslim cultures you use one hand for eating and one hand for wiping your ass. By my count, that leaves no acceptable hand for masturbation."

Crear una web

Per si algú tenia curiositat de com fer-ho, al blog dels de Versió Rac1 hi ha un video de com crear una web:

Bon any!!!

Així ha començat el 2007 per mi (tenint en compte que considero avui com a primer dia de l'any): he anat al centre cívic a matricular-me de dansa africana i de pilates, he anat al Komesano a comprar-me coses eco-bio-chachis i he vingut a treballar (que vol dir que, abans que res, he dedicat una bona estona a configurar el meu nou portàtil).

Us imagineu una manera de començar l'any més biopija? Crec que haig de començar a acceptar la meva condició!

Bon any a tots!

Això és massa!

Nois, avui estic molt contenta. A part d'haver acabat amb una temporada de feinada de por, i del pes que m'he tret de sobre, aquesta setmana m'han passat dues coses molt bones. Ahir, enmig del meu estrés, cansament i por de no poder acabar el que havia de fer, el Ramon em va regalar una pilota anti-estrés del natura. Que no és una pilota qualsevol! Ell fa temps que en tenia una, i a mi m'encantava (fins que va marxar a NY 4 mesos, la va deixar abandonada i ella es va venjar tornant-se una massa horrible i gens anti-estrés). Total, que dilluns ell va anar a comprar-se'n una altra de recanvi i me'n va regalar una. Així, perque si. Ja se que no és gaire, però em va fer molta il.lusió. M'encanten aquestes coses, els regals petits i espontanis (qui sàpiga quin és el meu típic regal d'aniversari per quan no tinc cap regal ho sabrà).

A més, avui he anat al Komesano (botiga de coses bio-eco-chachis que hi ha al costat de la feina) i la propietària de la botiga, que inexplicablement m'ha agafat molt de carinyo, m'ha regalat una ampolla de vi biològic. Així. No crec que sigui la seva millor clienta (no és que m'hi gasti tanta pasta, només m'hi compro galetes, sucre i te de tant en tant), però m'ha fet també molta il.lusió. Jo, que mai he tingut panera de Nadal (ni en veig venir cap en un futur proper), no estic acostumada a aquestes coses. També cal dir que avui li he comprat un te tipus "yogiTea" (que per cert no porta te) pero a la mexicana, és a dir, amb xocolata. La cosa pot ser horripilant i no crec que hi hagi gaire gent que s'arrisqui amb aquestes coses... potser ha estat això. Ara me n'acabo de preparar una tassa... ja us diré què tal és.

En fi, i per acabar, només dir-vos que m'encanten els detallets, que no ho dic per res, i que estic molt contenta.

Un petó a tots

Si s'ha de chupar es chupa

Ahir vaig veure un producte d'aquells que, coses del màrqueting, posen a la venda perque et facin gràcia i te'ls compris pel fet que t'han fet gràcia, no perque els necessitis o t'interessi el producte (mare de Déu, quin consumisme!). I jo, és clar, com a susia capitalista que sóc, m'ho vaig comprar perque em va fer gràcia:



També us haig de dir que els chupa chups me'ls penso menjar, i si de passada em relaxen doncs no estarà de més. A la part del darrera s'hi pot llegir: "La acción de chupar relaja"; "Chupando un ChupaChups tu mano y tu boca interactuan, y esto ayuda a reducir la ansiedad". Jo aquesta capseta l'he vista en una botiga de xuxes, així que tots els nanos ho podran veure. Puc deduir d'això que xupar es convertirà en una nova moda? Pillaran el doble sentit, bastant obvi, els nens i nenes?

Quin pont!

Uff!Porto uns dies super despistada. No se en quin dia visc... Porto tota la setmana pensant que és divendres o diumenge. He estat treballant cada dia excepte el divendres i el dissabte (avui us estic delectant amb les meves inspiradores paraules a la feina, mentre espero que acabi un càlcul), però com que la meitat dels dies hem estat quatre gats aquí (avui en concret, i literalement, en som 3) i després (dijous) ve molta gent, i després m'he près un parell de dies lliures, i avui a currar altra vegada... Entendreu que estigui marejada, oi?

De totes maneres, ahir i per desconectar del tot vaig anar a Tiana a celebrar l'aniversari de l'Uri, i bàsicament a distreure'm amb la companyia dels meu cosis i els meus... no ho se, encara no se què són meus, així que en direm els seus fills.

Confirmat!

Està clar, aquest tio no és normal... fa una estona es plantejava si una caixa de 12 aigües li duraria tota una setmana o si se l'acabaria abans. Vist des del punt de vista d'una que ha passat 3 dies bevent un sol got d'aigua (en els 3 dies) perque se li oblida de beure, doncs què voleu que us digui, sona estrany!